Perigord
De Viquip??dia
El Perigord (en occit?? Peireg??rd/Perig??rd) ??s una comarca del nord-est d'Aquit??nia, Occit??nia, situada entre el Carc?? i la Charente, de la qual ??s continuaci??. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Els seus habitants s'anomenen P??rigourdins.
A part dels departaments, hi ha dieferents subdivisions. Per exemple, la comarca es divideix en:
- Alt Perigord, amb capital a Perig??s, i
- Baix Perigord, amb capital a Sarlat-la-Can??da.
Una altra manera de dividir-la, potser de forma m??s tur??stica, ??s en quatre subcomarques:
- Al nord del Perigord verd (al voltant de Nontron), aquest nom ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i, terres humides de prats verds.
- En el centre del Perigord blanc (al voltant de Peireguers i cap al Quercy), aquest nom ve del s??l calcari d'aquesta regi??.
- Al sud-est del Perigord negre (al voltant de Sarlat-la-Can??da), hist??ricament la m??s antiga apelaci?? dels 4, el nom ve dels boscos de roures anomenats verds per?? en realitat molt obacs, aix?? com del color de les t??fones.
- Al sud-oest del Perigord p??rpura (al voltant de Bergerac), aquesta apelaci?? ??s la m??s recent (1970) i ??s deguda a l'expansi?? del turisme, la p??rpura recorda el color del vi. ??s el pa??s de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses : C??tes de Bergerac, Montravel, Monbazillac, etc. Abans el Bergeracois formava part del Perigord blanc.
[edita] Economia
Els recursos principals s??n l'agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya. Les t??fones s??n una producci?? tradicional del Perigord. Tamb?? hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d'oques i ??necs que ha donat origen a l'elaboraci?? del foie gras i a una cuina basada en aquestes aus com el magret i el confit.
[edita] Hist??ria
Gr??cies al seu clima particularment temperat i al seu relleu caracteritzat per altiplans calc??ris cavats pels rius, oferint aix?? boniques valls vorejades d'alts penya-segats que des de la prehist??ria s??n habitats. Els vestigis de vida quotidiana dels avantpassats hi s??n tan nombrosos que Les Eyzies de Tayac, petita ciutat a la vora de de la V??z??re ha estat sobrenomenada capital mundial de la prehist??ria.
Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotm??s pels romans, la regi?? fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengu?? successivament dels ducs d'Aquit??nia, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bos?? I (mort el 968), comte de la Marca.
Aquesta possessi?? es limitava a alguns castells i no pogu?? desplegar-se perqu?? es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquit??nia el 1152, i del rei de Fran??a, que reclamava la regi??. Com a pa??s de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins el 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposse??ts pel rei Carles VI de Fran??a (1398), i el Perigord pass?? successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthi??vre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusion?? definitivament amb el domini reial.
[edita] Llista de castells amb el seu municipi
- Castell d'Ajat - Ajat
- Castell de Baneuil - Baneuil
- Castell de Barri??re - Villamblard
- Castell de Beauvais - Lussas-et-Nontronneau
- Castell de Beynac - Beynac-et-Cazenac
- Castell de Biron - Biron
- Castell de Bourdeilles - Bourdeilles
- Castell de Bruzac - Saint-Pierre-de-C??le
- Castell de Castelnaud - Castelnaud-La-Chapelle
- Castell de Chabans - Saint-L??on-sur-V??z??re
- Castell de Cipi??res (o Lacypierre) - Saint-Cr??pin-et-Carlucet
- Castell de Clauzuroux - Champagne-et-Fontaine
- Castell de Commarque - Eyzies-de-Tayac-Sireuil (Les)
- Castell de F??nelon - Sainte-Mondane
- Castell de Hautefort - Hautefort
- Castell de Jumilhac - Jumilhac-le-Grand
- Castell de la Hierce - Brant??me
- Castell de la Marthonye (o La Marthonie) - Saint-Jean-de-C??le
- Castell de Lanquais - Lanquais
- Castell de l'Herm - Rouffignac-St-Cernin-de-Reilha
- Castell de Losse - Thonac
- Castell de Mareuil - Mareuil
- Castell de Mellet - Neuvic
- Castell de Mellet - Beauregard-de-Terrasson
- Castell de Monbazillac - Monbazillac
- Castell de Montaigne - Saint-Michel-de-Montaigne
- Castell de Montardy - Grand-Brassac
- Castell de Montclard (o Monclar) - Saint-Georges-de-Montclard
- Castell de Puyferrat - Saint-Astier
- Castell de Puyguilhem - Villars
- Castell de Puymartin - Marquay
- Castell de Richemont - Saint-Cr??pin-de-Richemont
- Castell de Saint-Germain - Monpazier
- Castell de Sauveb??uf - Aubas
- Castell de Temniac - Sarlat-la-Can??da
- Castell de Tiregand - Creysse
- Castell de Varaignes - Varaignes
- Castell de les Bories - Antonne-et-Trigonant
- Castell de les Milandes - Castelnaud-La-Chapelle
- Castell Les Bernardi??res - Champeau-et-la-Chapelle-Pommie
- Castell Montr??al - Issac
- Castell-L'Ev??que - Issigeac
|
|||
Alv??rnia ??? Bearn ??? Borbon??s ??? Delfinat ??? Gascunya incloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran ??? Guiena incloent Agen??s, Carc??, Perigord i Roergue ??? Llemos?? incloent la Marca llemosina ??? Llenguadoc incloent el Pa??s de Foix i Fenolleda ??? M??naco ??? Pa??s Ni??ard ??? Proven??a incloent el Comtat Venaiss?? ??? Valls Occitanes ??? Velai (hist??ricament a Llenguadoc) ??? Vivar??s (hist??ricament a Llenguadoc) Enclavament de La G??rdia |