Francesc II de Bretanya
De Viquipèdia
Francesc II de Bretanya (1433-1488) fou duc de Bretanya del 1458 al 1488, nét de Joan V l'Anglòfil, i darrer duc veritablement independent; fou aliat de Borgonya i d’Anglaterra amb l’emperador austriac Maximilià I. Aconsellat pel seu tresorer Pierre Landais, declararia la guerra a França, però fou vençut a Sant Albin-an-Hiliber. Per aquest motiu, el 1488 fou obligat a signar el Tractat de Verger, pel qual deixava el ducat pràcticament en mans franceses, ja que no podia casar les seves filles sense consentiment del rei francès.
[edita] Referències
- Jacques Choffel Le dernier duc de Bretagne. Paris, éditons Fernand Lanore, 1977.
- Georges Minois. Anne de Bretagne. Paris : Fayard, 1999.
- Claude Gauvard. La France au Moyen Âge du Ve siècle au XVe siècle. Paris : PUF, 1996.
- Philippe Tourault. Anne de Bretagne. Paris : Perrin, 1990.
- Christian Guyonvarc'h. La Bretagne p. 501-522, a L'État et les conflits, sota la direcció de Jacques le Goff ; Paris : Seuil, 1990 ; a Histoire de la France, sota la direcció d'André Burguière i Jacques Revel.
- Jean-Pierre Leguay Fastes & malheurs de la Bretagne ducale 1213-1532. Rennes, éditions Ouest-France université, 1982.
| Precedit per: Artur III |
Duc de Bretanya 1458–1488 |
Succeït per: Anna de Bretanya |
