Pere I de Castella
De Viquip??dia
Pere I de Castella, el Cruel o el Justicier ( Burgos 1334 - Montiel, Ciudad Real 1369), rei de Castella i Lle?? (1350-1369).
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Segon fill d'Alfons XI de Castella i la seva segons esposa Maria de Portugal. Nom??s n??ixer fou nomenat hereu del regne despr??s de la mort, un any abans del seu naixement, del seu germ?? gran l'infant Ferran de Castella.
[edita] N??pcies i descendents
El 3 de juliol de 1353 es cas?? a la catedral de Valladolid amb Blanca de Borb??, filla de Pere de Borb??. D'aquest matrimoni no hi hagu?? fills.
El 1353 es cas?? secretament, i mentre la seva primera esposa encara vivia, amb Maria de Padilla. D'aquest matrimoni tingu??:
- l'infant Alfons de Castella (1359-1362)
- la infanta Beatriu de Castella (1354-1369), religiosa
- la infanta Constan??a de Castella (1354-1394), reina titular de Castella, casada el 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster i fill d'Eduard III d'Anglaterra
- la infanta Isabel de Castella (1355-1393), casada el 1372 amb Edmond Plantegenet, duc de York
El 1354 novament es cas?? a Cu??llar, amb les dues mullers anteriors encara vivents, amb Juana de Castro. D'aquest matrimoni tingu??:
[edita] Guerra civil
Els inicis del seu regnat va estar marcat per la debilitat del poder reial davant dels diversos fills que el seu pare Alfons XI havia tingut amb Elionor de Guzm??n; els infants d'Arag??, cosins del rei; i per la seva pr??pia mare. El 1354 pat?? una revolta iniciada pel seu germanastre Enric de Trast??mara i hagu?? de fugir a Fran??a. El 1366 per?? amb el suport de la Corona d'Arag?? i de la pr??pia Fran??a retorn?? a Castella i es feu novament amb el poder. Aix?? propici?? l'inici de la Guerra Civil castellana entre els dos germans pel poder reial. A mesura que Pere anava conquerint ciutats an?? executant els sublevats, motiu pel qual l'anomenaren el Cruel.
[edita] La Guerra dels dos Peres
- Vegeu l'article principal Guerra dels dos Peres.
El 1356 la guerra civil es transform?? en la Guerra dels dos Peres en atacar Pere IV d'Arag??, en el contexte de la Guerra dels Cent Anys. Aix?? mentre el Regne d'Anglaterra s'aline?? al costat de Pere I de Castella, la Corona d'Arag?? i el Regne de Fran??a ho feu en favor d'Enric.
Durant la Pau de 1361, i mortes tant la reina com Maria de Padilla, Pere I va declarar hereus seus els fills que havia tingut amb aquesta ??ltima i els reconegu?? com a fills leg??tims.
El 1362 va aconseguir assetjar la ciutat de Val??ncia, per?? el conflicte es va equilibrar amb la intervenci?? de Fran??a, que desitjava instaurar al tron castell?? un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra Anglaterra, i poder-la v??ncer en la Guerra dels Cent Anys. Aix?? amb l'ajuda de Fran??a, Enric de Trast??mara fou proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del regne castell??.
Fou llavors quan Pere el Cruel necessit?? l'ajuda del Eduard, el pr??ncep Negre, governador angl??s d'Aquit??nia. Aquest va penetrar a la pen??nsula amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de N??jera el 1367. Tot i la brutal repressi?? contra els partidaris d'Enric, aquest aconsegu?? recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acab?? amb la mort de Pere en mans del seu germ?? Enric. Amb aquesta mort es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castell?? per donar pas a la dinastia Trast??mara.
| Precedit per: Alfons XI |
Rei de Castella Rei de Lle?? 1350???1369 |
Succe??t per: Enric II |
