Antonio Machado

De Viquip??dia

Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol 1875 - Cotlliure, 22 de febrer 1939). Poeta espanyol, pertanyent a la generaci?? del 98. Va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, despr??s de la derrota de la Segona Rep??blica Espanyola.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obra 3 Caracter??stiques de la seva poesia 4 Reconeixements 5 Enlla??os externs

[edita] Biografia

Antonio Machado va n??ixer el 26 de juliol de 1875 a Sevilla. Va ser el segon de cinc germans d'una fam??lia liberal. El seu pare, Antonio Machado ??lvarez "Dem??filo", amic de Joaqu??n Costa i de Francisco Giner de los R??os, va publicar nombrosos estudis sobre el folklore andal??s i gallec. La seva mare, Ana Ruiz. El seu avi, Antonio Machado N????ez, era m??dic i professor de Ci??ncies Naturals.

En 1883, el seu avi ??s nomenat professor de la Universitat Central de Madrid i tota la fam??lia es trasllada amb ell a aquesta ciutat. Antonio Machado completa llavors la seva formaci?? en la c??lebre Instituci?? Lliure d'Ensenyament, fundada per Francisco Giner de los R??os.

Machado interromp diverses vegades els seus estudis, afectat pels problemes econ??mics de la seva fam??lia despr??s de la mort del seu pare per tuberculosi en 1893. L'influx familiar i el seu centre d'estudis van marcar el seu cam?? intel??lectual.

En 1899, Antonio Machado viatja a Par??s, on viu el seu germ?? Manuel, i treballa de traductor en l'editorial Garnier. All?? entrar?? en contacte amb, per exemple, Oscar Wilde i P??o Baroja. Torna A Espanya i treballa de actor mentre arriba a el t??tol de batxiller.

En 1902 torna A Par??s i coneix a Rub??n Dar??o. De tornada a Madrid entaula amistat amb Juan Ram??n Jim??nez i publica Solituds (o Soledades al 1903).

En 1907 publica Solituds, galeries i Altres poemes i guanya les oposicions al lloc de catedr??tic de franc??s. Aquesta edici?? del llibre t?? la dedicat??ria -d'impremta- a dues dels catedr??tics que li han atorgat la pla??a (D. Agust??n Carreres i D. Antonio Gaspar del Camp). Tria la vacant de l'institut de Soria, on coneix a Leonor Izquierdo, amb la qual es casar?? dos anys despr??s tenint ella 15 anys i ell, 34.

En 1911 viatjar?? a Par??s a l'aconseguir una beca per a ampliar els seus estudis.

Leonor cau malalta de tuberculosi i mor en 1912, el que sumeix a Machado en una gran depressi?? i aquest sol??licita el seu trasllat a Baeza (Ja??n), on viur?? amb la seva mare dedicat a l'ensenyament i a l'estudi.

En 1912 publica Camps de Castella, obra en la qual l'autor se separa dels trets modernistes que presentava la seva obra Solituds i del intimismo cap al qual havia evolucionat en Solituds, galeries. Altres poemes, acostant-se als autors de la Generaci?? del 98.

En 1917 coneix a Federico Garc??a Lorca i en 1919 es trasllada a Seg??via. En 1932 se li concedeix un lloc de professor en el Institut Calder??n de la Barca, de Madrid.

Escriu textos en prosa que despr??s seran recollits en els dos ap??crifos Juan de Mairena i Abel Mart??n.

Amb l'esclat de la Guerra Civil marxa a Val??ncia. En 1937 publica la seva ??ltima obra, La guerra. En 1939 amb la derrota de l'ex??rcit republic?? fuig d'Espanya i s'exilia en Cotlliure (Fran??a), on poc despr??s es produeix la mort del poeta i la de la seva mare amb nom??s tres dies d'interval. En la seva butxaca es troba un ??ltim vers: "Aquests dies blaus i aquest sol de la inf??ncia".

[edita] Obra

La seva obra po??tica s'inicia amb Solituds (1903), que va ser escrita entre 1899 i 1902. En el breu volum vam notar ja molts trets personals que caracteritzaran el seu l??rica posterior. En Solituds, Galeries i altres poemes (octubre de 1907) la veu del poeta s'al??a amb personalitat pr??pia. En aquest mateix any, s'instal??la en la ciutat de Soria per a ensenyar franc??s. En aquesta ciutat coneixer?? a la qual ser?? la seva esposa Leonor. Potser el m??s t??pic d'aquesta personalitat sigui el ??to?? nost??lgic, suaument malenconi??s, tot i que parli de coses molt reals o de temes molt de l'??poca: jardins abandonats, parcs vells, fonts, etc. Espais als quals va aproximant-se a trav??s del record, del somni o de les ensomiances.

En el fonamental aquest intimismo mai desapareix, encara que en el lliurament seg??ent, Campos de Castella (1912), Antonio Machado explori nous camins (no en va, ??s el seu llibre noventayochista). En la col??lecci?? de 1912 el poeta mira, sobretot, a l'espai geogr??fic que li envolta ???les terres castellanes??? i als homes que ho habiten. A la secci?? Campos de Castella que figura en l'edici?? de Poesies completes (1917) s'afegiran nous textos que no figuren en la de 1912: a) un grup de poemes escrits en Baeza despr??s de la mort de la seva dona Leonor en els quals la mem??ria t?? un paper fonamental, b) una s??rie de poemes breus, de car??cter reflexiu, sentencioso, que el poeta cridar?? ??Proverbis i cantessis?? i c) uns quants textos molt cr??tics: cr??tica social i cr??tica a l'Espanya d'aquell moment.

El llibre Noves can??ons (1924), escrit parcialment en Baeza, recorda en alguna de les seves parts el to nost??lgic del primer Machado. Hi ha una pres??ncia de les terres sorianas, evocades des de lluny; la hi ha, tamb??, de l'Alta Andalusia, espai geogr??fic real i m??tic alhora; continua, a m??s, en el nou llibre, la l??nia sentenciosa (proverbis i cantessis).

Les edicions de Poesies completes de 1928 i 1933 presenten novetats dignes de ser destacades. Especialment, cal ressenyar l'aparici?? de dues importants ap??crifs, ??Juan de Mairena?? i ??Abel Mart??n?? ???mestre de Mairena???, m??s un tercer, que duu el mateix nom que el poeta. S??n, tots ells, autors dels poemes afegits a aquestes noves edicions. Juan de Mairena ??s, a m??s, autor de comentaris en prosa: d'aquest ha de dir Machado alguns anys m??s tard que ??s el seu ??jo filos??fic??. Entre els textos que a aquests personatges s'atribu??xen destacarem, d'una banda, els de car??cter filos??fic (filosofia impregnada de lirismo); d'altra banda, uns quants poemes er??tics, que la seva inspiradora (Pilar de Valderrama en la vida real; Guiomar en la poesia) va ser l'??ltim gran amor del poeta.

Al 1936, ja en vespres de la Guerra Civil, publica un llibre en prosa: Juan de Mairena. Sent??ncies, donaires, apunts i records d'un professor ap??crifo. Es tracta d'una reuni?? d'assajos que venia publicant en la premsa madrilenya a partir de 1934. Aquest volum mostra que el seu autor ??s un dels m??s originals prosistas del nostre segle. A trav??s d'aquestes p??gines Machado-Mairena parla sobri la societat, la cultura, l'art, la literatura, la pol??tica, la filosofia. Usa una gran varietat de tons, que va des de l'aparent frivolitat fins a la gravetat m??xima, passant per la ironia, la gr??cia, l'humor, etc.

Durant la contesa civil marxa amb la seva fam??lia a Val??ncia. Unint-se al moviment Alian??a d'Escriptors Antifascistas participant activament en l'II Congr??s Internacional de celebrat en la ciutat de Val??ncia. Machado va escriure uns pocs textos en vers i molts en prosa. Alguns ???vers i prosa??? es recullen en el seu ??ltim llibre, La guerra (1937, amb il??lustracions de Jos?? Machado). Si bona part de l'escriptura ??ltima ha de veure's com purament testimonial, hi ha ???no obstant aix????? certs textos de grand??sima qualitat liter??ria. Entre ells, El crim va anar a Granada.

Durant la d??cada del vint i els primers anys de la d??cada del trenta, escriu teatre en col??laboraci?? amb el seu germ?? Manuel. Ambd??s estrenen en Madrid les seg??ents obres: Dissorts de la fortuna o Julianillo Valc??rcel (1926), Juan de Ma??ara (1927), Els baladres (1928), La Lola es va als ports (1929), La cosina Fernanda (1931) i La duquessa de Benamej?? (1932). En l'actualitat, aquest poeta ??s homenatjat pel cantautor espanyol Joan Manuel Serrat i un dels seus ??xits ??s "Cantessis".

[edita] Caracter??stiques de la seva poesia

La poesia d'Antonio Machado ??s molt caracter??stica. Per a ell la poesia s'allunya de la concepci?? modernista que aquesta ??s la suma de les arts. No importa tant la forma, la musicalitat, la bona rima, si no es conta gens. El verb ??s el m??s important, perqu?? expressa el temps, la temporalitat que ell considera essencial. No obstant aix?? no li d??na tanta import??ncia a l'espai.

La poesia ??s l'expressi?? ??ntima del sentiment del poeta, per??, encara que ??ntima, pret??n ser universal. La poesia ??s un di??leg d'un home amb el temps de cadascun. El poeta pret??n eternitzar aquest temps objectiu perqu?? romangui viu el temps ps??quic del poeta, perqu?? sigui universal.

Rebutja el creacionisme perqu?? conrea la imatge com alguna cosa en si mateix. Tamb?? li d??na molta import??ncia al sentiment que ha d'impregnar la imatge. Les imatges que no parteixen del sentiment, sin?? nom??s de l'intel??lecte, no valen res.

Tamb?? rebutja la poesia surrealista, perqu?? no t?? estructura l??gica. Per a ell aix?? ??s una deshumanitzaci??, que no comparteix. La poesia ha de parlar amb el cor.

[edita] Reconeixements

Al 1927 va ser elegit membre de la Reial Acad??mia Espanyola de la Llengua, tot i que va abandonar el c??rrec.

[edita] Enlla??os externs

• (castell??) Centenari de Machado a S??ria.
• (castell??) Poesia de Antonio Machado.
• (castell??) Antonio Machado a S??ria.
• (castell??) Biografia i poemes d'Antonio Machado.
• (castell??) Gran part de la Obra Po??tica d'Antonio Machado.
• (castell??) Cronologia d'Antonio Machado.
• (castell??) M??s de 100 Poemes representatius de l'autor Antonio MAchado
• (castell??) Antonio Machado In Memoriam