Guerra dels Cent Anys
De Viquip??dia
| Guerra dels Cent Anys | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 1337???1453 | ||||||||||||||||
| Escenari | Principalment Fran??a i els Pa??sos Baixos | ||||||||||||||||
| Resultat | vict??ria francesa, guanyant el control de totes les posessions continentals angleses tret de Calais. | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
Groc: Territori franc??s
Gris: Territori angl??s
Gris fosc: Territori de borgonya
La Guerra dels Cent Anys ??s una s??rie de conflictes entre Anglaterra i Fran??a. Es considera que aquest per??ode va durar de 1337 a 1453 (o sigui gaireb?? 116 anys).
Per als historiadors, es tracta m??s aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de La Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda.
Taula de continguts |
[edita] Origen del conflicte
Dos factors s'han de tenir en compte per intentar explicar aquesta guerra: la q??esti?? din??stica, portada per la una ruptura en la descend??ncia viril directa dels capets, i la baralla entre els reis de Fran??a i el d'Anglaterra sobre la Guiena.
[edita] La q??esti?? din??stica
Per comprendre la q??esti?? din??stica de 1328, cal remuntar una desena d'anys en el temps:
El 1316, la mort de Llu??s X l'Obstinat, dos anys nom??s despr??s de la del seu pare Felip IV el Bell marca la fi del miracle capet: de 987 a 1316, els reis capets sempre havien tingut un fill a qui transmetre la corona. De la seva primera esposa infidel, Llu??s X nom??s en t?? una filla, Joana de Navarra. A la seva mort, la seva segona dona espera un nen. Neix Joan I de Fran??a anomenat el P??stum, per?? no va viure m??s que alguns dies. Cas in??dit fins llavors, l'hereva directa del regne de Fran??a ??s una dona. La decisi?? que es pren llavors ??s molt important, ja que es fa costum, i tindr?? la seva influ??ncia sobre la q??esti?? din??stica que es posar?? el 1328.
La infidelitat de la reina ha sigut durant molt de temps donada com la causa principal de l'evicci?? de la seva filla i de la tria de Felip V (germ?? de Llu??s X) com a rei de Fran??a. De fet, es tracta m??s d'una tria nacionalista, ??s a dir, el rebuig a veure un eventual estranger casar-se amb la reina i dirigir el pa??s. No hi ha vertaderament una q??esti?? de legalitat en aquesta tria: la monarquia es funda en tres principis, her??ncia/elecci??/consagraci??, l'elecci?? repr??n els seus drets en cas de problema.
Quan el rei de Fran??a Carles IV, tercer i ??ltim fill de Felip V, mor sense descendent el 1328, la q??esti?? din??stica ??s la seg??ent: Isabel de Fran??a, ??ltima filla de Felip, t?? un fill, Eduard III, rei d'Anglaterra. Podia aleshores transmetre un dret que de fet no podia exercitar segons el costum fixat deu anys enrere? Eduard III es proposa com a candidat, per?? ??s Felip qui ??s escollit i coronat com a Felip VI de Fran??a. Els poderosos del regne refusen un rei estranger, seguint la mateixa l??gica nacional que deu anys enrere. Eduard III presta llavors homenatge a Felip VI, sent el seu vassall a la Guiena, nom amb el que es coneixia el territori franc??s equiparable a l'actual Aquit??nia amb sobirania anglesa.
Un dels mites m??s tena??os sobre els or??gens de la guerra dels Cent Anys ??s el de la llei s??lica. Aquesta no ??s invocada tanmateix en el moment de la tria del nou rei de Fran??a. No ??s fins trenta anys m??s tard, cap a 1350, que un benedict?? de l'abadia de Saint-Denis, que t?? la cr??nica oficial del regne, ressalta aquesta llei per refor??ar la posici?? del rei de Fran??a en el duel que lliura amb Eduard III, en resposta a la guerra. Aquesta llei, mal coneguda, data dels Francs i estipula que les dones han de ser excloses de la terra s??lica. Ning?? no sap vertaderament el que ??s la terra s??lica, segurament un punt de dret privat. Per?? aquesta llei ??s represa i ??s adaptada a la situaci?? i ??s avan??ada com a argument de pes en les discussions sobre la legitimitat del rei.
[edita] La baralla de Guiena
La baralla de Guiena ??s bastant m??s important que la q??esti?? din??stica al comen??ament de la guerra.
La Guiena planteja un problema considerable als reis de Fran??a i d'Anglaterra, doncs Eduard III d'Anglaterra es troba sent el vassall de Felip VI de Fran??a i ha de compartir per tant la sobirania de la Guiena amb ell. ??s l'oposici?? entre dos poders equiparables que explica la guerra. Les dues monarquies s'oposen des de diverses generacions. Eduard III desitja que la Guiena es faci un alou, alliberat de la sobirania feudal del rei de Fran??a. Aquest ??ltim intenta fer valer la seva autoritat, en mat??ria de just??cia sobretot, sobre la Guiena. Els dos adversaris practiquen una diplom??cia agressiva.
D'un costat, el rei de Fran??a ajuda els escocesos en el seu combat contra el Regne d'Anglaterra. De l'altre, Eduard III alimenta una propaganda antifrancesa del comtat de Flandes, talla el prove??ment de llana anglesa a aquesta regi?? entre 1335 i 1336, arru??nant la seva economia. Flandes es revolta contra els francesos el 1337. Felip VI decideix doncs confiscar la Guiena per fellonia. Eduard III replica reivindicant la corona de Fran??a. El 7 d'octubre de 1337, un arquebisbe ??s enviat a Par??s per llan??ar el guant. La guerra comen??a.
[edita] Principals fases del conflicte
La guerra dels Cent Anys no ??s continua, i compr??n nombrosos per??odes sense conflicte armat. ??s possible distingir dos grans moviments que responen a una mateixa estructura:
- un primer per??ode, de 1337 a 1414, que veu l'esfondrament d'una monarquia francesa forta, seguit d'un per??ode de crisi i d'un restabliment
- i un segon per??ode, de 1415 a 1453, segons el mateix model: esfrondrament, crisi, restabliment.
[edita] La primera fase: de 1337 a 1414
Si b?? la guerra ??s declarada el 1337, el conflicte no comen??a fins m??s tard. Els dos reis no s??n rics, i han de negociar els impostos amb el seu parlament respectiu, fins i tot per aconseguir els diners necessaris per a la guerra.
El 1340, els anglesos van v??ncer en la batalla naval de l'??cluse, aix?? va descartar la invasi?? francesa d'Anglaterra, i va provocar que la guerra es desenvolup??s en territori de Fran??a. Per?? els deutes van obligar a Eduard III a pactar una treva.
La primera de les c??lebres cavalcades angleses data de 1346: un ex??rcit redu??t, m??bil, practicant una guerra total, amb la devastaci?? sistem??tica d'una regi??. Jur??dicament, la poblaci?? est?? sostenint un usurpador. A la pr??ctica, es fa perqu?? es limita els costos de la guerra i debilita l'enemic franc??s.
Aquest mateix any, els anglesos van v??ncer als escocesos, aliats dels francesos. La pau entre Anglaterra i Esc??cia es va establir en el Tractat de Berwick.
Els dos ex??rcits es troben a la batalla de Cr??cy. Els dos ex??rcits s??n semblants en quantitat, per?? l'ex??rcit franc??s ??s menys modern, fundat en una cavalleria poderosa, s'enfronta a un ex??rcit angl??s en curs de professionalitzaci??. ??s un desastre per a Fran??a, salvada tanmateix per la Gran Pesta de 1348, que obliga els bel??ligerants a acabar el combat fins a 1355.
[edita] La batalla de Poitiers
.jpg/250px-Battle-poitiers(1356).jpg)
El 19 de setembre de 1356, el Pr??ncep Negre, Eduard de Woodstock, pr??ncep de Gales, al front d'una nova encavalcada, guanya a Joan II el Bo a la Batalla de Poitiers. Nou desastre, el rei de Fran??a ??s agafat presoner amb un dels seus fills, Felip. El seu fill, el Dof?? Carles, negocia la pau. Per?? les exig??ncies dels anglesos s??n tan grans (totes les terres que els han pertangut s'han de fer terres angleses) que refusa la pau. Els anglesos reprenen llavors les seves cavalcades. El regne es salva per una nova manifestaci?? divina (com ho pensaven els contemporanis): el setembre de 1359, l'ex??rcit angl??s ??s derrotat per una violenta tempesta.
[edita] el tractat de Br??tigny
El tractat de Br??tigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Br??tigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de Fran??a, i conclou la primera fase de de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt m??xim de l'expansi?? continental del Regne d'Anglaterra.
El benefici dels Anglesos foren l'obtenci?? d'un rescat de 3 milions de lliures per a l'alliberament de Joan II de Fran??a, equivalents a la totalitat de les recaptacions del rei durant dos anys i l'btenci?? de la sobirania sobre la Guiena, Gascunya, Calais, el Poitou, el comtat de Guines, el Poitou, el Perigord, el Llemos??, l'Angoumois, la Saintonge i, al dependre de les terres del comtat d'Armanyac adquireix l'Agenais, el Carc??, el Roergue, la Bigorra i el Comtat de Gaura. En total, els Anglesos prenen la meitat del regne de Fran??a que la pau aix?? obtinguda permet retornar al rei les capacitats de reconquerir les terres cedides.
[edita] La guerra dels Dos Peres i la Guerra Civil castellana
Entre 1356 i 1375 la Corona d'Arag?? i el Regne de Castella s'enfronten per la posessi?? de les terres del sud del Regne de Val??ncia. El conflicte es va equilibrar amb la intervenci?? del Regne de Fran??a, que desitjava instaurar al tron castell?? un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra el Regne d'Anglaterra, i poder-la v??ncer en la Guerra. Amb l'ajuda de Fran??a, Enric de Trast??mara fou proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del regne castell??. Pere I de Castella demana ajut al governador angl??s d'Aquit??nia Eduard de Woodstock amb el Pacte de Libourne, segons el qual Guip??scoa havia de passar amans del Regne de Navarra i Biscaia al Regne d'Anglaterra. Aquest va penetrar a la pen??nsula amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de N??jera el 1367. Tot i la brutal repressi?? contra els partidaris d'Enric, aquest aconsegu?? recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acab?? amb la mort de Pere en mans del seu germ?? Enric. Amb aquesta mort es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castell?? per donar pas a la dinastia Trast??mara.
[edita] Per??ode de calma a Fran??a
En aquesta Fran??a desfeta, el poder reial ja no t?? ni prestigi, ni mitjans. Tanmateix, Carles V reconstrueix i prepara lentament la reconquesta. El 1368, el rei de Fran??a se sent prou fort com per desafiar Eduard III. Accepta rebre la crida del comte d'Armagnac, en conflicte financer amb el Pr??ncep Negre que ofega els seus subdits d'Aquitaine d'impostos; la Guyenne serveix encara de pretext al conflicte. El tractat de Br??tigny d??na la plena sobirania de la Guyenne als Anglesos. Per?? la doble renunciaci?? prevista (Eduard renunciant a la corona de Fran??a, Carles a la Guyenne) no ha tingut lloc, i les transfer??ncies de les terres han anat per llarg. Legalment, res no s'oposa doncs a la recuperaci?? del conflicte. El rei d'Anglaterra es proclama rei de Fran??a el 3 de juny de 1368, el rei de Fran??a confisca Aquit??nia el 30 de novembre de 1368. La guerra es recupera.
Carles V canvia la seva t??ctica en el conflicte. Renunciant a les batalles campals que no han portat a res al seu pare, constitueix sota el comandament de caps d??cils i talentosos (Bertrand du Guesclin) de petits ex??rcits formats de voluntaris endurits, i els llan??a en una guerra d'escaramusses i de setges, rosegant pacientment l'enemic, que es mant?? en les cavalcades, molt populars al Parlament perqu?? no costen res. Carles deixa doncs el regne a merc?? de les cavalcades, que provoquen en la poblaci?? immensos sofriments.
Entre 1369 i 1375, els francesos reprenen als Anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posse??des per l'enemic fins i tot abans del comen??ament de la guerra, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Bayonne, i d'algunes fortaleses al Mass??s central. Les negociacions portades entre 1375 i 1377 no porten a res.
[edita] La segona fase: de 1415 a 1453
La recuperaci?? del conflicte troba els seus or??gens en diferents factors. Tant al Regne de Fran??a com al Regne d'Anglaterra lluiten pel poder.
A Anglaterra, s??n abans de res els revessos contra Fran??a que comporten un canvi din??stic: despr??s d'un llarg conflicte, Enric V d'Anglaterra s'imposa com a rei succe??nt el seu pare. Per la coronaci??, el seu germ?? Tom??s de Clar??ncia torna a Anglaterra per la coronaci?? d'Enric, enduent-se a Menaut de Favars, qui estava fent la guerra a l'Arag?? en favor de Jaume II d'Urgell contra Ferran d'Antequera en la seva revolta contra la decisi?? del Comprom??s de Casp, i que faria que el pretendent fos derrotat finalment.
A Fran??a, la bogeria progressiva de Carles VI de Fran??a excita les cobd??cies. Enric V compr??n la necessitat d'unir la seva noblesa contra un enemic com??, i d'atacar Fran??a. El 1415, es proclama rei de Fran??a i llan??a una cavalcada. De cara a aquest perill, Armanyacs i Borgonyons, els dos partits que es disputen el poder a Fran??a, fan una treva per fer-hi front.
[edita] La batalla d'Azincourt
Despr??s de la presa de Harfleur, els francesos son derrotats a la Batalla d'Azincourt el 25 d'octubre de 1415. Enric V busca fons per conduir una guerra de setges contra els castells fortificats sota Carles V. Durant 4 anys, els castells de Normandia cauen un a un, excepte el Mont-Saint-Michel, que resisteix. Armanyacs i Borgonyons segueixen oposats i no lluiten gaire contra els anglesos: Par??s ??s aix?? borgony?? fins a 1413, armanyac entre 1413 i 1418, despr??s borgonyona de nou. El dof?? Carles ha de fugir i es refugia a Bourges el 1419, mentre, els Anglesos prenen Par??s. L'assassinat de Joan sense Por, cap dels Borgonyons, al pont de Montereau el 10 de setembre de 1419 marca una ruptura entre els dos partits. Felip el Bo, fill de Joan sense por, s'alia llavors amb els anglesos, i fa signar el tractat de Troyes de 1420 a Carles VI, definitivament boig.
El dof?? ??s desheretat, Enric V es casa amb la filla de Carles VI i es fa l'hereu del regne de Fran??a. Els Armanyacs denuncien aquest tractat, al??legant el fet que la corona posseeix el rei, i no el contrari. Fran??a ??s partida en tres influ??ncies : el sud (regions al sud del Loira, menys la Guyenne) fidel al Dof??, el nord-oest tingut pels Anglesos, la resta als Borgonyons. El 1422, Enric V i Carles VI moren. Carles VI, despr??s de la seva mort continua sent molt popular. Enric VI d'Anglaterra, fill d'Enric V, es troba rei de Fran??a i d'Anglaterra, per?? nom??s en una interrupci?? moment??nia del conflicte. El 1429, els Anglesos reprenen les armes, i posen la setge davant Orleans. ??s en aquestes circumst??ncies que interv?? Joana d'Arc.
[edita] Joana d'Arc
??s molt delicat parlar de Joana d'Arc, els debats historiogr??fics s??n encara vius. No es tracta aqu?? d'analitzar el personatge, sin?? de lliurar alguns elements de la seva influ??ncia sobre el conflicte en curs.
Carles VII accepta enviar tots els seus cavallers comandats per Joana d'Arc a Orl??ans, que proposa alliberar com a prova de la seva bona fe, amb una comitiva d'avituallament. Aquest setge d'Orleans ??s una batalla far, capital, seguida per tota Europa, fins a R??ssia. El 19 d'abril, entra a la ciutat. El 4 de maig, una de les fortaleses angleses ??s presa. Els dies seg??ents, una segona, despr??s una tercera. El 8 de maig, els anglesos es col??loquen en ordre de batalla. Joana refusa el combat, ja que est?? prohibit batallar un diumenge. Els anglesos aixequen llavors el setge. Aquest esdeveniment fa l'efecte d'una veritable bomba a Europa: el contrast entre la lentitud del setge i la velocitat en la qual ??s aixecat des de la intervenci?? de Joana. Els contemporanis creuen veure-hi un miracle. Bonne de Viconti, duquessa de Mil??, li escriu per demanar-li ajuda. La ciutat de Tolosa de Llenguadoc fa el mateix. Del costat franc??s com del costat angl??s, la propaganda fa furor, invocant en els dos casos el sobrenatural, bo o dolent.
Joana desitja llavors anar a reconquerir Reims, projecte dif??cilment realitzable doncs la ciutat est?? en ple Ducat de Borgonya. La batalla de Patay, amb vict??ria francesa, obre les portes de Reims, on Carles VII ??s consagrat rei de Fran??a. A partir d'aquest moment, la influ??ncia de Joana en el conflicte ??s feble : fracassa davant Par??s el 1429 i ??s capturada el 1430 per Jean de Luxemburg.
[edita] La darrera fase del conflicte
L'??ltima fase ??s molt lenta. El 1435, Carles VII de Fran??a decideix la pau d'Arras amb el Ducat de Borgonya i reorganitza el regne. Enric VI d'Anglaterra ??s franc??fil i pacifista.
El 1444 es signa la treva de Torres entre els anglesos i francesos. El 1449, Carles VII trenca la treva per atacar Normandia i la Guiena, encara tingudes pels anglesos. A Normandia, els anglesos s??n considerats com ocupants. Un sol any, de 1449 a 1450, ??s suficient per reprendre el ducat, amb una vict??ria a la batalla de Formigny. A la Guiena, les poblacions s??n menys profranceses, i cal esperar fins a 1453 i la Batalla de Castillon per veure la vict??ria francesa.
Els anglesos nom??s conserven Calais sobre el continent, cap pau no ??s conclosa, per?? sofreixen una dif??cil guerra civil que permet al gran conflicte que ??s la guerra dels Cent Anys d'acabar-se. El Tractat de Picquigny entre Llu??s XI de Fran??a i Eduard IV d'Anglaterra, que tancaria definitivament la guerra no ??s signat fins el 1475.
[edita] Principals batalles
- batalla naval de l'??cluse (1340)
- Batalla de Cr??cy (1346)
- Batalla de Poitiers (1356)
- Batalla d'Auray (1364)
- Batalla de Montiel (1369)
- Setge d'Harfleur (1415)
- Batalla d'Azincourt (1415)
- Batalla de la Brossini??re (1423)
- Setge d'Orl??ans (1429)
- Batalla de Reims (1429)
- Batalla de Rouen (1431)
- Batalla de Formigny (1450)
- Batalla de Castillon (1453)
