Vista
De Viquipèdia
 |
Vegeu Windows Vista per al sistema operatiu de Microsoft. |
La vista és el sentit que ens permet percebre la llum de l'exterior i, d'aquesta manera, captar la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment dels objectes que es trobin en el nostre camp de visió. Això ens permet conèixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi.
Aquestes percepcions lluminoses les captem gràcies als òrgans de la visió, el ulls, situats a la part frontal de la cara, a sobre el nas, i protegits pels ossos del crani i de la cara. Aquests no són òrgans homogenis, sinó que estan formats per diferents parts anatòmicament diferenciades, com la còrnia, el cristal·lí, el nervi òptic i la retina, entre d'altres, que capten la llum i la transmeten al cervell perquè la interpreti.
Altrament, els ulls o òrgans de la visió són alhora molt sensibles i hi ha moltes menes de patologies que poden patir. Entre elles en destaquem els problemes de refracció de l'ull, en què la còrnia no enfoca correctament les imatges, cosa que produeix una visió imperfecta en les persones que ho pateixen. A part dels problemes de refracció, l'ull també pot patir problemes causats per infeccions, traumes causats a algun punt de l'ull, etc.
Tot això ensenya que la visió, juntament amb els seus òrgans, són un sentit molt important i molt delicat alhora, per la qual cosa se n’ha de tenir cura.
[edita] Fisiologia
La vista fisiològicament és un dels sentits, és el que permet detectar i interpretar la llum, és a dir és el sentit que ens permet veure-hi.
Si els nostres ulls poden veure un objecte és perquè la llum els arriba des d'aquest. Aquesta llum travessa la còrnia, entra per la pupil•la i travessa el cristal•lí. La llum llavors es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estímuls rebuts al nervi òptic que va fins al cervell. Hi ha dos nervis òptics per ull (un per a cada meitat del camp visual). En el quiasma òptic s’ajunten els quatre nervis, però després es separen. Els dos nervis òptics corresponents a l'esquerra de l'ull (dreta del camp visual) aniran junts a l'esquerra, i viceversa, els de la dreta (esquerra del camp visual) també aniran junts. D’aquesta manera es formarà una imatge totalment inversa a l'escorça cerebral. Diem que és totalment inversa perquè, per exemple, el quadrant superior dret del camp visual es projectarà a la part inferior esquerra de l'escorça visual.
[edita] Anatomia
- Còrnia: Cobreix l'iris i la pupil·la, serveix també com a lent.
- Iris: Regula el diàmetre de la pupil·la tot fent-la més gran o més petita.
- Pupil·la: Capta la llum de l'exterior.
- Cristal·lí: Serveix per fixar les imatges a la retina.
- Lligament del múscul ciliar: Fa que el cristal·lí es mantingui en la seva posició.
- Múscul ciliar: Fa que canviï la curvatura del cristal·lí.
- Humor vitri: Dóna forma i consistència a l'ull.
- Retina: En ella es troben les cèl·lules receptores (cons i bastonets).
- Coroide: Fa que la llum no s reflecteixi dintre l'ull.
- Escleròtica: En ella es subjecten els músculs que aguanten l'ull, entre ells el múscul ciliar.
[edita] Patologies
Quan portem ulleres és perquè resulta necessari corregir alguna imperfecció de la visió. Les malalties relacionades amb la refracció, comunament anomenades de graduació, són aquelles en que les imatges rebudes per la còrnia , no s’enfoquen correctament a la retina, això fa que la imatge obtinguda no sigui perfecta. Les imperfeccions de la graduació depenen més de les irregularitats (curvatures) i les proporcions que té l'estructura de l'ull que de la seva mida aparent. Es poden diferenciar 4 tipus d'anomalies de la graduació:
L'oftalmologia és la ciència que estudia la vista i l'ull, mentre que l'òptica estudia les lleis generals de la llum
