Ars magna
De Viquipèdia
L'Ars Magna Generalis (1313) és la versió més llarga de l' Ars lul·lià. N'hi ha d'altres versions més breus: Ars compendiosa inveniendi veritatem, Ars Brevis, Art demostratiu, etc. L' Ars Magna inventà un llenguatge formal basat en la lògica combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant a la filosofia i religió sense la barrera de les llengües. Va formar una part important del seu desig de convertir als musulmans al cristianisme. És el primer intent de crear una llengua universal i va influenciar a Leibniz qui va expandir el sistema i anomenar-lo la combinatòria.
[edita] Funcionament
Segons Hames, lArs és un intent de "trencar les fronteres intel·lectuals entre jueus, cristians i musulmans" i "establir una terminologia acceptable per a tots" (43). Llull mateix escriu que és un sistema complert en Lo desconhort:
- Encara us dic que port una Art general
- Que novament és dada per do espiritual,
- Per que hom pot saber tota re natural
- Segons que enteniment ateny lo sensual.
- A dret e a medicina e a tot saber val,
- E a teologia, la qual m’és mais coral;
- A soure questions nulla art tant no val,
- E a destruir errors per raó natural. (VIII, 85-92).
Al contrari dels escolàstics, Llull "descoratja...la creació de mètodes distintes o vocabulari, així rebutjant un tret que havia definit virtualment tot el saber escolàstic des del segle XII" (Johnston, ER 19). El sistema de Llull, doncs, havia de ser completament original per a evitar apropaments tradicionals a la teologia, la hermenèutica i els textos en general, és a dir, va descartar tots el textos sagrats per a basar-se sols en l'argumentació racional.
L'Art funciona mitjançant la combinació d'aspectes (de Déu) per a arribar a veritats assegurades. Posem per cas el que proposa Colomer i Pous: BCD "La bondat [B] és gran [C] i etern [D]." Tot i que això pot parèixer senzill, es pot formar quatre sil·logismes d'aquesta frase: l'afirmativa i la negativa universals (Tot que és bon i gran és etern o Tot que no és bon ni gran no és etern) i la afirmativa i negativa particulars (Quelcom bon i gran és etern, etc.).
[edita] Enllaços
[edita] Referències
- Colomer i Pous, Eusebi. El pensament als Països Catalans Durant l’edat mitjana i el renaixement. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.
- Hames, Harvey. The Language of Conversion: Ramon Llull’s Art as a Vernacular. The Vulgar Tongue: Medieval and Postmedieval Vernacularity, ed. Fiona Somerset and Nicholas Watson. University Park: Penn State Press, 2003. 43-56.
- Johnston, Mark. The Evangelical Rhetoric of Ramon Llull. New York: Oxford UP, 1995.
