Enric VI d'Anglaterra
De Viquip??dia
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins el 1461, i despr??s de ser deposat recuper?? el poder i regn?? des del 1470 fins la seva mort el 1471.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Inf??ncia i joventut
Enric era l'??nic fill i hereu del rei guerrer Enric V, i el seu neixement el 6 de desembre de 1421 gener?? grans expectatives. Per?? quan nom??s era un nad?? de nou mesos d'edat, el 31 d'agost de 1422 el seu pare va morir. La seva mare, Caterina de Valois, tenia nom??s 20 anys i era filla del rei franc??s Carles VI i per aquest motiu era vista amb recel a la cort i se li va impedir participar plenament en l'educaci?? del nen.
El 28 de setembre de 1423 els nobles anglesos van jurar lleialtat a Enric VI com a rei. Es va establir una reg??ncia per la qual el Duc Humphrey de Gloucester, germ?? petit del difunt Enric V i tiet de l'infant va ser nomenat Protector i Defensor del Reialme i l'Esgl??sia fins la majoria d'edat del rei. Tamb?? tenien posicions importants al Consell el mig tiet d'Enric V, el bisbe Enric Beaufort, i el seu germ?? Joan de Bedford, que a m??s havia estat nomenar regent de Fran??a i s'encarregava de dirigir la guerra que hi tenia lloc.
Des del 1428 el tutor d'Enric era el comte de Warwick, el pare del qual havia estat una figura clau en l'oposici?? al regnat de Ricard II. Enric tamb?? reb?? la influ??ncia d'Enric beaufort i del Duc Guillem de Suffolk. El jove rei comen???? a afavorir una pol??tica de distensi?? amb Fran??a.
Enric va concedir comtats als seus mig-germans, Edmund i Jasper, fills de la relaci?? de la seva mare v??dua amb el cortes?? gal??l??s Owen Tudor, Edmund Tudor seria el pare d'Enric Tudor, que s'acabaria convertint en rei d'Anglaterra.
L'any que la seva mare mor??, el 1437, Enric va ser declarat major d'edat, i va assumir el govern.
[edita] Matrimoni amb Margarida d'Anjou
Com a resultat dels seus ??xits a la Guerra dels Cent Anys, Enric V havia llegat a Anglaterra un gran nombre de terres a Fran??a, per?? l'auge expansionista s'atur?? amb la seva mort. El fet que Enric VI fos tan sols un infant, unit amb la recuperaci?? dels francesos gr??cies a les vict??ries militats de Joana d'Arc, van fer que es declaressn inv??lids els drets d'Enric a la corona francesa. El delf?? franc??s va ser coronat a Reims, i els fracassos militars i diplom??tics anglesos van fer que perdessin molts dels territoris guanyats a Fran??a.
A l'assolir la majoria d'edat, Enric mostr?? un caracter gens bel??lic??s. La faccio favorable a acabar la guerra amb Fran??a aviat domin?? la cort, i les veus dels partidaris de prosseguir la guerra, liderades pels ducs Ricard de York i Humphrey de Gloucester, no foren escoltades.
Mentrestant el Enric Beaufort (ara cardenal) i Guillem de Suffolk va persuadir al rei de que la millor manera d'assolir la pau amb els francesos era amb un matrimoni amb la neta de Carles VII, Margarida d'Anjou. Enric hi estigu?? d'acord, especialment a l'assabentar-se dels rumors de la gran bellesa de Margarida, i va enviar Suffolk a negociar amb el rei Carles. Carles acced?? al matrimoni amb la condici?? de que no donaria el tradicional dot, i que en canvi rebria les terres de Maine i Anjou. Les condicions s'acceptaren al Tractat de Tours, per?? la cessi?? de Maine i Anjou va ser ocultada al parlament angl??s coneixedors de l'enorme impopularitat que aix?? causaria entre la poblaci??.
El matrimoni se celebr?? el 1445, i tot i que Margarida sols tenia 16 anys aviat demor?? m??s dots de lideratge que el seu marit. Quan es feu p??blica la cessi?? de Maine i Anjou, el descontentament es dirig?? majorit??riament a Suffolk per haver negociat el Tractat de Tours, per?? Enric i Margarida el protegiren ja que ells tamb?? havien estat coneixedors dels acords matrimonials.
Un dels principals opositors, Humphrey de Gloucester, va ser convocat davant del parlament per acusar-lo de traici??. Mentre es trobava arrestat a l'espera de que es formulessin c??rrecs contra ell va morir, no se sap si per causes naturals. La mort de Gloucester va deixar a Ricard de York com a hereu aparent, per?? Enric mai el reconegu?? oficialment i el continu?? excloent del cercle de la cort, designant-lo com a governador d'Irlanda mentre elevava a Suffolk i a Edmund Beaufort a la categoria de ducs (un t??tol habitualment reservat als familiars directes del monarca).
[edita] Descontentament popular i bojeria
L'atorgament de t??tols i terres als favorits del rei, la corrupci?? al govern, l'estat precari de les finances i la p??rdua dels territoris francesos van generar un gran descontentament entre el poble. El 1447 aquest descontentament es va materialitzar en una revolta pupular contra el Duc de Suffolk, que era el m??s impopular dels consellers del rei i era percebut com un tra??dor. Enric es va veure obligat a exiliar-lo, per?? el seu vaixell va ser interceptat al Canal de la M??nega i fou assassinat. El seu cos es va trobar a la platja de Dover.
La campanya a Fran??a no anava b?? i al 1450 tota la prov??ncia de Normandia, conquerida amb molts esfor??os per Enric V, ja havia estat recuperada pels francesos. Les tropes que tornaven a casa, moltes d'elles sense haver estat pagades, van incrementar el desordre als comtats del sud d'Anglaterra. Jack Cade va encap??alar una rebel??li?? contra el rei, amb el benepl??cit dels York i invocant la mem??ria del rei l'antic rei Ricard II que havia estat deposat per la Casa Lancaster. Tot i que els revoltats van aconseguir prendre Londres durant uns dies, la ciutat fou recuperada i la rebel??li?? no va fructificar.
El 1450 tamb?? es perd?? el Ducat d'Aquit??nia, propietat d'Anglaterra des dels temps d'Enric II, deixant el port de Calais com l'??nica possessi?? anglesa a Fran??a. El 1452, York va ser conven??ut a tornar d'Irlanda, reclamant el seu lloc al consell i exigint la fi del mal govern. La seva causa era popular, i aviat va reunir un ex??rcit a Shrewsbury. El rei i els seus aliats a la cort van reclutar un altre ex??rcit de mida similar a Londres. La trobada va tenir lloc al sud de la capital, i all?? York va entregar una llista dels greujes i demandes que feia a la cort, que incloien l'arrest del Duc de Somerset. En principi el rei hi estigu?? d'acord, tot i que Margarida hi intervingu?? per evitar l'arrest de Somerset. Poc temps despr??s la balan??a es decant?? novament a favor del rei, que rei va recuperar el control, va a tornar a deixar York a??llat, i aconsegu?? algunes vict??ries a Aquit??nia que li permeteren recuperar Bordeus. A m??s a m??s, la reina anunci?? que estava embarassada.
Per?? l'??xit militar a Aquit??nia no va durar gaire i, a l'assabentar-se de les not??cies de la derrota anglesa l'agost de 1453 Enric va entrar en un estat de desequilibri mental que el deix?? incapa?? de reaccionar al que passava al seu voltant. Aquest estat es mantingu?? durant m??s d'un any, en el que Enric fins i tot va ser ali?? al naixement del seu primer fillm que va ser batejat com a Eduard. Mentrestant, York va guanyar un aliat poder??s en la persona de Ricard Neville, comte de Warwick i un dels magnats m??s rics i poderosos d'Anglaterra. York va rebre el c??rrec de Protector del Reialme el 1415, i gr??cies al seu nou c??rrec aconsegu?? d'excloure la reina del consell i fer empresonar Somerset a la Torre de Londres. Es agents de York van escampar rumors afirmant que el fill del rei no era seu, sin?? de Somerset. Per?? el dia de Nadal de 1514 Enric recuper?? els sentits.
Possiblement Enric hauria heretat els problemes mentals del seu avi matern, el rei Carles VI de Fran??a, que tamb?? pat?? episodis temporals de bojeria durant els seus 30 anys de vida. Aquest, al seu temps, hauria heretat la dem??ncia de la seva mare Joana de Borb??, que tamb?? mostrava simpt??mes de desequilibri, i la seva fam??lia dels Borbons: tant el seu avi Llu??s I, com el seu pare Pere I i el seu germ?? Llu??s II havien patit s??mptomes d'alienaci?? mentals.
[edita] La Guerra de les Dues Roses
Davant la impopularitat i la bojeria d'Enric VI, alguns nobles descontents (principalmente els comtes de Warwick i Salisbury) van implicar-se en la situaci?? i van donar suport a les pretensions de la Casa de York, primer a la reg??ncia i despr??s al tro. Despr??s d'un conflicte violent entre els partidaris dels Lancaster i dels York (Veure Guerra de les Dues Roses), el 4 de mar?? de 1461 Enric va ser deposat i empresonat pel seu cos??, Eduard de York, que es coronaria com a Eduard IV d'Anglaterra.
Durant la guerra Enric havia tornat a patir atacs de bojeria fins al punt que se'l va veure riure i cantar mentre contemplava la Segona Batalla de Sant Albans, en la que fou alliberat. Per?? tot i que no va aconseguir capturar el rei i la reina, Eduard va poder retenir el tro i obligar a Enric i els seus partidaris a fugir a Esc??cia. Durant el primer per??ode del regnat d'Eduard IV la resist??ncia lancastriana va prosseguir sota el lideratge de la reina Margarida i els nobles que encara eren lleials als comtats septendrionals d'Anglaterra i Gal??les. El 1465 Eduard aconsegu?? capturar a Enric i l'empreson?? a la Torre de Londres.
La reina Margarida, exiliada a Esc??cia i m??s tard a Fran??a, estava decidida a recuperar el tro pel seu marit i el seu fill, i aml'ajuda del rei Llu??s XI de Fran??a va formar una alian??a amb Ricard Neville, que s'havia distanciat d'Eduard. Despr??s de casar la seva filla amb el fill d'Enric i Margarida, Neville va tornar a Anglaterra i va derrotar la casa York, alliberant a Enric Vi i restituint-li el tro el 30 d'octubre de 1470. Per?? el segon regnat d'Enric IV va durar poc. Els anys de captiveri havien empitjorat la seva bojeria i segons totes les fonts el seu aspecte era completament let??rgic mentre Neville i els seus el feien desfilar pels carrers de Londres despr??s de proclamar-lo rei. El seu estat lamentable es feia encara m??s evident al compar-lo amb la figura imposant del rei Eduard.
La poder radera el tro era Richard Neville, que va precipitar-se a l'aliar-se amb el rei de Fran??a contra Borgonya. Com a resposta, el Duc de Borgonya es va aliar amb Eduard i li va enviar refor??os. El mateix Neville moriria combatent la Casa de York ala Batalla de Barnet (abril de 1471) i el fill d'Enric VI moriria a la Batalla de Tewkesbury (maig de 1471).
Eduard va recuperar el tro i va fer empresonar de nou Enric VI a la Torre de Londres, on seria assassinat el 21 de maig de 1471. La llegenda popular atribueix l'assassinat al Duc Ricard de Gloucester.
[edita] Llegat
Enric VI ha passat a la hist??ria com un home indec??s, excessivament prudent i f??cilment manipulable. Era amable i gener??s, donant importants t??tols i terres als seus favorits. Era profundament religi??s, i renunciava a liderar les seves forces en batalla. Va deixar-se dominar per les diferents faccions que l'envoltaven a la cort i va ser incapa?? d'evitar la guerra civil. m??s endavant, la bojoreia el va reduir a un mer instrument pol??tic per aquell que el tenia en possessi??.
Una de les seves contribucions positives va ser el seu patronatge per l'educaci??, essent el fundador del King's College de Cambridge (precursor de la Universitat). Tamb?? don?? continuitat al mecenatge del seu pare a l'arquitectura, promocionant l'estil g??tic tard??.
Amb posterioritat a la seva mort se li atribuiren miracles, i alguns el consideraren com a sant. Existeixen himnes religiosos dedicats a ell.
El 1590 William Shakespeare va escriure una trilogia d'obres de teatre sobre la seva vida: Enric VI (parts 1, 2 i 3). Enric tamb?? apareix com un fantasma a Ricard III
[edita] Fam??lia
[edita] Avantpassats
| Enric VI d'Anglaterra | Pare: Enric V d'Anglaterra |
Avi patern: Enric IV d'Anglaterra |
Besavi patern: Joan de Gant, 1r duc de Lancaster |
| Bes??via paterna: Blanca de Lancaster |
|||
| ??via paterna: Maria de Bohun |
Besavi patern: Humphrey de Bohun, 7?? comte de Hereford |
||
| Bes??via paterna: Joana FitzAlan |
|||
| Mare: Caterina de Valois |
??via materna: Carles VI de Fran??a |
Besavi matern: Carles V de Fran??a |
|
| Bes??via materna: Joana de Borb?? |
|||
| ??via materna: Isabel de Baviera |
Besavi matern: Esteve III, Duc de Baviera |
||
| Bes??via materna: Taddaea Visconti |
[edita] Taula sucess??ria
| Precedit per: Enric V |
Rei d'Anglaterra 1422???1461 / 1470???1471 |
Succe??t per: Eduard IV |
| Senyor d'Irlanda 1422???1461 / 1470???1471 |
||
| Precedit per: Enric V |
Duc d'Aquit??nia 1422???1449 |
Succe??t per: Carles VII de Fran??a |
