Abella
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Abella (Vilallonga de Ter)». |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Osmia ribifloris
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Andrenidae |
||||||||||||||
L'abella (Apis mellifera) és un insecte himenòpter volador de la família dels àpids. Està emparentat amb la vespa i la formiga. Viu en ruscs i s'alimenta del nèctar de les flors, a partir del qual elabora la mel. També recol·lecta pol·len, destinat a la producció d'aliment per a les larves. Juga un paper molt important en la pol·linització de les plantes amb flors.
Les abelles tenen una llengua llarga, o glosa, que fan servir per a obtenir el nèctar de les flors. Posseeixen també petites antenes, formades per tretze segments en els mascles i dotze en les femelles. Tenen dos parells d'ales, el de darrere més petit. El segon parell de potes està adaptat per a la recol·lecció de pol·len, i l'apèndix de l'abdomen es un fibló que usa per a defensar-se.
Existeixen prop de 16.000 espècies conegudes d'abelles, i s'estima que existeixen al voltant de 30.000 espècies en total. Les abelles poden ser solitàries o viure en grans comunitats de diversos tipus.
Les més avançades d'aquest tipus són les colònies, o ruscs eusocials, que podem trobar entre les abelles de mel i les abelles sense fibló.
L'apicultura és la cria d'abelles, generalment per a l'obtenció de mel i d'altres productes apícoles, encara que a vegades l'objectiu pot ser la fecundació de conreus.
Es creu que la socialitat ha evolucionat de forma separada en els diferents grups d'abelles.
[edita] Abelles eusocials
Les abelles eusocials viuen en grans ruscs, cada una de les quals posseeix una sola reina junt amb les obreres i els abellots.
El cicle de vida dels abellots comença a la primavera, quant la reina desperta de la hibernació. En aquest moment la abella reina es la que fa tota la feina perque encara no existeixen abelles obreres. Ella cerca un lloc on construir el niu i construeix les bresques de mel. Es també la que s'encarrega de la recol·lecció de nèctar i el pol·len. Les colònies d'abellots moren a la tardor, després de criar una nova generació d'abellots reina, els quals sobreviuen individualment en punts amagats. Curiosament, algunes abelles reina busquen refugi de l'hivern en arnes o ruscs d'abelles de mel, on sovint son localitzades mortes durant la primavera per l'apicultor, presumiblement mortes per les abelles de mel.
Amb les abelles de mel, supervivents de l'hivern com a colònia, la reina comença a desovar a l'hivern, preparant-se per la primavera. Això s'activa probablement per la duració del dia i la temperatura. La reina és l'única femella fèrtil, i la que diposita els ous d'on naixeran totes les altres abelles. Amb excepcions com el seu vol d'aparellament o l'establiment d'una nova colònia, la reina mai més deixa el rusc després de ser fecundada. La reina diposita un ou en cada cel·la preparada per les abelles obreres. L'ou es trenca i es transforma en una petita larva que es alimentada per les abelles infermeres (abelles obreres que mantenen l'interior de la colònia). Passada aproximadament una setmana (depenent de l'espècie), s'omple la cel·la d'aliment (una barreja de nèctar i pol·len) i la larva és segellada dins. En aproximadament una altra setmana (novament depenent de l'especie), la larva emergeix ja com una abella adulta.
Tant les obreres com les reines s'alimenten de gelea reial durant els primers tres dies de l'estat larvari. Després, les obreres cambien per una dieta de pol·len i nèctar o mel diluïda, mentre que aquelles larves elegides per ser reines continuen rebent gelea reial. Això causa que la larva es converteixi en pupa més ràpidament, a més d'augmentar la mida i desenvolopar-la sexualment. Els apicultors que es dediquen a la cria de reines consideren que una bona nutrició durant l'estat larvari és importantíssim per a la qualitat de les reines criades, essent altres factors importants una bona genètica i un nombre suficient d'aparellaments. Durant els estats larval i pupal, diversos paràsits, com la Barroa (barroa jacobsoni), poden atacar la pupa o la larva dins les cel·les, destruint-la o atrofiant-la.
Les reines no són criades en les típiques cel·les d'empollament horitzontals de la bresca, sinó que les seves cel·les són construïdes especialment, al ser aquestes molt mes grans i estar en posició vertical. Quant la reina acaba la seva etapa d'alimentació larval i es converteix en pupa, es desplaça a una posició cap per avall, des de la qual després es menja la seva cel·la per sortir. Durant la etapa de pupa, les abelles obreres tapen o segellen la cel·la. Just després d'emergir de les seves cel·les, sovint les abelles reines produeixen un so reptant a les altres reines acabades de néixer dins la mateixa colònia, a les quals busquen i intenten matar, ja sigui lluitant directament amb elles o clavant l'agulló dins la cel·la, si encara no han nascut.
Les abelles obreres són femelles infèrtils. Tenen unes glàndules per on segreguen la cera utilitzada per construir el rusc, i son les encarregades de netejar i mantenir-lo net, criar les joves, protegir la colònia i recol·lectar el nèctar, el pol·len i el pròpoli.
[edita] L'abella a la cultura
A la cultura micènica les abelles eren vistes com a pont amb l'altre món (potser per influència d'una deesa anomenada Potnia, semblant a Demèter). Representaven la variabilitat de la vida, ja que tenien el verí (amb la picadura) i fabricaven la mel. Tres dones-abella van oferir a Apolo el seu do profètic.
El seu caràcter social i organitzat va fer que servissin per nombrosos exemples i al·legories i per això les trobem als escrits de Virgili, Shakespeare o Marx, entre altres. Napoleó les va adoptar com a emblema del seu poder.
