Jaume II d'Urgell

De Viquipèdia

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, el Dissortat ( Balaguer 1380 - Xàtiva, 1 de juny 1433 ), comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga. Candidat al tron de la Corona d'Aragó durant el Compromís de Casp.

Taula de continguts 1 Orígens familiars 2 Núpcies i descendents 3 Vida política 4 Referències 5 Bibliografia

[edita] Orígens familiars

Fill de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat, i hereu del seu pare al comtat d'Urgell, éssent l'últim comte d'Urgell.

[edita] Núpcies i descendents

El 29 de juny de 1407 es casà a València amb Isabel d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i germana de Martí l'Humà. D'aquesta unió nasqueren:

• la infanta Elisabet d'Urgell (1409-1430), casada el 1428 amb Pere de Portugal, duc de Coïmbra
• la infanta Elionor d'Urgell (1414-1438), casada el 1436 amb Raimon Orsini
• la infanta Joana d'Urgell (1415-1445), casada el 1435 amb Joan I de Foix i el 1445 amb Joan Ramon Folc III de Cardona
• l'infant Felip d'Urgell (?-v1422)
• la infanta Caterina d'Urgell (?-v1424)

[edita] Vida política

Martí l'Humà el nomenà Lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort Martí el Jove, el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Martí l'Humà, revocà el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.

Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el Compromís de Casp, essent escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre de 1413^[1]. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va ser empresonat a Castella, Terol i finalment a Xàtiva, on va morir.

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons].
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	Viquitexts.
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

Precedit per: Pere II	Comte d'Urgell 1408–1413	Succeït per: Ferran I incorporació a la Corona d'Aragó
Precedit per: -	Pretendent al tron d'Aragó 1410–1413	Succeït per: -

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros, Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell, editorial Aedos, 1.956