Setge de Barcelona (1462)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
[edita] Antecedents
El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentres els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritat locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de Verntallat[1] a Castellfollit de la Roca el 1462, mentres els revoltats assetjaven la Força Vella[2] de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran[3].
El rei, veient la situació va entrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per pendre Tàrrega. La Host del Consell del Principat va acudir al seu encontre, i aquest va enviar el seu exèrcit derrotant als revoltats a Rubinat el juliol de 1462 i capturant els principals caps de l'oposició, que morien executats el 1463.
El Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable[4] va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.
[edita] El setge
Després que Joan el Gran conquerís Tarragona, els 2.500 soldats de cavalleria castellana[4] dirigides per Joan de Beaumont aconsegueixen aixecar el setge de Barcelona, en el primer gran triomf dels revoltats.