Ricard Cor de Lle??
De Viquip??dia
Ricard I d'Anglaterra, anomenat Ricard Cor de Lle??, era fill de Enric II d'Anglaterra i I d'Anjou i d'Elionor d'Aquit??nia.
El 1169 el seu pare va repartir els dominis (sota la seva vigil??ncia), i a Ricard li va donar el Poitou, Perigord, Llemos?? i Gascunya. Va ser reconegut duc per el comte de Tolosa el gener de 1173. Poc despr??s, el mateix 1173, amb el suport de la seva mare es va revoltar contra el seu pare, junt amb els seus germans per?? foren ven??uts el 1174, i van ser perdonats. El 1177 va adquirir el comtat de La Marche.
El 1183 el seus germans Enric II el jove i Jofr?? es van aliar contra ell i van obtenir el suport dels senyors de Lusignan, Civray i Maul??on, per?? Ricard, amb l'ajuda d'Aimeric VII vescomte de Thouars, el va obligar a fer la pau r??pidament. El 1184, havent mort el germ?? gran Enric el jove, li corresponia ser hereu de les seves possessions, es a dir Anglaterra, Normandia, Anjou, Maine i Turena.
El 1185, veient els dubtes del pare en designar-lo hereu, Ricard es va aliar amb el rei Felip II August de Fran??a i va signar el tractat de Chareauroux que el deixava virtualment independent a Aquit??nia. Esperava l'ocasi?? de revoltar-se contra el pare, ocasi?? que el franc??s i Ricard van veure el 1189. El 30 de juny de 1189 els francesos van ocupar Tours. Ricard, Felip August i Enric II es van trobar a Colombiers (Villandry) el 4 de juliol i es va signar la pau de Azay (Le Rideau) per la qual Ricard era reconegut hereu, i cedia Alv??rnia, Issoudun i Gracay (al Berry) a Felip August, i en garantia de que serien entregades es va permetre l'entrada o perman??ncia dels francesos a Le Mans, Tours, Troo i Chateau du Loir. Enric va demanar al rei de Fran??a la llista dels qui l'havien tra??t i va veure en ella al seu fill Joan, el seu afavorit, el que li va provocar un gran disgust del que va morir el 6 de juliol de 1189.
Ricard va ser reconegut hereu sense problemes i va ser coronat rei d'Anglaterra el 3 de setembre de 1189. Seguidament va marxar a la creuada amb Felip II August i els principals senyors del Poitou (Lusignan, Chauvigny i Deols-Chateauroux, i d'altres) deixant la reg??ncia a la seva mare Leonor d'Aquit??nia.
El 1191 durant la tercera croada va conquerir Xipre i Acre i al any seg??ent Arsuf i Jaffar i va fer la pau amb Salad?? que va permetre als cristians l'acc??s al Sant Sepulcre (1192). Per?? a la tornada fou fet presoner pel seu enemic el duc Leopold I d'??ustria i entregat a l'emperador Enric VI d'Alemanya que va demanar un fort rescat que finalment va pagar el bisbe de Canterbury Hubert Walter, essent alliberat (1194).
Va tornar a Aquit??nia on va sotmetre a alguns barons que en la seva abs??ncia s???havien revoltat i va comen??ar a lluitar contra Felip II August que darrerament havia conspirat amb son germ?? Joan sense terra. El rei franc??s fou derrotat a Fr??teval, prop de Vend??me, i li va arrabassar Tours i Loches per?? va ser ferit a un combat menor a Chalus i va morir poc despr??s (1199). La successi?? la van disputar son germ?? Joan sense terra i el seu nebot Artur de Bretanya fill de Jofr??.
