Elionor d'Urgell

De Viquipèdia

Elionor d'Aragó i Montferrat o Elionor d'Urgell ( ? 1378 - Ermita de Sant Joan (Montblanc), Conca de Barberà, 28 de maig de 1430 ), infanta d'Urgell.

[edita] Orígens familiars

Fou la quarta filla del comte Pere II d'Urgell i la seva esposa, Margarida de Montferrat. Fou germana del comte d'Urgell Jaume el Dissortat, pretendent al tron d'Aragó durant el Compromís de Casp.

A la vila de Montblanc se la coneix popularment com Nialó, contracció de Na Elionor.

[edita] Vida contemplativa

Després de la revolta del comte d'Urgell, el seu germà Jaume, va ser acusada de traïció, jutjada a Saragossa, se li van confiscar tots els béns i obligada a residir a la fortificació de Morella.

Tenia gran amistat amb la muller de l'infant Alfons, Maria de Castella, i quan aquest va esdevenir rei, el seu règim fou menys rigorós.

Després d'uns anys, Na Elionor es va retirar el 1424 a la Cova de Nialó, prop de l'ermita de Sant Joan de la muntanya a Montblanc. No se sap ben bé si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocació de Sant Joan.

Allí es va fer deixeble de Fra Pere Marginet, ex-monjo de Poblet, que després d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que arrepentit (1413), es va instal·lar a la cova propera de la Pena.

El 1429 els dos ermitans van rebre la visita de la reina Maria, que volgué pregar amb ells i passar uns dies a l'ermita.

Na Elionor morí el 28 de maig de 1430 víctima de la pesta i fou enterrada a Poblet, on, durant molts anys, van restar exposats damunt la seva tomba els instruments per a la penitència que ella havia emprat.

Actualment es pot visitar la cova on féu vida eremítica i on hi ha instal·lada una imatge de la Mare de Déu de Nialó.