Croades
De Viquipèdia
Les croades són les expedicions militars cristianes a l'Edat Mitjana (entre els segles XI i XIII) per reconquerir Jerusalem i la resta de territoris anomenats Terra Santa, on van succeir fets destacats de la Bíblia, de mans dels musulmans. El Papa animava els reis i senyors feudals a usar el seu poder militar per expandir els territoris cristians. Algunes de les batalles més cruentes van tenir lloc a Jerusalem. Els croats rebien privilegis civils el perdó dels pecats després de jurar un vot (el nom croada ve de prendre la creu).
Posteriorment els papes van aplicar el terme a diferents guerres empreses amb el seu suport, en principi en defensa de la religió o de l'autoritat papal, com la croada contra els albigesos. Per extensió, s'anomena croada a tota guerra feta en nom d'una religió o causa considerada espiritual, com la Reconquesta o l'aixecament de Franco. Actualment, sovint s'empra el terme en sentit despectiu.
Les croades, tot i ser convocades en nom d'ideals com l'honor o la fe, sovint van acabar en actes de brutalitat i saquejos indiscriminats. Van obrir noves rutes comercials i van afavorir el desplaçament de població, amb l'intercanvi cultural que això suposà. Els castells europeus van veure's fortificats per les croades, per l'amenaça que suposaven soldats d'ambdós bàndols. Van suposar també l'inici de les persecucions massives contra els jueus.
A l'Imperi bizantí, la feblesa de l'emperador es va revelar amb la derrota a la Batalla de Manzikert contra l'Imperi Seljúcida el 1071, que va reduir els territoris asiàtics de l'imperi a l'Anatòlia occidental i Constantinoble. Un signe de la desesperació bizantina va ser la crida d'Aleix I Comnè al seu enemic, el Papa Gregori VII per obtenir ajut, però estant ocupat amb la querella de les investidures i no poder contar amb l'emperador alemany la croada no es va iniciar.
- Primera Croada (1095 - 1099): El papa Urbà II, successor de Gregori VII més moderat, va veure una croada com una manera de reunir el cristianisme, reforçar el papat i possiblement posar l'est sota el seu control. Al no poder comptar amb els alemanys ni els normands, va confiar en els seus compatriotes i en els francs. Convocada al Concili de Clermont (1095), durant la campanya conqueriren Nicea, la capital del Sultanat de Rum, i Dorilea el 1097, conqueriren Edessa i Antioquia el 1098 i finalment van entrar a Jerusalem el 15 de juliol de 1099 i creant-se diversos estats croats, entre ells el Regne de Jerusalem.
- Croada de 1101 (1100 - 1101): L'èxit de la Primera Croada fa que Pasqual II cridi reforços, especialment als que es van comprometre però no van enviar tropes, i a aquells que van abandonar-la a mitja campanya. Els croats van ser derrotats a la Batalla de Mersivan.
- Segona Croada (1145–1149): Després d'uns anys de relativa calma, els musulmans reconqueriren el Comtat d'Edessa el 1144, sent el primer dels Estats croats, fundats durant la Primera Croada en caure. El Papa Eugeni III va cridar la croada impulsada entre altres per Bernat de Claravall, i els reis Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya van marxar cap a Jerusalem el 1147, però fan fallar en els objectius, i van posar en perill ela resta dels estats croats amb un atac suïcida a Damasc. El 1150 ambdós líders van tornar a casa.
- Croades Nòrdiques: Els reis catòlics de Dinamarca i Noruega i les ordes militars dels Teutons i els Germans Livonians de l'Espasa i els seus aliats en les costes del bàltic van empendre campanyes durant la segona croada per conquerir els territoris pagans del Bàltic. La croada es va cridar formalment en 1193 pel Papa Celestí III i va continuar de manera irregular fins el segle XVI.
- Tercera Croada (1189–1192): El 1187 Saladí, soldà d'Egipte va reconquerir Jerusalem, i el Papa Gregori VIII va cridar la croada que va ser escoltada per Ricard Cor de Lleó d'Anglaterra, Felip II de França i Frederic I Barbaroja de Sacre Imperi Romanogermànic. Barbaroja va abandonar a Cilícia el 1190 i els francesos el 1191, després de la captura de Sant Joan d'Acre, però tot i arribar a la vista de Jerusalem, els croats van haver de pactar amb Saladí una treva i la seva retirada.
- Quarta Croada (1201 - 1204): Promoguda pel Papa Innocenci III, amb la intenció d'atacar Terra Santa des d'Egipte, però els bizantins, creient que no hi havia possibilitats de vèncer a Saladí, van decidir mantenir-se neutrals. La reticència bizantina a implicar-se en la Croada, la presa del control de l'expedició per part dels venecians ja que els seus dirigents no podien pagar el transport de les tropes i la cobdícia per part dels caps croats dels tresors de Constantinoble van fer que els croats prenguessin per assalt la capital l'any 1204, donant origen a l'efímer Imperi Llatí de Constantinoble (1204-1261). El poder bizantí quedà definitivament debilitat, i l'autoritat imperial desaparegué, repartida i disputada entre el tres estats grecs hereus de l'Imperi: l'Imperi de Nicea, l'Imperi de Trebisonda, i el Despotat de l'Epir. Va ser la primera croada que no va anar exclusivament contra els musulmans
- Croada contra els càtars (1209-1229): La croada contra els càtars va ser cridada el 1209 per Innocenci III amb la intenció d'eliminar els heretges càtars d'Occitània. El conflicte s'estengué durant dècades i va tenir més a veure amb l'extensió del domini francès sobre Occitània que per combatre l'heretgia. Al final del conflicte, amb la intervenció de la Inquisició, els càtars van ser exterminats, culminant amb la darrera la mort d'un perfecte a la foguera, Guillem de Belibasta el 1322.
- Cinquena Croada (1217–1221): Promoguda pel mateix Innocenci III fou un intent de recuperar Jerusalem i la resta de Terra Santa conquerint el poderós califat aiúbida d'Egipte. Després d'ocupar el port de Damietta, els croats van marxar cap a El Caire, però tornen enrere per manca de provisions i una pujada del Nil. Un atac nocturn del soldà Al-Kamil va resultar en una gran pèrdua de tropa i la rendició de l'exèrcit.
- Sisena Croada (1228–1229): L'Emperador Frederic II d'Alemanya havia demanat repetidament una croada però no va reeixir en el seu esforç, i va ser excomunicat pel Papa Gregori IX el 1228. De tota manera va salpar de Brindisi, va desembarcar a Palestina, i mitjançant la diplomàcia va aconseguir un èxit inesperat: Jerusalem, Natzaret, i Betlem es van lliurar als croats per deu anys. Va ser la primera croada no començada per un Papa.
- Setena Croada (1248–1254): Els interessos papals representats pels templers van conduir al conflicte amb Egipte el 1243, i l'any següent els Corasmis van prendre Jerusalem. Els croats van lluitar contra ells a la batalla d'Harbiyah a Gaza i foren derrotats pels corasmis, marcant el punt final als estats croats. En resposta, Lluís IX de França va organitzar una fracassada croada contra Egipte de 1248 a 1254.
- Primera croada dels pastors (1251):
- Croada de Jaume I (1269). Fracassat intent català de conquerir Terra Santa. Quan arribaven a Sardenya una gran tempesta va dispersar totes les embarcacions i es va anul·lar l'intent.
- Vuitena Croada (1270): Comandada per Lluís IX de França va ser un fracàs, on ell mateix va trobar la mort en el setge de Tunis.
- Novena Croada (1271–1272): És considerada la darrera croada a Terra Santa. El futur Eduard I d'Anglaterra va iniciar una nova expedició el 1271, després d'haver acompanyat Lluís IX de França a la Vuitena Croada, va aconseguir lleugers èxits a Síria i es va retirar l'any següent després d'una treva. La novena croada es considera sovint una continuació de la vuitena.
- Croada contra la Corona d'Aragó (1284-1285): Promoguda pel Papa Martí IV contra Pere el Gran en resposta a la intervenció catalana al Regne de Sicília després de les Vespres Sicilianes. Va acabar amb la derrota croada i la consolidació de la partició del regne de Sicília i el Regne de Nàpols.
A partir d'aleshores, els estats llatins creats a Terra Santa arran de la primera croada, van anar desapareixent paulatinament fins al 1291, quan la fortalesa d'Acre, l'últim bastió croat, va caure en poder dels mamelucs.
- Segona croada dels pastors (1320):
- Croada d'Alexandria (1365): Pere I de Xipre va passar tres anys reclutant soldats per tot Europa per salpar l'octubre de 1365, derrotant els defensors de la ciutat i saquejant-la, romanent en la ciutat fins l'arribada dels reforços mamelucs uns dies més tard, que provoquen la fugida dels croats de retorn a Xipre, després que es neguessin a atacar El Caire.
- Croada de Nicòpolis (1394) El 1393 la capital búlgara va caure a mans dels otomans, i el papa Bonifaci IX va proclamar una nova croada per aturar l'avanç turc a Europa, i encara que el Cisma d'Occident havia reduït l'autoritat papal, els anglesos i francesos, aturada temporalment la Guerra dels Cent Anys, Ricard II d'Anglaterra i Carles VI de França van unir-se a la croada de Segimon I, emperador romanogermànic, que va acabar amb la derrota a la Batalla de Nicòpolis.
