Enric IV de Castella

De Viquipèdia

Enric IV de Castella l'Impotent ( Valladolid 1425 - Madrid 1474 ), príncep d'Astúries (1425-1454) i rei de Castella i Lleó (1454-1474).

[edita] Orígens familiars

Va néixer a la cort de Valladolid el 25 de gener de 1425 fill del rei Joan II de Castella i la seva primera esposa, Maria d'Aragó, i fou nomenat príncep d'Astúries, i per tant hereu del regne, al seu naixement.

Fou germanastre d'Isabel la Catòlica, nascuda del segon matrimoni del seu pare amb Isabel de Portugal.

[edita] Núpcies i descendents

El 16 d'octubre de 1440, a l'edat de 15 anys, es casà a la catedral de Valladolid amb Blanca II de Navarra, filla de Joan II d'Aragó i Blanca I de Navarra. D'aquest matrimoni no hi hagué descendents i el 27 de juliol de 1453 el Papa Nicolau V va anul·lar-lo desprès de comprobar que no s'havia consumat mai.

El 20 de maig de 1455 es casà amb Joana de Portugal, filla d'Eduard I de Portugal i Elionor d'Aragó. D'aquesta unió nasqué:

• la infanta Joana la Beltraneja (1462-1530), princesa d'Astúries i hereva legítima del tron castellà, casada el 1475 amb el seu oncle Alfons V de Portugal

[edita] Ascens al tron

El 1454 a la mort del seu pare Enric IV esdevé rei de Castella i Lleó. Durant el seu regnat va reestablir la pau entre la monarquia i la noblesa, relació que el seu pare no va saber mantenir. Va perdonar els nobles i els va demanar el seu retorn a Castella. Al seu retorn els va entregar les terres que els havien estat confiscades durant el regnat de Joan II, però lluny d'agraïr-li el gest els aixecament contra el nou rei van ser constants, segons ells, degut al poder i al desastre econòmic al qual els estava duent el rei.

Assetjat per les revoltes i les exigències dels nobles, Enric IV va haver de firmar un tractat per el qual nomenava el seu germà Alfons de Castella, nascut del segon matrimoni del seu pare, com hereu legítim. A la mort d'aquest el 1468 d'accident, Enric va haver de firmar el Tractat de los Toros Guisando, pel qual la seva germana Isabel de Castella fou designada princesa d'Astúries i hereva legítima a la seva mort. Aquest fet suposà deixar fora a la seva pròpia filla Joana, tot i que tingué algunes prerrogatives com la potestat de vetar el casament d'Isabel de Castella sense l'aprobació del rei.

En 1462, comença la guerra civil catalana entre la Diputació del General i Joan II. Les institucions catalanes busquen un rei alternatiu i decideixen fer-ho entre descendents dels participants al Compromís de Casp. Es va proposar nomenar comte de Barcelona a Enric IV si respectava tota la particularitat catalana i la capitulació de Vilafranca, a més el rei castellà, a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamonteses navarresos enemics de Joan II i del comte de Foix. Ells recolzen Blanca, germana de Carles de Viana, ex-dona d'Enric IV.

Enric IV accepta l'oferiment davant de la divisió de la noblesa. Les tropes castellanes dirigides per Joan de Beaumont obliguen a aixecar el setge de Barcelona però Joan II utilitza les divisions de la noblesa castellana que acabarà forçant Enric, pel Tractat de Baiona, amb Lluís XI d'àrbitre, a renunciar al Principat i, en compensació, se li lliura la batllia d'Estella. Joan II renuncia a les rendes que li corresponien a Castella. Els catalans decideixen llavors oferir la corona a Pere de Portugal.

El 1469 amb el matrimoni secret entre la seva germana Isabel i Ferran II d'Aragó va considerar violat el tracte anterior, i va proclamar la seva filla Joana com hereva del tron, jurant públicament que era filla seva. I es que anteriorment s'havia posat en dubte la paternitat de Joana, fen còrrer el rumor de la impotència sexual del rei (d'aquí el seu sobrenom) i de les relacions extramatrimonials de la reina consort Joana de Portugal amb el noble Beltrán de la Cueva, d'aquí el sobrenom conegut de Joana, la Beltraneja.

A la mort del rei, ocorreguda l'11 de desembre de 1474 a Madrid, va esclatar una Guerra civil castellana entre els partidaris d'Isabel de Castella i els de Joana la Beltraneja. Amb la batalla de Toro de l'1 de març de 1475 la balança s'inclinà en favor d'Isabel de Castella, passant a ser Isabel I de Castella.

Precedit per: Joan II	Rei de Castella Rei de Lleó 1454–1474	Succeït per: Isabel la Catòlica
Precedit per: Joan II	Comte de Barcelona durant la Guerra civil catalana 1462–1463	Succeït per: Pere IV