Dorilea
De Viquip??dia
Dorilea (grec Dorylaeion o Aurolaion, llat?? Dorylaeum) fou una ciutat de Fr??gia, que correspon en el seu primer empla??ament a Karadja Hissar, 10 km al sud-est de la moderna Eski Shehr o Eskisehir, i en el seu empla??ament posterior (a patir del segle III aC) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.
La ciutat es esmentada per primer cop durant les guerres entre Ant??gon el borni i Lis??mac de Tr??cia, per?? no se sap la seva antiguitat, si be es suposa que fou al menys d'origen frigi. Lis??mac hi va tenir un camp de subministrament.
Sota domini roma fou un assentament comercial. Els habitants van denunciar al pretor provincial L. Flaccus el 62 aC i junt amb d'altres ciutats el van acusar de mala administraci??, essent defensat per Cicer??.
Durant el per??ode bizant?? fou seu d'un bisbat (segles IV al IX) del que son coneguts set bisbes, essent el mes destacat Eusebi de Dorilea que va denunciar successivament les heretgies de Nestori i Eutiques. Mes tard la seu fou sufrag??nia de Synnada i encara s'esmenta al segle XII.
Fou conquerida pels selj??cides despr??s del [1071]. Fou recuperada pels croats el 1097. Bizanci la va fortificar el 1175 per?? els turcs selj??cides la van ocupar el 1176 despr??s de la batalla de Miriokefalon. Des el 1240 va quedar en poder de Toghrul, cap dels turcmans n??mades que despr??s foren els otomans. Fou llavors quant es va desenvolupar en direcci?? a l'antiga Tembros o Thymbris i va originar Eskishehir.
Fou teatre de dues batalles:
- A la Primera Croada, els croats van derrotar als selj??cides el 1 de juliol del 1097.
- Durant la Segona Croada l'ex??rcit croat dirigit per Conrad III, que s'havia aturat al lloc per buscar provisions que li mancaven, fou atacat i derrotat pels selj??cides el 25 d'octubre de 1147, fet que va suposat casi be el final de la croada.
