Moncayo
De Viquip??dia
| Moncayo | |
|---|---|
 Vista del Moncayo des d'Alcal?? |
|
| Altitud: | 2314,3 m |
| Coordenades: | 41?? 47??? 17??? N 1?? 50??? 18??? O |
| Situaci??: | A la comarca de Tarassona i el Moncayo |
| Serralada: | Sistema Ib??ric |
| Material de formaci??: | {{{Material}}} |
| Primera ascensi??: | |
| Ruta normal: | Des del Santuari de la Virgen del Moncayo |
| Muntanya - Muntanyes del m??n - Alpinistes | |
El Moncayo o San Miguel ??s una muntanya del Sistema Ib??ric situada entre la provincia de Zaragoza i la prov??ncia de S??ria. Amb els 2314,30 msnm ??s el cim m??xim del Sistema Ib??ric i un dels pics m??s importants de la pen??nsula Ib??rica. Des del 1978 la muntanya forma part del Parc Natural de la Dehesa del Moncayo, amb una superf??cie actual protegida de 9848 ha.
[edita] Descripci??
El pic del Moncayo s'aixeca des de la vall de l'Ebre, a 487 msnm i es pot veure perfectament des del Pirineu occidental, fins a la vall mitjana de l'Ebre. Est?? situat a la frontera entre Castella i Arag??, al costat de Navarra. Des de temps dels celtes i els romans aquesta muntanya, com tantes altres, ??s tinguda per m??gica.
Les neus del pic solen ser perp??tues, com ja ho esmenta Marcial[1] "senemque Caium nivibus" (el Moncayo emblanquinat per les neus). El poeta llat?? de B??lbilis del segle I confirma que ja en llat?? s'anomenava Mons Caius forma d'on sorgeix l'actual Moncayo. En un altre epigrama ho torna a esmentar:
| ?? | Luci, gloria temporum tuorum, qui Caium veterem Tagumque nostrum |
?? |
La montanya t?? tres circs, que reben el nom de Foies, hoya en castell??, s??n les Hoya de San Miquel, San Gaudioso i Morca, totes tres s??n d'origen glacial, de l'??poca quaternaria. El mass??s del Moncayo compta amb tres cims que superen els 2000 metres d'al??ada: el Moncayo de Castilla o Pe??a Negra, de 2118 m, el propi Moncayo, de 2316 m i el Lobrera de 2226 m. Altres cims s??n el de San Juan, de 2283, i el Morca, amb 2273. El mass??s s'ext??n cap al sud-est amb cims de menor al??ada i que ronden els 1500 m a la Serra del Torazano i la Serra del Tablado.
Actualment, la part sud i sud-est es troba amena??ada per l'exist??ncia d'importants projectes miners per tal d'obtenir magnesita, especialment a la zona de la serra del Tablado, als municipis de Berat??n i Borobia. Aquesta explotaci??, a cel obert, i els corresponents alts forns, afectarien als recursos h??drics d'aquestes poblacions de la mateixa manera que les aigudes del riu Maubles, que neix en aquest vessant de la serra.
El gran volum de la muntanya, juntament amb l'al??ada, fa que capti els n??vols atl??ntics i aquests hi descarreguin. La cara nord ??s una successi?? estratificada de diferents vegetacions i ecosistemes, els alzinars i carrasques donen pas al roure i els pins, els faigs i pollances fins que s'imposa el pi negre i els prats alpins.
El 1927 es va declarar la serra de Moncayo com a Lloc Natural d'Inter??s Nacional i posteriorment es va instituir el Parc Natural de la Dehesa del Moncayo. Aquest parc natural aragon??s tamb?? arriba al vessant sud, que hom anomena la Cara oculta del Moncayo i que ??s un exemple de muntanya mediterr??nia amb alzines i plantes arom??tiques que s'assentes sobre roques abruptes i parets verticals. Aquest paratge ??s molt apreciat pels escaladors, espele??legs i senderistes.
Cap a Soria la serra descendeix d'una manera abrupta i sembla una gran muntanya a??llada que domina el territori de la Tierr??greda i que s'envolta de paisatges cerealistes del camp de G??mara i la Rinconada. La muntanya no est?? massa ben considerada quan se li diu Moncayo ladr??n, mamas en Castilla y riegas en Arag??n, tot i que no est?? justificat ja que en el poble sori?? de Vozmediano hi neix el riu Queiles que t?? un manantial molt abundant (el segon d'Europa) que aporta una mitjana de 1500 litres per segon.
A finals de l'any 2007 les autoritats de S??ria han comen??at a tramitar la creaci?? d'un parc natural a imatge de l'aragon??s que englobaria els municipis de Berat??n, Vozmediano, ??greda i Cueva de ??greda.
En el cim hi ha un v??rtex geod??sic de primer ordre [1]
[edita] La inspiraci??
En el vessant aragon??s de la muntanya s'hi troba el Santuari de Nostra Senyora del Moncayo, des d'on surten diferents excursions i ascensos. Tamb?? en aquest vessant hi ha el Monestir de Veruela, del segle XII, on el poeta Gustavo Adolfo B??cquer hi va recrear alguna de les seves Llegendes. Des costat sori?? Antonio Machado va ambientar alguna de les seves obres en aquestes muntanyes, com Los hijos de Alvargonzalez.
[edita] Rutes d'ascensi??
Hi ha diverses rutes que pugen al cim, la m??s com?? ??s la que surt del Santuari de la Verge de Moncayo.
- Des de la Verge del Moncayo.
Des del santuari, a 1.621 m, se surt per un cam?? que atrvessa un bosc i despr??s per un terreny sense arbres. S'arriba al circ de de Cuchar??n (1.833 m), que ??s la base de la foia de San Miguel, des d'aqu?? es pot seguir per dues rutes:
-
- La primera es dirigeix directament cap al cim per un terreny de molt pendent, que ??s for??a perill??s a l'hivern. Temps: 2:00
- La segona arriba al cim per una aresta que separa el circ de Cuchar??n del circ de San Gaudioso, fins arribar al cim de San Juan (2.283 m) i des d'aqu?? al cim. Temps:2:00
- Des de la Fuente de los Frailes.
Fuente de los Frailes est?? situada en una corba abans d'arribar al santuari, d'aquesta manera s'allarga l'ascensi?? amb 300 m de desnivell. Temps: 2:45
- Des de Litago.
El poble de Litago est?? situat al vessant nord, per un llarg cam?? que atravessa la carretera del Monestir de Veruela amb el Santuari d'Agramonte i arriba a la Fuente de los Frailes, a 1.349 m, on cal seguir el cam?? anterior. Temps: 1:15 fins a la Fuente de los Frailes
- Des de Cueva de ??greda.
Pel vessant sori?? l'ascensi?? comen??a al poble de Cueva de ??greda a 1.296 m d'al??ada, es puja al barrcanc del colladillo, fins arribar a un pas que separa el cim de San Juan i d'aqu?? al cim. Temps: 2:30
- Des de Berat??n.
Tamb?? en el vessant sori?? es pot comen??ar al poble de Berat??n, a 1.395 m d'al??ada. S'avan??a en direcci?? nord, al peu de l'Alto del Ca??z, es continua fins al naixement del riu Hontares, al peu de Lobera. Des d'aqu?? es comen??a a pujar per una pista forestal, entre roures i faigs, fins als 2000 m, on s'acaba el bosc. Des d'aqu?? es puja fins al v??rtex de Lobera (2222 m) i d'aqu?? s'arriba f??cilment a l'alt de San Miguel. Temps: 2:45
Font: Mendikat
