Karl von Frisch
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1973) |
Karl Ritter von Frisch ( Viena, Imperi austrohongarès 1886 - Munic, Alemanya 1982 ) fou un etòleg i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.
[edita] Biografia
Va néixer el 20 de novembre de 1886 a la ciutat de Viena, població situada en aquells moments a l'Imperi austrohongarès però que avui dia és la capital d'Àustria. Inicialment orientat vers la medicina, carrera que va començar a la Universitat de Viena, va decantar-se posteriorment per la filosofia i finalment la zoologia, carrera que va estudiar a la Universitat de Munic, on es doctorà l'any 1910. Aquell mateix any fou nomenat auxiliar de Richard Hertwig a l'Institut Zoològic de la Universitat de Munic, on va obtenir el certificat per a l'ensenyament de zoologia i anatomia comparada.
La seva tasca investigadora i docent es va desenvolupar entre 1921 i 1923 a l'Institut de Zoologia de la Universitat de Rostock, entre aquell any i el 1925 a Wrocław, i novament a Munic. Amb l'ajuda de la Fundació Rockefeller va supervisar el nou edifici de l'institut zoològic. Després de la destrucció de l'Institut durant la Segona Guerra Mundial va traslladar-se a la Universitat de Graz l'any 1946, per retornar a Munic el 1950 després de la construcció d'un nou centre.
Va morir el 12 de juny de 1982 a la ciutat de Munic, situada a l'estat alemany de Baviera.
[edita] Recerca científica
L'any 1910 va començar els seus estudis sobre els peixos demostrant que podien distingir colors i lluentor. També va treballar sobre la capacitat auditiva i la capacitat de distingir sons demostrant que és superior en aquesta classe al dels éssers humans.
El 1919 va iniciar els seus estudis sobre els insectes, realitzant investigacions essencialment sobre les abelles, i demostrant que sent entrenades poden diferenciar diversos gustos i olors i que el seu olfacte és similar al dels éssers humans però que el gust és diferent. Va demostrar que mitjançant determinats moviments, anomenats dansa de l'abella, i mitjançant el moviment vibratori del seu abdomen les abelles exploradores informen a la resta del rusc on es troben les font d'aliment, informant de la direcció i distància. El 1949 va poder demostrar, utilitzant llum polaritzada, que les abelles utilitzen el sol per orientar-se, recordant els patrons de la polarització presentats pel cel en diverses hores del dia i de la localització de senyals prèviament oposats. Les seves aportacions a l'apicultura van ser enormes, atès que d'elles es van desprendre coneixements com el rang d'acció de l'espècie Apis mellifera.
L'any 1973 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments referents a l'organització dels patrons individuals i socials del comportament, premi compatit amb Konrad Lorenz i Nikolaas Tinbergen.
