Tarassona

De Viquipèdia

Tarassona (Tarazona en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo. També és seu d'un bisbat i fou el lloc de naixement del ponent de la constitució espanyola de 1978 Gabriel Cisneros.

Es troba a la vall mitja del riu Queiles, a una distància de 86 km de Saragossa, a 20 km del Moncayo i el seu parc natural i a 15 km del monestir de Veruela. L'any 2005 tenia 10.875 habitants i malgrat no estar situada en un dels principals eixos de comunicació, la indústria exerceix un paper molt important en la seva economia.

[edita] Història

Durant l'època romana Tarassona va ser una pròspera ciutat de dret romà (és a dir, que els seus habitants tenien ple dret de ciutadania romana) de nom Turiaso. Amb la caiguda de l'imperi sofreix, igual com la resta de zones urbanes, una decadència compensada amb la invasió islàmica.

Tarassona va ser reconquerida el 1119 per Alfons I d'Aragó i es va convertir en seu episcopal. Després de la mort d'Alfons I, Tarassona va quedar com a ciutat fronterera entre Castella, Navarra i Aragó, aconseguint una especial importància estratègica.

Durant tota l'edat mitjana van conviure a la ciutat cristians, jueus i musulmans. La presència musulmana va quedar reflectida amb l'arquitectura d'edificis d'estil mudèjar, com la catedral. Amb l'expulsió dels moriscs, la ciutat va patir una profunda crisi.

Al segle XIV, va ser ocupada per les tropes castellanes durant nou anys, durant els quals la catedral va sofrir diferents danys.

Al segle XX, va ser un important centre industrial en el qual destacaven la producció de fòsfors i tèxtil, que a partir dels anys 80 van ser substituïts per altres indústries. Actualment té una important activitat turística i compta amb destacats hotels i restaurants amb excel·lent cuina regional.

[edita] Llocs d'interès

Destaca la majestuosa catedral de Nostra Senyora de l'Horta de Tarassona d'estil gòtic-mudèjar, que porta restaurant-se des de fa més de 20 anys.

De gran interès és també la façana de l'ajuntament, amb la portada renaixentista amb les figures d'Hèrcules (mític fundador de la ciutat), Pierres, Caco (éssers mitològics habitants del proper Moncayo) i de la processó de coronació de l'emperador Carles V a Bolonya. La plaça, antigament lloc de mercat, és esmentada per Gustavo Adolfo Bécquer en les seves Rimas y Leyendas.