Ramon Llull

De Viquip??dia

Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232/1233 - 1315/1316) fou un rellevant escriptor, fil??sof, poeta i te??leg. Considerat el primer gran escriptor en catal??, tamb?? va escriure en ??rab, occit??, i llat??.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Doctrina filos??fica 3 Anticipacions cient??fiques 3.1 F??sica 3.2 Teoria de l'evoluci?? i etologia 3.3 Matem??tiques i inform??tica 4 Obres 4.1 Obres principals 4.2 Tractats i novel.les 4.2.1 Blanquerna 4.2.2 Llibre de l'ordre de cavalleria 4.2.3 Llibre de les meravelles 4.2.4 Vida coet??nia 4.3 Poesia 5 Homenatges moderns 6 Refer??ncies 7 Estudiosos lul??listes 8 Enlla??os externs

[edita] Biografia

Ramon Llull va n??ixer a Palma, Mallorca, el 1232. La seva vida va ser llarga per a l'??poca, at??s que va morir el 1316, amb 84 anys. Es creu que la seva fam??lia pertanyia a la noblesa catalana que va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta de l'illa de Mallorca. Llull creix en un ambient de pluralitat religiosa, marcat per la subsist??ncia de tres cultures, la musulmana, la bizantina i la llatina. Des de molt jove fa servir aquesta pluralitat per a centrar els seus interessos en diverses mat??ries. Va ser te??leg, novel??lista, poeta i fil??sof.

Dels seus primers anys a l'illa ens han quedat poques informacions. Va ser educat com un cavaller, sempre prop de la Casa Reial ja que era senescal de taula de l'infant Jaume, i va tenir dos fills del seu matrimoni.

Cap al 1263 t?? lloc un canvi considerable en la seva vida; arran d'una s??rie d'experi??ncies m??stiques, la visi?? de Crist crucificat; Llull abandona la seva posici?? social, i en part la seva fam??lia, i es concentra en la vida religiosa preocupant-se especialment de la conversi?? dels musulmans que encara es trobaven a Mallorca. Estudia ??rab, mitjan??ant un esclau sarra?? que va comprar i que tamb?? li va ensenyar la l??gica d'Al-Gazzali, un erudit ??rab; i crea escoles per a l'ensenyament d'aquesta llengua als missioners. Dedic?? una 9 anys a l'estudi del llat??, l'??rab i la filosofia.

En aquesta l??nia de treballar per la conversi?? dels infidels escriu els seus primers llibres, entre 1273 i 1274, en ??rab ???Llibre de la contemplaci?? o Di??leg del gentil amb els tres savis-, mentre les seves idees el porten a fundar un monestir de franciscans a Mallorca, l'objectiu dels quals haur?? de ser aprendre ??rab per a m??s tard dur a terme les seves feines evang??liques. El 1274 rep una revelaci?? d'origen div?? que li serveix per a concebre un sistema per a l'estudi de la veritat. D???aquesta idea surt l'Art Lul??liana. La literatura ser?? un dels vehicles m??s utilitzats per Llull per a difondre la seva Art.

D'esperit viatger, Llull va pensar que nom??s podria enfrontar-se a la religi?? musulmana amb una experi??ncia directa. Aix?? parteix el 1287 a Roma, on demanar?? suport per a les reformes que predica. Tamb?? va visitar Par??s, on va donar classes a la Universitat i duu a terme diverses missions a territoris llunyans: Xipre, l'??sia menor i Jerusalem. En aquest ??ltim viatge desapareix sense que s???hagi pogut esbrinar si va ser a causa d'una mort sobtada. Altres teories, per??, situen la seva mort a Palma el 1316.

[edita] Doctrina filos??fica

Ramon Llull considerava que la seva missi?? era dedicar-se a l'apologia de la fe cristiana. Vol elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes a unes idees que els sarra??ns puguin entendre, sense perill de confusi??.

En l'esquema que planteja Ramon Llull, la Ra?? ??s present en tots els homes, encara que siguin jueus o musulmans. D'altra banda, aquesta Ra?? avala uns principis universals, que no existeixen en la doctrina musulmana o jueva. Aquests principis universals es corresponen amb les veritats de la doctrina cristiana. Per tant, si jueus i musulmans entenen per la Ra?? aquests principis universals, no podran oposar-s'hi i hauran de recon??ixer que la doctrina cristiana ??s la vertadera.

Una confusi?? recurrent respecte Ramon Llull ??s el que s'esmenta en algunes ocasions en defensa del fil??sof: l'afirmaci?? que Ramon Llull, de fet, volia arribar a una mena d'entesa o de di??leg entre les tres religions. Aquesta afirmaci?? ??s falsa, ja que de l'estudi de les seves obres se'n despr??n que el seu objectiu ??s dur l'altre a la fe pr??pia, la conversi?? al cristianisme.

No obstant, aquesta conversi?? s'ha de dur a terme tenint present la condici?? intel??lectual de l'adversari, per exposar millor el principi universal (o fer creure que la seva religi?? no en t??). Aquesta preocupaci?? pel llenguatge es posa de manifest en els dos llibres de ret??rica que escrigu??.

Don?? molta import??ncia al llenguatge i a l'ordre discursiu. Els noms reals i les defincions d'un subjecte allunyen l'enteniment de l'error; els noms relatius permeten la identificaci?? d'uns noms relatius amb els altres. En definitiva, els noms tenen un car??cter psicol??gic, s'enllacen amb l'enteniment i la voluntat. Busca un llenguatge universal que pugui esdevenir m??tode, b??sat en un c??lcul que permeti dirigir les disputes i arribar a assolir la veritat.

??s de destacar tamb?? l'??s que fa de la figura quatern??ria (aigua, aire, terra, foc), que pren de la filosofia d'Escot Eri??gena. Els objectius de la figura s??n: la conversi?? religiosa, l'explicaci?? de la realitat amb analogies (tal com D??u governa els set planetes, els nobles haurien de dirigir els pa??sos), i el manteniment de la mem??ria.

A nivell teol??gic, considera que l'home pot utilitzar l'enteniment. La teologia ??s en realitat un doble procediment: el d'ajudar a l'home en la seva tend??ncia natural vers D??u, i el de possibilitar viure una experi??ncia m??stica. No obstant, reconeix els principis i misteris de la Revelaci?? com a postulats metodol??gics, sense els quals no es podria viure.

[edita] Anticipacions cient??fiques

Sens dubte pot considerar-se Ramon Llull un visionari, cosa que ha sigut aprofitada per parapsic??legs per tal de atribuir-li prediccions ^[1]. No ??s dif??cil imaginar que des d'eixe punt de vista, anticip??s molts descobriments, idees que no es desenvoluparien, per??, fins segles despr??s; o que altres estudiosos haguessen pres les idees de Ramon Llull com refer??ncia per a les seues descobertes.

La relaci?? de Llull amb la Alqu??mia i les sectes c??tares i albigeses es motiu de especulaci??. No ??s l'??nic a la seva ??poca on Corona d'Arag?? feia de pont entre It??lia, el nort d'Europa i l'Espanya mulsulmana, cosa que va ser fer que rebera tota classe d'influ??ncies. Va ser important la influ??ncia del Periphyseon de Escot Eri??gena, la Clavis Physicae d'Honori de Autun i la doctrina de l' Anima Mundi potser derivada de Timeu de Plat?? ^[2].

[edita] F??sica

Segons Ramon Llull la gravetat, ??s la pedra m??bil amb moviment natural o violent quan es llan??a amb impuls a l'aire, aleshores es mou amb la gravetat, el moviment de la qual es sensible a la vista (Llibre del ascens y descens de l'enteniment, escrit el 1304). Isaac Newton va publicar les seues Lleis de moviment, que inclo??en la Llei de la gravitaci?? universal el 1687.

[edita] Teoria de l'evoluci?? i etologia

Ramon Llull escrigu??: "Veient el home que el lle?? t?? ind??stria de ca??ar, coneix que el lle?? te imaginaci??, sens la qual no podia tindre ind??stria i aquesta imaginaci?? est?? inserta en el sent??r."(??d., Dist. III; Pr??l.; n?? 5).Ramon Llull Es refereix en aquesta pe??a a la mem??ria. Es pot pensar que amb els conceptes mem??ria i imaginaci??, Llull anticipa els treballs de Charles Darwin i de Konrad Lorenz en el camp de l'etologia. Per?? aquesta visi?? de la natura animal era molt comuna ja que les doctrines cristianes havien de compatibilitzar-se amb les doctrines gal??niques i socr??tiques del soma, pneuma i psique, que veien en els animals qualitats humanes.

[edita] Matem??tiques i inform??tica

L'any 2001 amb el descobriment dels manuscrits perduts Ars notandi, Ars eleccionis, i Alia ars eleccionis, en Llull ??s reconegut com el descobridor del m??tode de Condorcet, que va ser redescobert durant el segle XVIII pel Marqu??s de Condorcet. A m??s a m??s, Llull ??s reconegut com un pioner de la inform??tica, per la seva influ??ncia sobre Gottfried Leibniz.

[edita] Obres

Ramon Llull va escriure m??s de 400 obres de les quals se'n conserven 256 t??tols, i se li n'han atribu??t bastants m??s al llarg dels anys. La idea que m??s va perseguir va ser la de la uni?? de la humanitat en una religi?? i uns interessos comuns, tal com va deixar escrit al Llibre del gentil i els tres savis. D???entre aquestes obres es podrien destacar moltes: F??lix o Llibre de meravelles (1288-1289), l'Art breu (1308), l'Arbre de Ci??ncia (1296-1297) o els poemes, com ara Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), els ??nics que es conserven. A partir del 1308, Llull abandona la producci?? art??stica i es concentra en l'assaig filos??fic fins a la seva mort.

[edita] Obres principals

• Llibre d'Amic e Amat (part del Blanquerna). Text al??leg??ric i m??stic que desenvolupa la relaci?? entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Els dos s'uneixen mitjan??ant l'amor. El text es va construir com aforismes per a cada dia de l'any, tot i que cont?? m??s de 365 aforismes.
• Arbre de filosofia d'amor
• Llibre de les b??sties (part del F??lix), que critica costums humans a trav??s d'una faula.
• Llibre dels mil proverbis
• F??lix, o Llibre de les meravelles. F??lix, que representa l'??sser hum??, viatja per tot el m??n per admirar la creaci?? divina
• Blanquerna
• Ars magna "Gran Art", on se'ns mostra un llenguatge formal basat en la combinat??ria per poder parlar de tot all?? rellevant en filosofia tot superant la barrera de les lleng??es.
• Ars brevis "Art Breu", una versi?? compendiosa de l'Ars magna.

[edita] Tractats i novel.les

Va escriure 243 llibres que inclo??en mat??ries tan diverses com la filosofia, (l'Ars magna), la ci??ncia (Arbre de sci??ncia,Tractat d'astronomia), l'educaci?? (Blanquerna que inclou el Llibre d'Amic e Amat), la m??stica (Llibre de contemplaci??), la gram??tica (Ret??rica nova), la cavalleria (Llibre de l'ordre de cavalleria)), novel.les (Llibre de les meravelles, que inclou el Llibre de les b??sties) y molts altres temes que el mateix autor tradu??a al llat?? i a l'??rab.

[edita] Blanquerna

Blanquerna ??s una novel.la idealista, que no sols influiria a la narrativa de l'Edat Mitjana, sin?? tamb?? sobre els escriptors posteriors. L'obra descriu amb molta vivesa la vida medieval. El protagonista, tot menant la seva vida mitjan??ant la seva vocaci?? religiosa, prova d' assolir la perfecci?? espiritual. L'autor el fa emprendre un viatge vital que el portar?? per totes les fases de l'home a la societat: Des de l'home casat fins a la contemplaci?? i retir espiritual, passant per l'ingr??s en un ordre monacal, una prelatura i el papat.

L'obra inclou el Llibre d'Amic e Amat, pe??a de prosa po??tica que combina elements que provenen de fonts molt diverses: El C??ntic dels c??ntics, la poesia proven??al, la teologia ??rab i altes influ??ncies que la enriqueixen i defineixen. Els seus 365 versicles expressen l'amor de l'??nima humana per D??u.

[edita] Llibre de l'ordre de cavalleria

Aquesta pe??a did??ctica es del primers anys de la seva producci??, a la qual el savi parla de les caracter??stiques que ha de tenir un bon cavaller: Segons Ramon Llull, encara que siga un individu armat i valent, ha de tenir com a principal objectiu trobar la m?? de D??u en cada cosa del m??n.

Descriu els drets i les obligacions del cavaller i estableix que els principals objectius a assolir son l'honor cristi?? i la noblesa d'esperit, cosa que es aconsegueix mitjan??ant l' observan??a estricta de la pietat.

[edita] Llibre de les meravelles

Es una obra doctrinal escrita en prosa i en forma de di??leg entre mestre i deixeble. Tracta del viatge que fa F??lix al llarg del m??n i del coneixement. A l'obra, F??lix t?? distints mestres (ermitans i fil??sofs) que li parlen de d??u, l'infern i la natura. Dins del llibre de les meravelles es troba el llibre de les b??sties.

[edita] Vida coet??nia

Obra autobiogr??fica, dictada als seus deixebles de la Cartoixa de Vauvert a Par??s el 1311. L'autor relata els detalls de la seva conversi??, les seves visions de Crist a la creu, i el tomb que aquestes experi??ncies van suposar, per les quals va abandonar els seus b??ns i la seva fam??lia per a dedicar-se a D??u.

[edita] Poesia

• Lo desconhort (1295 o 1305): ??s un plany en que explica el frac??s de l'empresa que volia acomplir. Hi fa un examen interior per mitj?? d'un di??leg que t?? amb un ermit??, desdoblament d'ell mateix.
• Cant de Ramon: ??s un poema que va escriure quan ja era vell i hi fa un balan?? de la seva vida.
• Lo concili: ??s una can???? de croada en qu?? aconsella oraci?? i devoci?? a l'hora de celebrar el concili ecum??nic a Viena del Delfinat, en el qual va prendre part.

[edita] Homenatges moderns

Durant el segle XVI es va manifestar un gran inter??s per l'obra de Ramon LLull, originat pel reformisme de Felip II. En eixe context, es inici?? un proc??s de beatificaci?? que va culminar amb ??xit a Toledo. M??s tard es va originar un proc??s de canonitzaci?? que va quedar truncat perqu?? es va q??estionar l'ortod??xia de la seua doctrina. Durant el de pontificat Joan Pau II es repr??n la seua canonitzaci??.

[edita] Refer??ncies

[edita] Estudiosos lul??listes

• Pere Dagu??
• Jaume Gener
• Arnau Desc??s
• Bernat Bo??l

[edita] Enlla??os externs

• P??gina dedicada a Ramon Llull, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal??.

Vegeu fonts documentals en catal?? sobre Ramon Llull a Viquitexts.

• Tota la poesia de Ramon Llull, de la Universitat de N??pols
• Qui ??s Ramon Llull (Plana sobre Llull del Centre de Documentaci?? Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)
• Perfil a l'Associaci?? d'Escriptors en Llengua Catalana
• Plana web a Mag Poesia
• Obra de Ramon Llull
• Cr??tica sobre el llibre ??L'??ltim hivern de Ramon Llull??, una novel??la hist??rica sobre els ??ltims dies de la vida de Ramon Llull
• Base de Dades Ramon Llull - Llull DB. Centre de Documentaci?? Ramon Llull, Universitat de Barcelona
• Versi?? biling??e (catal??/angl??s) del Llibre d'Amic e Amat