Blanca I de Navarra
De Viquipèdia
Blanca I de Navarra ( 6 de juliol de 1387 - Santa Maria la Real de Nieva, Segòvia, 1 de abril de 1441 ), comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Filla de Carles III de Navarra i la seva esposa Elionor de Castella. Fou nomenada hereva del Regne de Navarra el 28 d'octubre de 1416 a Olite pel seu pare, al ser la més gran de les dues úniques filles supervivents del matrimoni.
[edita] Núpcies i descendents
El 21 de maig de 1402 es casà a la catedral de Catània per poders, i el 26 de desembre del mateix any en persona, amb el rei de Sicília Martí el Jove, fill de Martí l'Humà, i que era hereu de la Corona d'Aragó. D'aquest casament nasqué un fill:
A la mort d'aquest el 1409 va passar a governar l'illa, però retornà a Navarra i es casà de nou.
El 6 de novembre de 1419 es casà per poders a Olite, i el 10 de juny de 1420 ho feu en persona a la catedral de Pamplona amb el príncep Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Carles de Viana (1421-1461)
- la infanta Joana d'Aragó (1423-1425)
- la infanta Blanca II de Navarra (1424-1464), reina de Navarra i casada el 1440 amb Enric IV de Castella
- la infanta Elionor I de Navarra (1426-1479), reina de Navarra i casada el 1434 amb Gastó IV de Foix
[edita] Ascens al tron
A la mort del seu pare el 1425 ascendí al tron navarrès juntament amb el seu marit Joan d'Aragó, que es feu nomenar també rei de Navarra, tot i la opossició de part de la noblesa navarresa.
[edita] Vida política
La pèrdua d'iniciativa caracateritzà el seu regnat. Així pel seu matrimoni amb el rei d'Aragó va permetre que Navarra quedés sotmesa en tot al rei aragonès i als seus interesos, perdent el regne territoris fronterers com a conseqüència de la intervenció de Joan II en els assumptes de Castella entre el 1428 i el 1429.
De la unió amb Joan II va néixer Carles de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne a la mort de la seva mare. Pèrò el 1441 al morir Blanca I, Joan II va usurpar el tron navarrès, al·legant que en el testament de Blanca recomenava a Carles que no es fes coronar sense el consentiment del seu pare. El resultat fou una Guerra civil entre 1451 i 1455 que va enfrentar els agramontesos, partidaris del rei Joan, i els beamontesos, partidaris de Carles. Tot finalitzà amb la mort de Carles de Viana el 1461.
[edita] Bibliografia
- Anthony, Raoul: Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumés dans la Cathédrale de Lescar, Paris, Masson, 1931
- Maria Rita Lo Forte Scirpo: C'era una volta una regina ... : due donne per un regno: Maria d'Aragona e Bianca di Navarra, Napoli : Liguori, [ISBN: 882073527X], 2003
| Precedida per: Carles III |
Reina de Navarra 1425–1441 |
Succeïda per: Joan I |
