Dorilea
De Viquipèdia
Dorilea (grec Dorylaeion o Aurolaion, llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, 10 km al sud-est de la moderna Eski Shehr o Eskisehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del segle III aC) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.
La ciutat es esmentada per primer cop durant les guerres entre Antígon el borni i Lisímac de Tràcia, però no se sap la seva antiguitat, si be es suposa que fou al menys d'origen frigi. Lisímac hi va tenir un camp de subministrament.
Sota domini roma fou un assentament comercial. Els habitants van denunciar al pretor provincial L. Flaccus el 62 aC i junt amb d'altres ciutats el van acusar de mala administració, essent defensat per Ciceró.
Durant el període bizantí fou seu d'un bisbat (segles IV al IX) del que son coneguts set bisbes, essent el mes destacat Eusebi de Dorilea que va denunciar successivament les heretgies de Nestori i Eutiques. Mes tard la seu fou sufragània de Synnada i encara s'esmenta al segle XII.
Fou conquerida pels seljúcides després del [1071]. Fou recuperada pels croats el 1097. Bizanci la va fortificar el 1175 però els turcs seljúcides la van ocupar el 1176 després de la batalla de Miriokefalon. Des el 1240 va quedar en poder de Toghrul, cap dels turcmans nòmades que després foren els otomans. Fou llavors quant es va desenvolupar en direcció a l'antiga Tembros o Thymbris i va originar Eskishehir.
Fou teatre de dues batalles:
- A la Primera Croada, els croats van derrotar als seljúcides el 1 de juliol del 1097.
- Durant la Segona Croada l'exèrcit croat dirigit per Conrad III, que s'havia aturat al lloc per buscar provisions que li mancaven, fou atacat i derrotat pels seljúcides el 25 d'octubre de 1147, fet que va suposat casi be el final de la croada.
