Elionor I de Navarra
De Viquipèdia
Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479)[1], princesa d'Aragó i infanta de Navarra, Reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479); Princesa de Girona (1461-1462)
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nascuda el 2 de febrer de 1426, fou la filla petita del príncep Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó, i de la reina Blanca I de Navarra.
Fou reconeguda per les Corts de Navarra el 9 d'agost de 1427, sent els hereus legítims els seus germans grans Carles de Viana i Blanca II de Navarra.
[edita] Núpcies i descendents
El 30 de juliol de 1436 es casà amb el comte Gastó IV de Foix. D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Gastó de Foix (1444-1470), príncep de Viana, casat amb la princesa Magdalena d'Orleans. Els seus fills esdevindran reis de Navarra, i els seus descendents reis de França.
- l'infant Joan de Foix (1450-1500), vescomte de Narbona, pare de Germana de Foix, esposa de Ferran el Catòlic
- l'infant Pere de Foix (1449-1490), cardenal i bisbe d'Arlés
- l'infant Jaume de Foix (1455-1500), comte de Cortes
- la infanta Maria de Navarra (1452-1497), casada el 1465 amb Guillem VII de Montferrat
- la infanta Joana de Foix (1454-1476), casada el 1469 amb el comte Joan V d'Armanyac
- la infanta Margarida de Foix (1458-1486), casada el 1471 amb el duc Francesc II de Bretanya
- la infanta Caterina de Foix (v 1460-v 1494), casada el 1469 amb Gastó II de Candale
- la infanta Isabel de Foix (v 1462-jove)
- la infanta Elionor de Foix, morta jove
[edita] El problema navarrès
El 1445 Joan d'Aragó va desheretar el seu fill Carles de Viana hereu legítim del Regne d'Aragó a la mort de Blanca I el 1441. Joan s'havia fet amb el Regne i no va acomplir el testament de la seva esposa. Així doncs, Carles s'oposà a ell i s'enfrentaren durant la Guerra civil navarresa.
La caiguda en desgràcia de la germana segona d'Elionor, Blanca II de Navarra, per la seva ajuda a Carles, comportà que Elionor passès a ser l'instrument del príncep aragonès contra els seus fills oposats. Així Elionor fou proclamada, juntament amb el seu marit Gastó de Foix, hereus del regne. Elionor fou nomenada governadora general del regne i s'establí a Sangüesa.
A la mort del príncep de Viana el 1461 va firmar amb el seu pare el 12 d'abril de 1462 el Tractat d'Olite pel qual Joan II d'Aragó era reconegut com a rei de Navarra i Elionor la seva successora. Aquesta condició s'havia d'acomplir amb la desaparició de la legítima hereva, Blanca II, que fou entregada al comte de Foix i tancada al castell de Moncada, on va morir el 1464, possiblement enverinada per ordres d'Elionor.
A l'any següent Elionor va aconseguir firmar una treva amb els Beamontesos i s'autotitulà princesa primogènita, hereva de Navarra, infanta d'Aragó i Sicília, comtessa de Foix i Bigorra, senyora de Bearn i lloctinent general pel sereníssim rei el meu senyor i pare en aquest regne seu de Navarra
En aquest moment Elionor i Joan II d'Aragó va protagonitzar una pugna pel tron navarrès, ajudant-se la primera pels beamontesos i el segon pels agramontesos. El 1468 Joan II va manar assassinar el bisbe de Pamplona, Nicolau de Chávarri, primer conseller de la governadora. Posteriorment Joan va destituir Elionor del càrrec de lloctinent general i va instaurar el fill d'aquesta, Gastó. La mort prematura d'aquesta va fer recapitular a Joan i va designar el 1471, de forma perètua, Elionor com a governadora del regne, tot i que renunciant als drets sobre la Corona d'Aragó.
Gastó de Foix va morir el 1472 quan duia ajuda del comtat de Bearn cap a Navarra. Assetjada pels dessitjos expansius de França, Aragó i Castella va veure com el seu regne, del qual no era ni titular, es trobava amenaçat així com els seus drets sobre el mateix.
Amb Joan II com enemic i també el seu germanastre Ferran d'Aragó, Elionor no va trobar cap altre remei que aliar-se amb els seus enemics. El 19 de gener de 1479 moria Joan II i Elionor fou coronada reina el 28 de gener a Tudela, on va morir quinze dies més tard.
En el seu testament va reivindicar tots els títols del seu germà Carles, en compliment del testament disposat per la seva mare. Va nomenar hereu el seu nét Francesc Febus de Foix, recomanant-li la protecció del rei de França.
| Precedida per: Blanca II |
Reina titular de Navarra 1464–1479 |
Succeïda per: — |
| Precedida per: Joan I |
Reina de Navarra 1479 |
Succeïda per: Francesc I Febus |
| Precedida per: Carles de Viana |
Princesa de Girona 1461–1462 |
Succeïda per: Ferran el Catòlic |
[edita] Referència
- ↑ Anthony (1931)
[edita] Bibliografia
- Anthony, Raoul: Identification et Etude des Ossements des Rois de Navarre inhumés dans la Cathédrale de Lescar, Paris, Masson, 1931
