Catedral
De Viquip??dia
Una catedral o seu (o seu episcopal) ??s una esgl??sia cristiana que t?? la funci?? de ser l'esgl??sia principal d'una di??cesi. Aquest nom no s'aplica, per??, a les seus episcopals ortodoxes.
La catedral sol ser una de les construccions religioses m??s importants del territori, sovint m??s importants que les construccions civils, i el seu apogeu coincideix amb el de l'art g??tic europeu. Una de les primeres esgl??sies que reb?? el nom d' esgl??sia catedral, al Concili de Tarragona de l'any 516 va ser la de Tarragona.
A les catedrals hi ha un cap??tol de canonges que hi celebren els oficis. Com que a les col??legiates tamb?? hi ha cap??tol de canonges que celebren els oficis, per?? no s??n seus episcopals, sovint tamb?? reben el nom de "seus" per?? no de catedrals. En s??n exemples als Pa??sos Catalans la col??legiata de Gandia, la Col??legiata Bas??lica de Santa Maria de Manresa o la Seu Col??legiata Bas??lia de Santa Maria de X??tiva. Per aquesta pres??ncia d'una comunitat de canonges, a Estrasburg i molts de llocs d'Alemanya, com a moltes esgl??sies grans d'Anglaterra, la catedral s'anomena m??nster en alemany o minster en angl??s, derivades del llat?? monasterium.
[edita] Etimologia
El mot catedral prov?? del grec ??????????????, a trav??s del llat?? eclesi??stic cathedralis ecclesia, on cathedralis ??s un adjectiu derivat de cathedra o "seient", el qual simbolitza la mena de trona per exercir el magisteri. A m??s, cathedra significa tamb?? "dignitat pontif??cia o episcopal", la qual ??s representada f??sicament pel lloc en el qual s'asseu el bisbe davant la comunitat que presideix, dins l'esgl??sia catedral, que en rep el nom.
El mot seu, del llat?? sedis, "seient" significa "principal esgl??sia d'una di??cesi" pel mateix motiu sem??ntic que CATHEDRA. Seu tamb?? s'aplica a la principal esgl??sia cristiana, la Santa Seu. T?? el mateix origen i significat l'angl??s see (episcopal see, seu; Holy See, la 'Santa Seu'), mai aplicat, per??, a l'edifici de l'esgl??sia; en aquest sentit, t?? el mateix ??s que soli "tron, sitial" i "dignitat" (soli pontifici, per exemple), donat que aquesta paraula no s'aplica a l'edifici.
En itali?? el mot llat?? DOMUS 'casa', en l'expressi?? domus Dei 'la casa del Senyor', ha derivat en duomo, equivalent a la nostra seu. A l'alemany i altres lleng??es germ??niques, el mateix procediment ha originat la paraula Dom, sin??nim de catedral, sovint complementada amb l'equivalent del mot esgl??sia. L'espanyol seo ??s un catalanisme, aplicat primer a les catedrals d'Arag?? i Navarra. El portugu??s s?? prov??, per??, directament del llat??. En la majoria de lleng??es occidentals el nom procedeix del llat?? cathedralis.
[edita] Hist??ria i organitzaci??
Inicialment, la cathedra episcopal no podia estar a l'esgl??sia d'un poble, sin?? a la d'una ciutat. Aquest fet no suposava cap dificultat a l'Europa continental, on les ciutats eren nombroses i l'indret des del qual el cristianisme s'anava difonent per les zones rurals. A les illes Brit??niques, per contra, hi havia poques ciutats i, en comptes d'exercir llur jurisdicci?? sobre unes ??rees definides, molts de bisbes exercien la influ??ncia sobre determinades tribus o poblacions, com els bisbes dels saxons, els saxons occidentals, etc. La c??tedra d'aquests bisbes sovint era migrant, com tamb?? algunes c??tedres escoceses. Una poblaci?? on s'establia una catedral obtenia l'estatus de ciutat, independentment de la seva dimensi??.
Segons el dret can??nic, el bisbe es considera el rector de l'esgl??sia catedral, la seva parr??quia. Tots dos s??n rectors d'una zona (la di??cesi en el cas del bisbe i la parr??quia en el del rector) i tots dos ho s??n d'un edifici (la catedral en el cas del bisbe i l'esgl??sia parroquial en el del rector). Per aquest motiu els juristes parlen de la catedral com si fos l'??nica esgl??sia de la di??cesi, mentre que les altres es consideren capelles en la seva relaci?? amb aquesta. Ocasionalment dues esgl??sies poden compartir la c??tedra episcopal i aleshores s'anomenen cocatedrals (com les de Sogorb-Castell?? de la Plana i Alacant-Oriola).
Les catedrals poden tenir diversos graus d'import??ncia:
- la catedral simple d'un bisbe dioces??,
- l'esgl??sia metropolitana catedral d'un arquebisbe i de la qual s??n sufrag??nies les altres catedrals diocesanes de l'arquebisbat,
- l'esgl??sia primacial, catedral del primat, sota la qual es troben les esgl??sies metropolitanes i les catedrals,
- l'esgl??sia patriarcal, cap de totes les anteriors.
El t??tol de primat s'aplicava ocasionalment a arquebisbes de seus de gran dignitat o import??ncia, com Canterbury, York o Rouen, les catedrals de les quals esdevenien simplement metropolitanes. Li??, la catedral de la qual sempre s'ha conegut com La Primatiale, i Lund es poden esmentar com a catedrals vertaderament primacials. De Li?? depenien els arquebisbes de Sens i Par??s i llurs di??cesis provincials fins a la Revoluci?? Francesa, i de Lund depenia l'arquebisbe d'Uppsala i la seva prov??ncia. Com en el cas del t??tol de primat, tamb?? el de patriarca s'aplica a seus com les de Ven??cia i Lisboa, les catedrals de les quals s??n patriarcals tan sols de nom. La catedral de Sant Joan de Later??, l'esgl??sia catedral de Roma, ??s l'esgl??sia catedral del papa com a bisbe de Roma i patriarca d'occident, i ??s l'??nica d'Europa occidental que t?? un car??cter patriarcal per als cat??lics, des del moment que el papa ??s el patriarca de l'esgl??sia de ritus llat??. (Nota: El febrer del 2006 el papa Benet XVI deix?? d'emprar el t??tol de "Patriarca d'occident"). El seu t??tol formal ??s Patriarchalis Basilica, Sacrosancta Romana Cathedralis Ecclesia Lateranensis.
El trasllat del tron o setial episcopal d'una esgl??sia, la priva de la seva dignitat de catedral, encara que el nom es mantingui en l'??s com??, com per exemple a Anvers que durant la Revoluci?? Francesa rest?? sense bisbe.
La hist??ria de la comunitat de clergues lligada a la catedral ??s fosca i en tots els casos el seu desenvolupament influ??t per circumst??ncies locals. Al principi el bisbe i el clergat de la catedral formaven una mena de comunitat religiosa, que s'anomenava monasterium, encara que no fos un monestir en sentit propi. El terme no tenia el valor limitat que prengu?? posteriorment i d'aqu?? venen les aparents anomalies d'esgl??sies com York Minster i la Catedral de Lincoln, que encara que mai no hi havia hagut monjos han rebut el nom de minster o monestir. En aquestes primeres comunitats, els clergues vivien sovint lluny, a casa seva, i no era infreq??ent que hi visquessin amb llurs consorts. En el segle VIII, Crodegang, bisbe de Metz (743-766), va compilar unes ordinacions per al clergat de la catedral que, tot i que foren acceptades a Alemanya i a altres parts del continent, no tingu?? gaire acceptaci?? a Anglaterra. Segons les regles de Crodegang, el clergat de les catedrals havia de viure sota un mateix sostre, ocupar un dormitori comunitari i sotmetre's a l'autoritat d'un oficial especial. Aquestes regles eren de fet una variaci?? de la regla benedictina. Gisa, nadiu de la Lorena i bisbe de Wells del 1061 al 1088, les introdu?? a Anglaterra i n'impos?? l'observ??cia als clergues de les catedrals.
Durant el segle X i el segle XI, els clergat de les catedrals esdevingu?? m??s organitzat i es divid?? en dues classes. Una de pertanyent a alguna instituci?? mon??stica o a algun orde reconegut, sovint benedictins, l'altra formada per un col??legi clerical lligat sols als vots del sacerdoci, per?? governat per uns estatuts, els canonges, el nom dels quals deriva dels c??nons que seguien. D'aquesta manera sorgeix la distinci?? entre catedrals mon??stiques i seculars.
A Alemanya i a Anglaterra, moltes catedrals eren mon??stiques. A Dinamarca aparentment totes eren benedictines, amb l'excepci?? de B??rglum que fou premonstratenca fins a la Reforma. Les altres es transformaren totes en esgl??sies amb canonges seculars. A Su??cia, Uppsala era originalment benedictina, per?? es secularitz?? vers l'any 1250, i es man?? que totes les catedrals sueques tinguessin un cap??tol d'almenys quinze canonges seculars. A Fran??a, els cap??tols de monjos eren molt freq??ents, per?? quasi totes les catedrals mon??stiques es convertiren en seculars abans del segle XVII. Una de les darreres fou la de Seez, a Normandia, que fou agustiniana fins al 1547, quan el papa Pau III dispens?? els seus membres de llurs vots, i constitu?? per a ells un cap??tol de canonges seculars. El cap??tol de Senez fou mon??stic fins al 1647, i altres encara m??s temps, per?? la majoria es secularitz?? durant el temps de la Reforma.
En el cas de les catedrals mon??stiques hi havia dignataris, el govern intern seguia les regles de l'orde a la qual pertanyia el cap??tol, i tots els seus membres hi tenien perp??tuament la resid??ncia. Per contra, en els cap??tols seculars, els c??rrecs de paborde, deg??, primatxer, tresorer, etc., es crearen per tal de garantir el bon funcionament de l'esgl??sia i dels seus serveis, mentre que la no resid??ncia dels canonges esdevingu?? la norma i tingu?? com a conseq????ncia la creaci?? d'un cos de vicaris que oficiessin als serveis de l'esgl??sia en lloc d'ells.
D'altra banda, el primer cap de l'esgl??sia secular sembla que fou el paborde o prebost (praepositus, pr??v??t, provost, Probst, etc.), el qual s'encarregava, no sols segons el reglament intern, de la supervisi?? dels membres del cap??tol i del control dels serveis, sin?? que tamb?? era el gestor dels terrenys i de les propietats de l'esgl??sia. La segona funci?? fou la que sovint m??s atragu?? la seva dedicaci??, fent-li abandonar les obligacions a casa i a l'esgl??sia, i prompte sorgiren den??ncies que els pabordes s'ocupaven massa dels afers terrenals i, massa sovint, massa poc dels espirituals.
Aix?? port?? molts de cops a la instituci?? d'un nou oficial anomenat deg??, al segle XVI, que s'encarreg?? de les compet??ncies del prebost lligades a la disciplina interna i als serveis de l'esgl??sia. Alguns pics, el c??rrec de prebost s'abol??, mentre que altres es mantingu??, i aleshores el prebost tamb?? fou ardiaca i esdevingu?? el cap del cap??tol. Aquesta organitzaci?? fou la que s'aplic?? m??s correntment a Alemanya. A Anglaterra el prebost era gaireb?? desconegut. A Alemanya i a Escandin??via, i a un parell d'esgl??sies catedrals d'Occit??nia, el prebost era el cap ordinari del cap??tol de la catedral, per?? aquest c??rrec no era general pertot. Pel que fa a Fran??a, de 136 catedrals que hi havia en el moment de la Revoluci??, nom??s 38, i totes aquestes a la frontera amb Alemanya o a l'extrem sud, tenien un prebost com a cap del cap??tol. A altres, el prebost era una oficial subordinat. Hi havia dos prebosts a Autun, i Li?? i Chartres en tenien quatre cadascuna, tots subordinats.
Des del segle XII, a la Corona d'Arag??, el paborde fou el canonge administrador dels b??ns de la catedral i de pagar els altres membres del cap??tol amb les rendes dels b??ns assignats. A m??s, sovint canviava cada mes de l'any, del qual rebia el nom; n'hi havia, doncs, dotze.
L'ardiaca amb el feudalisme fou un dels c??rrecs que m??s limitaren la jurisdicci?? episcopals, sobretot quan introdu?? els laics en aquest ofici.Els moviments reformadors dels segles XV i XVI i el concili de Trento, ratificant l???autoritat episcopal, redu??ren les facultats de l???ardiaca, que pass?? a ??sser simplement una dignitat dins dels cap??tols catedrals, i d'aquests cap??tols en general, per la qual cosa s'hi oposaren.
La composici?? normal del cap??tol d'una catedral secular inclo??a quatre dignataris (n'hi podia haver m??s) a m??s dels altres canonges: el deg??, el primatxer, el cabiscol i el sagrist??.
El deg?? ("decanus"), que sembla que reb?? la denominaci?? del deg?? benedict?? que tenia deu monjos sota les seves ordres, com ja s'ha dit, es cre?? per suplir el paper del prebost en la gesti?? interna de l'esgl??sia i del cap??tol. Era el president i jutge del cap??tol, tamb?? el dipositari del seu segell i resolia les causes entre els canonges i els racioners. A la catedral s'encarregava de la celebraci?? dels serveis, oficiant determinades parts segons els estatuts, en les festes principals. Seia a l'esc?? principal del cor, que solia ser el primer de la dreta, entrant al cor per l'oest. A Anglaterra, el deg?? era el cap de la catedral, l'elegia directament el cap??tol i el confirmava en el c??rrec el bisbe. Immediatament sota el deg??, com a norma, venia el primatxer o precentor (primicerius, praecentor, cantor, etc.), en contraposici?? al succentor o cantor menor. La seva funci?? espec??fica era la direcci?? de la part musical del servei. Presidia en abs??ncia del deg??, i ocupa l'esc?? corresponent a l'esquerra del cor, encara que n'hi ha alguna excepci??. El tercer dignatari era el cabiscol, xantre o mestrescola (scholasticus, chancellor, cancelliere, ??coldtre, magistral, etc.). El primitiu cabiscol solia ??sser a la vegada el primatxer o primicier. El cabiscol era l'encarregat de la supervisi?? de les escoles del segle XII al XV, despr??s supervis?? l'ensenyament de la m??sica a les escoles eclesi??stiques, dirig?? el cant coral,exeercint la funci?? del precentor, i fou superintendent de les lectures en el cor. Del segle X al XIII exerc?? les funcions de cantor primer, funci?? que aTortosa, al Pa??s Valenci?? i a Mallorca conserv?? fins al segle XVIII. Sovint tamb?? fou el secretari i el bibliotecari del cap??tol. Presidia el cap??tol en abs??ncia del deg?? i del primatxer. L'esc?? que se li assigna fou el de m??s a l'esquerra de la banda del cor on seia el deg??.
El quart dignatari era el sacrista o sagrist?? (custos, treasurer, cheficier). Era el vigilant de l'edifici i, amb el secretari, de tots els abillaments i ornaments de l'esgl??sia. Tenia encomanat de fornir pa i vi a la catedral per a l'eucaristia, a m??s de la cera i l'encens. A m??s a m??s s'encarregava de regular assumptes com el toc de les campanes. L'esc?? del sacrista era l'oposat al del capiscol. Aquests quatre dignataris ocupaven els escons dels quatre cantons del cor, i en moltes ordinacions s'anomenaven quatuor majores personae de l'esgl??sia.
A moltes de catedrals hi havia dignataris suplementaris: el praelector, el sotsdeg??, el sotscabiscol o succentor-canonicorum (tamb?? dit sots-xantre), i d'altres, que es crearen per suplir els dignataris absents, at??s que la no resid??ncia era el principal problema de les esgl??sies seculars, contr??riament a les esgl??sies mon??stiques, on tots els membres hi tenien resid??ncia perp??tua.
A m??s dels dignataris, hi havia els canonges ordinaris, cadascun dels quals, com a regla general, tenia una dotaci?? o prebenda a part, a m??s de rebre una part dels fons comuns de l'esgl??sia.
Al segle X les dignitats i prelacies catalanes eren l'ardiaca, l'arxipreste, el sacrist?? i el cabiscol. Al [[segle XIII, Ramon Llull, al Llibre d'Evast e Blanquerna, esmenta els ??sacrista, e artiaca, prebost e capiscol??; al segle XVI s'hi afeg?? el deg??. La dignitat de l'arxipreste estava unida a la cura d'??nimes. Antigament havia estat un sacerdot, generalment el mes vell, que exercia les funcions de l???actual vicari general. Els cap??tols catedrals, representats per s??ndics, participaren en les corts dels regnes de la Corona d'Arag??, dins el bra?? eclesi??stic. A l'any 1747 a la Corona d'Arag?? el clergat de les catedrals i col??legiates era format per 2.704 persones.
El nomenament dels canonges depenia del papa, durant els vuit mesos dits apost??lics, i del bisbe, durant els altres quatre mesos en qu?? s'havia de produir el nomenament. En el cas de les catedrals i col??legiates sota el patronatge reial, el rei prove?? tamb?? les places de canonge fins al concordat entre la Santa Seu i la monarquia espanyola de 1753. A partir d'aleshores, el rei substitu?? el papa, amb algunes excepcions.
Des del 1885, als Pa??sos Catalans, d'acord amb el Concordat de l'Estat espanyol i la Santa Seu, els canonges de les seus metropolitanes s??n 24 i els de les sufrag??nies, 16. Els canonges poden ser designats per gr??cia (canonges de gr??cia), per torn per l'Estat, la Santa Seu i el bisbe; per?? el xantre ??s nomenat pel papa i el deg?? pel cap de l'Estat. Els altres canonges adquireixen la pla??a per oposici??.
Per l'ofici, els canonges s??n canonges doctorals, canonges magistrals (encarregats de la predicaci??), canonges lectorals (encarregats de llegir l'evangeli) i canonges penitenciers (encarregats del sagrament de la confessi??).
Generalment, tamb?? els canonges esdevingueren prest no residents, i aix?? dugu?? a la distinci?? entre canonges residents i no residents, fins que a moltes d'esgl??sies el nombre de residents arrib?? a ser petit, i els no residents, que ja no compartien els fons comuns, esdevingueren generalment coneguts com "prebendaris", tot i que llur no resid??ncia no els feia abandonar llur posici?? de canonges, ni renunciar al dret de vot en el cap??tol. El sistema de no resid??ncia tamb?? port?? a la instituci?? dels vicaris del cor (cada canonge tenia el seu), que seien a l'esc?? del canonge, i si ell hi era, a l'immediat inferior, al segon rengle. Els vicaris no tenien dret de vot en el cap??tol, nom??s podien perdre el c??rrec en cas d'ofenses greus i eren els servents dels canonges absents els escons dels quals ocupaven, e n'exercien les funcions. En algunes zones es coneixien tamb?? com semiprebendaris i constitu??ren el bachrur de les esgl??sies franceses. Amb el pas del temps, els mateixos vicaris s'incorporaven sovint a una esp??cie de cap??tol menor, o col??legi, sota la supervisi?? del diaca i del cap??tol.
No hi havia distinci?? entre el cap??tol de les catedrals mon??stiques o regulars (augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Later??, entre d???altres) i els de canonges seculars en la relaci?? entre el bisbe i la di??cesi. En ambd??s casos, el cap??tol era el consell del bisbe, el qual l'havia de consultar en totes les q??estions importants, sota la pena de no poder exercir. Una decisi?? judicial del bisbe necessitava, doncs, la confirmaci?? de part del cap??tol abans de poder ser ferma. No podia canviar els llibres del servei, o "emprar" l'esgl??sia o la di??cesi sense el consentiment del cap??tol. En realitat, aquesta teoria desaparegu?? amb el pas del temps, sobretot des del Renaixement.
En la seva funci?? de col??legi, el cap??tol s'encarrega sede vacante de la di??cesi.
