Carles de Viana

De Viquipèdia

Carles de Viana ( Peñafiel, 1421 - Barcelona, 1461 ) fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

[edita] Orígens familiars

Nasqué a Peñafiel el 29 de maig del 1421, sent el fill primer de Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó i la seva primera esposa, la reina Blanca I de Navarra.

[edita] Núpcies i descendents

El 30 de setembre de 1439 es casà amb Agnès de Cleves. D'aquest matrimoni no tingué fills.

A la seva mort estava promès amb Caterina d'Aragó, filla del Rei Eduard I de Portugal.

Carles de Viana tingué diversos fills il·legítims:

• Anna de Navarra (?-1477), casada el 1471 amb Lluís de la Cerda, duc de Medinaceli
• Felip de Navarra (1456-1488), arquebisbe de Palerm
• Joan Alfons de Navarra (1459-1529), bisbe d'Osca

[edita] El problema navarrès

Pel casament de Blanca I amb Joan II d'Aragó s'establí que el fill gran mascle comú del matrimoni heretaria el Regne de Navarra a la mort de la reina. Així, Carles en néixer, fou nomenat príncep de Viana, títol designat a l'hereu, i fou reconegut com a tal per les Corts de Navarra. Però el 1441, amb un pare i fill enemistats, Joan d'Aragó decidí excloure'l de la successió i ell continuà essent Rei de Navarra, mentre Carles tan sols rebia el títol de lloctinent del regne.

Les relacions entre pare i fill encara passaren per moments més difícils, sobretot a partir del nou casament del príncep Joan el 1447 amb Joana Enríquez, que aviat li donà un nou hereu al futur comte-rei català, Ferran el Catòlic.

Així doncs, esclatà la Guerra civil navarresa entre els Agramontesos, partidaris de Joan d'Aragó i els Beamontesos, partidaris de Carles, que a partir d'aquell moment l'anomenaren Carles IV de Navarra. El 1452 s'enfrontaren a Aibar (Navarra) on Carles rebé l'ajuda de Joan II de Castella, però fou derrotat i fet presoner, cosa que propicià que fos desheretat.

Un cop alliberat, Joana Enríquez conspirà contra ell i Carles fugí del país per prendre refugi a Nàpols, a la cort del seu oncle Alfons el Magnànim. El 1458, amb la mort d'Alfons, el príncep Joan es convertí en Rei d'Aragó amb el nom de Joan II d'Aragó. Aquest li concedí el títol de Rei de Nàpols i Sicília, però Carles els refusà, retornant a Navarra l'any següent.

Al seu retorn a Navarra, Carles fou novament empresonat el 2 de desembre de 1460, però les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II alliberar el seu fill, cosa que s'aconseguí el 25 de febrer de 1461. Carles fou nomenat lloctinent de Catalunya.

El 23 de setembre de 1461 el príncep de Viana morí a Barcelona, víctima de problemes de salut, però amb la sospita popular d'un possible enverinament promogut per Joana Enríquez.

Precedit per: —	Rei titular de Navarra 1441–1461	Succeït per: Blanca II
Precedit per: Joan el Gran	Príncep de Girona 1458–1461	Succeït per: Elionor de Navarra
	Duc de Gandia 1439–1461	Succeït per: Ferran II el Catòlic