Enric II de Castella
De Viquipèdia
Enric II de Castella, el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 1379), rei de Castella i Lleó (1369-1379), tot i que autroproclamat el 1366, el primer de la dinastia Trastàmara.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 13 de gener de 1333, sent el quart fill que tingué el rei Alfons XI de Castella amb la seva segona esposa, Elionor de Guzmán. Succeí al seu germanastre Pere I de Castella al tron castellà, tot i l'oposició de l'hereva legítima Constança de Castella.
Per ordre expressa del seu pare, l'infant Enric va ser criat i educat pel preceptor reial Rodrigo Álvarez, comte de Trastàmara i parent seu. Aquest va cedir el 1345, segons la conformitat de les lleis i els estatuts reials, el títol de comte de Trastàmara a l'infant Enric, declarant-lo hereu legal del comtat.
[edita] La Guerra civil castellana
L'infant Enric, conjuntament amb els seus germans Federic Alfons de Castella, Sanç de Castella i Tello de Castella van combatre el seu germanastre Pere I de Castella. Aquest havia disposat el 1351 que la mare dels seus germans, Elionor de Guzmán, fos empresonada i torturada per finalment ser morta el 1361.
La Primera Guerra Civil Castellana es desenvolupa quant Enric de Trastàmara es trasllada a França per aconseguir la confiança del rei Carles V de França, la reina Joana de Borbó i els nobles francesos de la cort reial. Així mateix també va rebre el suport de Pere IV d'Aragó, els nobles de la Corona d'Aragó i altres nobles castellans contraris a Pere I. Enric va rebre el suport de l'exèrcit militar francès i va envair el territori castellà sent proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del Regne de Castella.
Pere I el Cruel fugí i necessità l'ajuda d'Eduard, el príncep Negre, governador anglès d'Aquitània. Aquest va penetrar a la península amb tropes angleses i va derrotar Enric a la batalla de Nàjera el 1367. Enric però va aconseguir reorganitzar el seu exèrcit i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369. Mentre es negociava la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acabà amb la mort de Pere I en mans d'Enric.
[edita] Ascens al tron
Després de la mort del seu germà també va vèncer els demés rivals: Ferran I de Portugal, besnét a l'igual que Enric de Sanç IV de Castella; i a Joan de Gant, casat amb Constança de Castella i hereva legítima del regne.
Com aliat de Carles V de França va posar a disposició d'aquest la flota castellana. Aquesta va ser utilitzada pel rei francès en la conquesta del port de La Rochelle, ocupat pels anglesos durant la Guerra dels cent anys.
Enric II va iniciar la reconstrucció interior del regne i va modificar en gran part la política exterior. Va recompensar aquells que l'havien ajudat en l'ascens al poder, alhora que va perseguir els jueus. Va crear el tribunal superior de Justícia del Regne i, a diferència del seu germà Pere I, va convocar constantment les corts castellanes.
[edita] Núpcies i descendents
El 27 de juliol de 1350 es va casà amb Joana Manuel, filla de l'infant Joan Manuel de Castella i besnéta, a l'igual que Enric II, de Ferran III de Castella. D'aquest matrimoni nasqueren tres fills:
- l'infant Joan I de Castella (1358-1390), rei de Castella
- la infanta Elionor de Castella (1363-1415), casada el 1375 amb Carles III de Navarra
- la infanta Joana de Castella (1367-1374)
| Precedit per: Pere I |
Rei de Castella Rei de Lleó 1369–1379 |
Succeït per: Joan I |
