[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Dinastia aiúbida - Viquipèdia

Dinastia aiúbida

De Viquipèdia

L'Orient Mitjà vers el 1190. L'imperi de Saladí i els seus vassalls en roig; el territori pres als Estats Croats 1187-1189 en rosa. El verd clar indica els territoris croats que es mantenien a la mort de Saladí.
L'Orient Mitjà vers el 1190. L'imperi de Saladí i els seus vassalls en roig; el territori pres als Estats Croats 1187-1189 en rosa. El verd clar indica els territoris croats que es mantenien a la mort de Saladí.

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurds que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Irak durant els segles XII i XIII.

La dinastia aiúbida va ser fundada per Saladí (Salah ah-Din), que, amb el seu oncle Shirkuh, va conquerir Egipte pel rei zengita Nur ad-Din de Damasc el 1169. El nom vé del pare de Saladí i germà de Shirkuh, Najm ad-Din Ayyub. El 1171 Saladí va deposar l'últim califa fatimida, però de mica en mica es va anar distanciant del seu senyor. Quan Nur ad-Din va morir el 1174, Saladí va declarar la guerra al seu jove fill As-Salih Ismail, i va prendre Damasc. Ismail va fugir a Alep, des d'on va continuar resistint-se a Saladí fins al seu assassinat el 1181. Posteriorment, Saladí prengué el control de la totalitat de Síria, i encara va conquerir Jezireh al nord d'Irak. Però el seu éxit més gran va ser la victòria sobre els estats croats a la Batalla de Hattin i la conquesta de Jerusalem el 1187. Saladí va morir el 1193, poc després d'haver firmat un tractat amb el rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó pel qual retornava al control croat la franja costanera entre Ascaló i Antioquia.

Amb la mort de Saladí, els seus fills s'enfrontaren per la divisió de l'Imperi fins que el 1200 el germà de Saladí, Al-Adil, va aconseguir-ne el control. El mateix procés es va repetir amb la mort d'Al-Adil el 1218, i amb la mort del seu fill Al-Kamil el 1238, però el poder de la dinastia va perdurar. El 1250 Turanshah, el darrer sultà aiúbida d'Egipte, va ser assassinat i substituït per el seu general-esclau mameluc Aibek, que fundà la dinastia bahri.

Els aiúbides es van retirar després de la pèrdua d'Egipte. Alguns reductes contra els mamelucs van resistir a Síria durant 80 anys més (amb base a la ciutat de Hama), fins que van ser definitivament absorvits el 1334.


Taula de continguts

[edita] Sultans aiúbides d'Egipte

[edita] Sultans aiúbides de Damasc

[edita] Sultans aiúbides d'Alep

[edita] Emirs aiúbides de Hama

[edita] Emirs aiúbides d'Homs

[edita] Emirs aiúbides del Iemen