Konrad Lorenz
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1973) |
Konrad Zacharias Lorenz (Viena, Imperi austrohongar??s 1903 - Altenberg, ??ustria 1989) fou un et??leg i professor universitari austr??ac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 7 de novembre de 1903 a la ciutat de Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongar??s per?? que avui dia ??s la capital d'??ustria. AL finalitzar l'escola secund??ria estava tan interessat en l'evoluci?? que va voler estudiar zoologia i paleontologia. Obeint al seu pare, per??, va estudiar dos cursos de medicina a la Universitat de Columbia de Nova York, i acab?? la carrera a la Universitat de Viena, on es gradu?? el 1928 i es doctor?? en zoologia l'any 1933.
Entre 1940 i 1942 fou professor a la Universitat de K??nigsberg. Durant la Segona Guerra Mundial va esdevindre metge de l'ex??rcit, treballant en la secci?? de neurologia i psiquiatria de l'hospital de Posen. Considerat un dels pares de l'etologia, el 1961 fou nomenat director de l'Institut Max Planck d'etologia de Seewiesen (Baviera), c??rrec que exerc?? fins el 1973. Va morir el 27 de febrer de 1989 a la ciutat d'Altenberg, poblaci?? situada prop de Viena.
[edita] Recerca cient??fica
El 1939 va fundar amb Nikolaas Tinbergen l'escola etol??gica del comportament animal, que va mantenir fortes discrep??ncies amb l'escola nord-americana de psic??legs experimentals. Els nord-americans estudiaven els animals en el laboratori i els europeus preferien observar-los en el seu h??bitat natural. A l'estudiar les pautes d'aprenentatge dels pollets d'oques i ??necs va descobrir una etapa cr??tica en la qual aprenen a recon??ixer i a seguir als pares, fins i tot si aquests s??n adoptius, sempre que en ells estiguessin presents els est??muls auditius o visuals, l'empremta que provoca la reacci?? dels joves. Aquesta etapa Lorenz l'anomen?? "imprinting".
Va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973, compartit amb Nikolaas Tinbergen i Karl von Frisch, pels seus descobriments referents a l'organitzaci?? dels patrons individuals i socials del comportament. La concessi?? d'aquest guard?? va causar certa sorpresa en el m??n cient??fic, els arguments del tribunal suec del Premi Nobel fou que els seus treballs contribu??en a comprendre millor alguns aspectes de la psiquiatria.
Influit pel psic??leg Karl B??hler, va intentar aplicar m??todes comparatius a l'estudi del comportament animal. Va cridar l'atenci?? el fet que els seus resultats van contradir, amb gran viol??ncia, les opinions portades a terme per l'escola vitalista o "instintivista" de William McDougall i les de l'escola mecanicista de Watson. Gran part de la seva vida no va estar interessat en la conducta humana i menys en la cultura humana. Probablement la seva professi?? de metge va despertar el coneixement dels perills que amenacen a la humanitat civilitzada. Posteriorment es va involucrar amb el perill de la destrucci?? del medi ambient per l'home i del cercle vici??s devastador de compet??ncia comercial i creixement barat. Pel que fa a la cultura com un sistema vivent i considerant les seves pertorbacions en la llum de malalties el van dur a l'opini?? que l'amena??a principal a l'exist??ncia de la humanitat queda pot anomenar-se "neurosi de masses".
[edita] Obra publicada
- 1952: King Solomon's Ring
- 1954: Man Meets Dog
- 1965: Evolution and Modification of Behavior
- 1966: On Aggression
- 1970: Studies in Animal and Human Behavior, Volume I
- 1971: Studies in Animal and Human Behavior, Volume II
- 1973: Behind the Mirror
- 1974: Civilized Man's Eight Deadly Sins
- 1979: The Year of the Greyleg Goose
- 1982: The Foundations of Ethology
- 1995: The Natural Science of the Human Species: An Introduction to Comparative Behavioral Research - The Russian Manuscript (1944-1948)
