Pere Daguí
De Viquipèdia
Pere Daguí (Montblanc, Conca de Barberà ? - Sevilla 1500) Eclesiàstic i filòsof lul·lista.
[edita] Biografia
Gran estudiós de l'obra de Llull, adquirí renom entre els entesos de tot el Principat. El 1481, en fundar-se la Càtedra de Filosofia Lul·liana a Palma de Mallorca, en fou nomenat el primer catedràtic.
Acusat d'heterodòxia per l'inquisidor de Mallorca Guillem Caselles, hagué d'anar a Roma (1484) a defensar-se, i allí rebé l'autorització papal per reeditar l'obra Ianua artis magistri Raymundi Lullii (8 edicions fins el 1516). De retorn a la illa, esclataren disturbis a Palma i es refugià amb els seus deixebles (anomenats daguins: en destacaren Jaume Gener, Arnau Descós i Bernat Boïl) al Puig de Randa, on fundaren una escola lul·liana.
Arran de l'obra Opus fou novament acusat de pseudo-lul·lisme per l'inquisidor Caselles i hagué de refugiar-se a la Cort, on fou nomenat Capellà dels Reis el 1487 per part dels Reis Catòlics. D'aquesta manera exercí la Càtedra lul·lista arreu on estigué la Cort (Saragossa, Jaén, Sevilla i altres).
La seva docència ajudà a difondre la filosofia de Ramon Llull per Castella i Itàlia, i a que adquirís categoria universitària. Ha estat considerat el més gran i cèlebre deixeble de Llull.
