Al-Gazzali
De Viquipèdia
Abu Hamid Muhámmad ibn Muhámmad al-Gazzali, conegut també pel seu nom llatí Algazel, (Tus, Iran, 1058 - 1111) fou un teòleg, filòsof i mestre sufí musulmà.
És considerat encara avui com un del pensadors religiosos més importants del món islàmic. A ell es deu la introducció de la lògica i la silogística aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmica.
De jove estudià a Nîxâpûr en el Jurasan que en aquell temps era uns dels centres intelectuals més importants del món islàmic. Allí es convertí en deixeble de Imâm al-Haramayn. En morir el seu mestre l'any 1085, es posà en contacte amn el visir Nizâm al-Mulk, fundador de la universitat de Bagadad (la Madrassa Nizâmiyya). Al-Gazzali fou nombrat professor d'aquesta universitat l'any 1091. L'any 1095 una crisis intelectual el portà a abandonar el seu càrrec de rector de la universitat Nizâmiyya i la seva família per a poder dedicar-se completament a la recerca de la Veritat. Viatjà a Damasc, Jerusalem, Alexandria, El Caire, La Meca i Medina consagrant-se a les pràctiques espirituals pròpies de la via sufí. Superada aquesta crisis retornà al seu país natal. Es dedicà a l'ensenyança a Nixapur i morí a l'edat de cinquanta-dos anys a Tûs, el 19 de desembre de l'any 1111.
Fou un autor molt prolífic. Entre les seves obres destaquen:
- Ihyâ `ulûm al-dîn (La revificació de les ciències religioses), l'obra pricipal d'Al-Gazzali. Aquesta obra està dividida en quatre parts principals. La primera part tracta preguntes i qüestions generals sobre els preceptes i formes pròpies del rites i cerimònies religioses islàmiques. La segona part tracta sobre qüestions que es podrien anomenar de bona educació o bon comportament. En la cosmovisió islàmica, així com en la jueva, aquestes normes vénen determinades en part pels preceptes religiosos, com són: com s'ha de beure i menjar, com s'ha de viure el matrimoni, etc... La tercera part tracta de tot el que fa malbé o resulta negatiu per les persones. La quarta part tracta de totes les virtuts i estats que porten per la via de la santedat: pobresa, paciència, agraïment, amor, etc...
- Tahafut al falasifa (La incoherència dels filòsofs, llatí Destructio philosophorum), obra que fou replicada a la seva vegada per Averrois amb la seva obra Tahafut al-tahafut (La destrucció de la destrucció, en llatí Destructio destructionum).
- Maqâsid al-falasifa (Les intencions o tendències dels filòsofs).- El propòsit inicial d'Algazel era dividir aquesta obra en tres parts: en la primera feu una exposició de les teories i tesis dels filòsofs, en la segona es proposà escriure una crítica de les tesis dels filòsofs contràries a l'Islam (aquesta segona part es convertí en l'obra independent Tahâfut al-falâsifa), i per últim, en la tercera part tenia intenció d'exposar la seva pròpia filosofia dins del marc de la religió islàmica (aquesta última part no és sap si vou finalment redactada doncs no es te cap constància de la seva existencia). D'aquesta obra en feu una versió o extracte en àrab, llatí i català Ramon Llull, amb el títol de Lògica del Gatzel o Lògica en rims. A Toledo, abans del 1185, Domingo Gundisalvo havia fet també una traducció d'aquesta obra al llatí.
- Al-Munqid min al-dalâl (El salvador de l'error), autobiografía en forma d'epístola en la que exposa el procés interior i intelectual pel que passà fins que pogué arribar a tenir la certesa d'haver arribat a conèixer la Veritat. Es tracta de la obra que en la seva traducció castellana el profesor E. Tornero titulà amb el nom de Confesiones (veure la bibliografia).
- Mixqât al-anwâr (El nínxol de les llums), obra de teoría sufí.
[edita] Bibliografia
- La lògica del Gazzali posada en rims, ed. Rubió Balaguer, Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1913-1914, pp. 332-352.
- Algazel, Confesiones: El salvador del error, introducció i notes de E. Tornero, Madrid, 1989.
- Asín Palacios, A, La espiritualidad de Algazel y su sentido cristiano, 4 v., madrid, 1934-1941.
- Wensinck, A.J., La pensée de Ghazzali, París, 1940.
- Cruz Hernández, M., Historia del pensamiento en el mundo islámico, vol. I (Desde los orígenes hasta el siglo XII), Madrid, 1981.
- Smith, M., Al-Ghazâlî the mystic, London, 1944.
