Guerra dels dos Peres
De Viquip??dia
| Guerra dels dos Peres | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 1356???1375 | ||||||||||||||||
| Escenari | Pen??nsula ib??rica | ||||||||||||||||
| Resultat | vict??ria aragonesa. Tractat d'Almaz??n: manteniment de les posessions anteriors a la guerra. Canvi de dinastia a la Corona de Castella. |
||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
La Guerra dels dos Peres, compresa entre 1356 i 1375, va enfrontar la Corona d'Arag?? i el Regne de Castella; i en certa mesura fou tamb?? un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoni??s i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera Guerra Civil Castellana.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Les causes de la guerra es troben en les pretensions del monarca castell?? sobre les terres del sud del Regne de Val??ncia, incloent-hi M??rcia, Elx, Alacant i Oriola, si b?? el desencadenant ??s un episodi en qu?? nou galeres catalanes, armades per Moss??n Francisco de Perell??s amb llic??ncia del rei d'Arag?? Pere el Cerimoni??s, que anaven en auxili de Fran??a contra Anglaterra, van arribar a Sanl??car de Barrameda a la recerca de vitualles i van capturar en aquelles aig??es dos vaixells de G??nova, rep??blica que llavors es trobava en guerra amb Arag??. Pere el Cruel, que es trobava a l'esmentat port, va requerir Perell??s perqu?? abandon??s la seva presa; i com l'aragon??s no ho fes, es va queixar a Pere el Cerimoni??s, qui tampoc li va fer cas.
El rei de Castella embarc?? en Sevilla i persegu?? amb algunes galeres Perell??s fins a Tavira, per?? no va poder atrapar-lo. Segons una mem??ria de l'??poca, va ser el primer rei de Castella que es va embarcar per fer la guerra per mar. Si fins aquell moment havien tingut hostilitats, a principis de 1357 li declara la guerra. En la lluita entre els dos regnes cristians, Enric II de Castella (germanastre de Pere I de Castella) amb altres castellans va afavorir al rei d'Arag?? Pere el Cerimoni??s, i l'infant Ferran (germanastre de Pere d'Arag?? i fill d'Elionor de Castella), va ajudar Pere I el Cruel.
[edita] El desenvolupament de la guerra
En 1357 va penetrar el rei de Castella per terres d'Arag?? i es va apoderar de Tarassona (9 de mar??). En aquell temps va fer executar Juan Alfonso de la Cerda. A inst??ncies d'un cardenal llegat es va firmar (8 de maig) entre ambd??s reis una treva d'un any. Pere I el Cruel va tornar a Sevilla; una vegada m??s va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seva esposa leg??tima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Arag??; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres de Alfons el Savi i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joies de les seves corones; va tenir amors amb Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'aquesta, anomenada Mar??a. El 1358 el rei castell?? va enviar un estol a les costes catalanes que va ser derrotat en la Batalla naval de Barcelona[1] i va significar el definitiu domini mediterrani dels catalans.
[edita] Pau ef??mera amb Arag??
A partir de 1361, Pere I el Cruel conquer?? les fortaleses de Verdejo, Torrijos, Alhama i d'altres; per?? tement un atac dels granadins, va accedir a les s??pliques del cardenal de Bolonya i va acordar la pau de Terrer amb Pere el Cerimoni??s (18 de maig), obligant-se ambd??s reis a restituir-se els castells i llocs conquerits.
En juny de 1362, Pere I de Castella va celebrar a S??ria una entrevista amb el rei Carles II de Navarra "el Dolent", prometent-se els dos m??tua ajuda en quantes guerres emprenguessin, i va acordar una altra alian??a amb Eduard III d'Anglaterra, i el seu fill, el Pr??ncep Negre, aix?? anomenat pel color de les seves armes. Preparat d'aquesta manera, va envair el territori aragon??s sense pr??via declaraci?? de guerra, quan Pere el Cerimoni??s es trobava a Perpiny?? sense tropes, i en pocs dies va guanyar els castells d'Ariza, Atece, Terrer, Moros, Cetina i Alhama; per?? no va poder prendre a Calataiud, encara que la va combatre amb tota classe de m??quines. Sense portar m??s endavant les conquestes, va tornar a Sevilla.
A l'any seg??ent (1363), prosseguint la guerra amb Arag??, va fer seus els llocs de Fonts, Ar??ndiga i d'altres; va guanyar per sorpresa a Tarassona; va entrar en Magall??n i Borja. Tamb?? va rebre refor??os del Regne de Portugal i el Regne de Navarra. Al seu torn Pere el Cerimoni??s va celebrar un tractat amb Fran??a i un altre secret amb Enric II de Castella, el fill d'Alfons XI de Castella, estipulant que l'aragon??s li ajudaria amb totes seus forcen a conquerir el regne de Castella, cedint-li Enric en premi la sisena part del que guanyessin.
Pere I de Castella continuava endevant i adquiria les places de Cari??ena, Terol, Segorbe i Morvedre, m??s els castells d'Almenara, Xiva, Bunyol i d'altres. A tot arreu deixava guarnicions, amb la qual cosa va disminuir les seves forces, i castigava cruelment els ven??uts. Va arribar fins als murs de Val??ncia; va sostenir molts combats amb els seus habitants.
El nunci apost??lic Juan de la Grange va aconseguir que s'acord??s la Pau de Morvedre (2 de juliol de 1363) entre els reis. Es diu que una de les condicions secretes va ser la que Pere el Cerimoni??s donaria mort a Enric II de Castella i a l'infant Ferran, que en efecte va ser assassinat poc despr??s. El conveni, tanmateix, no va arribar a ratificar-se, i es van renovar les hostilitats a la frontera d'Arag??. Pere de Castella, va penetrar (1364) pel regne de Val??ncia, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells. Va arribar fins i tot l'horta de Val??ncia i va estar a punt de ser sorpr??s a El Grau. Es produeix entre els dos monarques un intercanvi de cartes de desafiament, per?? mai no va arribar a produir-se ja que l'aragon??s exigia que Pere I de Castella acud??s al camp de Nules, mentre el castell?? li citava davant dels murs de Val??ncia, ciutat que tenia assetjada i al socors de la qual semblava natural que acud??s el sobir?? d'Arag??.
[edita] Retorn d'Enric de Castella
Enric II de Castella, el germ?? de Pere I, prenent a sou en Fran??a un ex??rcit auxiliar de mercenaris anomenat companyies blanques pel color de les seves banderes amb Bertrand du Guesclin al comandament; comptant a m??s amb l'auxili d'Arag??[2], va passar amb les seves tropes des d'aquest regne a Castella (mar?? de 1366), i a Calahorra, que no va oferir resist??ncia, va ser proclamat pels seus rei de Castella i Lle??, guanyant b??n aviat les places de Navarrete i Briviesca.
Pere el Cruel rep aquestes not??cies a Burgos i precipitadament va marxar a Sevilla. En aquell temps va fer donar mort a Juan Fern??ndez de Tobar, germ?? del governador que havia lliurat Calahorra. Al cap de vint-i-cinc dies tot el regne es trobava sota l'obedi??ncia d'Enric, excepte Gal??cia, Sevilla i algunes altres ciutats i viles. Pere el Cruel fuig a Portugal, d'all?? a Gal??cia, i embarcant-se a la Corunya es va traslladar a la ciutat francesa de Baiona, no sense abans ordenar la mort (29 de juny) del senyor Suero Garc??a, arquebisbe de Santiago. Aviat, Sevilla es va rendir a Enric.
[edita] Alian??a amb el pr??ncep Negre
Fou llavors quan Pere el Cruel necessit?? l'ajuda d'Eduard de Woodstock, el pr??ncep Negre, governador angl??s d'Aquit??nia. Aquest va penetrar a la pen??nsula amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de N??jera el 1367. Tot i la brutal repressi?? contra els partidaris d'Enric, aquest aconsegu?? recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369.
Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acab?? amb la mort de Pere en mans del seu germanastre Enric.
Amb aquesta mort es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castell?? per donar pas a la dinastia Trast??mara.
[edita] Formalitzaci?? de la Pau
Tot i acabar-se la guerra amb la mort de Pere I de Castella, certs territoris conquerits per aquest continuaven en mans del rei castell??, la qual cosa mantenia una tensi?? amb el nou rei Enric.
En 1375 es signa el tractat d'Almaz??n que posava fi a les discordies entre les corones de Castella i Arag??. Castella recuper?? comarques que s'havien passat a l'obedi??ncia aragonesa, como el senyorio de Molina, i al mateix temps s'acord?? el matrimoni de la infanta Elionor d'Arag?? (1358-1382), filla de Pere el Cerimoni??s, amb Joan I de Castella l'hereu d'Enric II de Castella.
Tanmateix, la guerra va buidar les arques de la corona castellana, provocant una crisi econ??mica que es va veure agreujada per la Pesta Negra i d'altres desastres naturals incloent-hi una gran sequera i diverses plagues de llagosta.
[edita] Notes
- ??? Francesch Rod??n i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana
- ??? Les Corts de Barcelona (1365) aprovaren una aportaci?? de 40.000 florins per a aquest fi.
