Tàrrega

De Viquipèdia

Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell, es troba a la plana de Lleida just al començament d'una petita serra, prop de la qual passa el Riu Ondara, on destaca el cim de Sant Eloi amb 420m, on hi ha ubicat un parc d'unes 20 d'hectàrees i una església romànica del segle XIII, la qual va ser reconstruida. El clima és mediterrani amb certes influències al continental. La temperatura mitjana és de 14º, i la mitjana de precipitació és de 451 mm per any. Dels habitants de Tàrrega, un 22,7% (3.767), són immigrants. Cal destacar la presència de Romanesos (767) i la de magrebins (uns 1.142) ^[1]

Entitat de població	Hab. (2008)
Altet	112
Claravalls	177
Figuerosa, la	52
Riudovelles	17
Santa Maria de Montmagastrell	64
Talladell, el	249
Tàrrega	15.875
Font: Municat

El sector dels serveis és la principal activitat econòmica de la ciutat, on predominen les petites i mitjanes empreses. Algunes empreses conegudes a nivell internacional tenen la seva seu a la ciutat, com Olis Borges Pont S.A o Ros Roca. La ubicació geogràfica de la ciutat amb les vies de comunicació que hi conflueixen, han possibilitat que Tàrrega sigui un dels nuclis comercial de referència de la plana de Lleida. El mercat setmanal dels dilluns aplega persones de totes les contrades de l'Urgell i les comarques veïnes.

Al bell mig de la ciutat, es troba la plaça del Carme, més coneguda per el Pati, que acull una estàtua en homenatge al famós compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855). Pel carrer del Carme, un dels carrers més antics de la ciutat, es troben varis edificis amb porxades gòtiques, i el Palau Romànic dels Marquesos i la Floresta construït al segle XIII. Més avall s'hi troba la Cristalleria Mateu, que té una façana gòtica amb més de 300 anys. Més avall, ja hi trobem la plaça Major, que acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia (del segle XVII), l'edifici modernista, del segle XIX, de la Cambra de Comerç i l'edifici de la caixa de pensions. L'Ajuntament té una façana d'inspiració renaixentista, de l'any 1674. El carrer major, acull el Museu Comarcal (Segles XVII i XVIII), que encara conserva algunes sales nobles del segle XVIII i XIX. A la plaça de Sant Antoni, hi podem trobar l'església de mateix no del segle XVII. Tàrrega és la capital del futur canal Segarra-Garrigues, que convertirà totalment, el paisatge i els conreus de la ciutat i rodalies.

Taula de continguts 1 Història 2 Llocs d'interès 3 Castells, edificis i monuments històrics 4 Allotjaments i restaurants 4.1 Allotjaments 4.2 Restaurants 5 Centres educatius a Tàrrega 5.1 Llars d'Infants 5.2 Centres públics 5.3 Centres Educatius Privats 5.4 Centres d'Educació Especial 6 Fires, festes i mercats 7 Personatges cèlebres 8 Entitats 9 Varietat d'arbres a la ciutat 10 Demografia 11 Política 11.1 Eleccions del 1999 11.2 Eleccions del 2003 11.3 Eleccions del 2007 12 El futur de Tàrrega 13 Enllaços externs

[edita] Història

Els orígens de Tàrrega es remunten a mitjans segle XI quan el comte Barcelonès, Ramon Berenguer I va conquerir el castell targarí. A partir d’aquell moment el creixement de la vila serà inminent. Situada en una cruïlla de camins estratègica, la Tàrrega medieval va desenvolupar un important paper econòmic i territorial , malgrat la proximitat a viles, tambè importants, com ara Agramunt, Balaguer o Cervera. La comunitat jueva, les fires i mercats, la gran quantitat d’orfebres i artesans, la vitalitat del comerç, les confraries, la paeria, la seu del deganat, la capitalitat de la vegueria, els abundants privilegis, els usos i costums per a regular l’administració municipal donats per Jaume I, l’any 1242, el privilegi de fer el mercat dilluns, otorgat per Joan II, el 1458; tot ens parla de la vitalitat i protagonisme de la vila.

Però,per contra, la crisi del segle XIV, acabà amb aquesta 'gran' etapa . Les pestes la varen despoblar, la construcció de les muralles suposaren despeses importants. La societat es desorganitza i es sent insegura a causa de a violència feudal.

Tot i la concessió de l’emperador Carles I que en l’escut de Tàrrega hi aparegués l’àguila imperial (1520), del segle XV al XIX, Tàrrega fou una vila cada cop més rural, encarcarada, controlada per les famílies riques i plena de pors. Les crisis eren contínues . Les més greus eren les guerres. Les de 1462-72, 1640-52, 1705-14, 1808-12, 1822-23 i les tres carlinades van fer un mal immens a la ciutat.

El segle XVIII va ser un segle d’expansió i de grans projectes, orientats a través de la Societat Econòmica d’Amics del país (1777). Però les dificultats estructurals i l’empitjorament de la conjuntura a partir de 1780 van impedir aquesta renovació tan esperada.

El 1672 va caure el campanar de la parròquia i va enderrocar la meitat de l’antiga església romanicogòtica. A partit d’ara i durant el segle XVIII comença una llarga etapa d’obres públiques: construcció d'una nova església i un nou campanar, arranjament de la casa de l'ajuntament, construcció d’un quartes de cavalleria i d’uns pavellons per a oficials, pavimentació de alguns carrers...

Tàrrega, durant part del segle XIX, seguí sent un municipi pobre i arcaic, lligat a les fluctuacions de l’agricultura. Serà a partir de entrada la segona meitat de segle XIX quan un seguit d’esdeveniments aniran canviant lentament i progressivament el ritme de la capital de l'Urgell. La inauguració de la línia del ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1860), les obres de la muralla després de la rubinada de Santa Tecla (1874), l'alegria al aconseguir el títol de ciutat, otorgat per Alfons XII (1884), els inicis de construcció d’un seguit d’obres d’infrastructura bàsica important(aigua, llum, telèfon, telègraf...) i el desenvolupament de les carreteres comarcals, ja en les últimes dècades del segle XIX i primeres del segle XX són uns clars símbols de les preocupacions per fomentar l’expansió de la ciutat de ponent.

El segle XX va ser una continuació de la política, a cops més ràpida, a cops més lenta, per convertir Tàrrega en una població digna del títol de ciutat. La fundació i instal·lació d’institucions econòmiques i culturals com la Cambra de Comerç i Indústria (1905), la Caixa de Pensions (1910), l’Associació dels Amics de l’Arbre (1913), la Fàbrica J. Trepat (1914-1915), l’Orfeó Nova Tàrrega (1915), l’Ateneu (1919)... van anar canviant la vida social targarina. Tambè cal dir, que la construcció de les obres hidràuliques d’aprofitament del Noguera Pallaresa s’anirà bastint i consolidant la indústria i comerç de la ciutat.

La segona república i l’autonomia catalana van afavorir la creació de infrastructures culturals i d’ensenyament més modernes i millors. També, en aquesta etapa es varen proposar una sèrie de plantejaments urbanístics i de serveis públics que van ser estroncats a causa de l’esclat de la guerra civil.

L’endarreriment econòmic provocat per la guerra i els anys més durs de la dictadura franquista, no es van començar a superar fins als anys seixanta amb l’esclat econòmic i industrial d’aquesta dècada.

La nova era democràtica i la nova autonomia catalana, a finals del setanta i primers vuitanta del segle passat, foren el marc social i polític on la societat targarina encararà amb millor condicions els reptes de l’etapa de la informació i la globalització.

La ciutat que comença el segle XXI és una població amb un clar interés per desenvolupar cada dia més el sector de serveis i que veu amb esperança la construcció del projecte del Canal Segarra-Garrigues, i d'altres infraestructures de caire important, com el nou Hospital, o la polèmica presó, que ajudaran a Tàrrega a consolidar-se com el segon nucli més important de les terres de ponent.

[edita] Llocs d'interès

D'entre els llocs d'interès de la ciutat, cal destacar el Parc de Sant Eloi, que té els seus orígens a principis del segle XX. Al llarg del temps, Sant Eloi ha esdevingut el parc més gran de la ciutat amb amples passejos. La vegetació que pot trobar-s'hi és rica i variada fonamentalment basada en pins, alzines, oliveres i sobretot moreres. Com a curiositat, al parc s'hi pot trobar un tractor Fordson de 1917 que va ser el primer a treballar les terres de l'Urgell.

• Ajuntament (Segle XVII)
• Cambra de comerç (1886)
• Església de Sta. Maria de l'Alba
• Església del Carme
• Església de Sant Antoni (Segle XIV)
• Plaça de Sant Antoni
• Creu de Pati (Pl. Major)
• Hospital (1740)
• Palau dels marquesos de la Floresta (Segle XIII)
• "Camp dels escolapis"
• Parc de Sant Eloi
• Casa Cultura/Sala Marsà
• Arxiu Històric Comarcal
• Plaça de les Nacions sense Estat
• Casc Antic
• "El Pati"
• Façana Gòtica de Cal Mateu
• Museu comarcal
• Fabrica Trepat
• Teatre Ateneu (1922)
• "El Castell" (Carrer del pou de gel)

[edita] Castells, edificis i monuments històrics

El Palau dels Marquesos i la Floresta (també conegut amb el nom de Casa Sobies) és un edifici del segle XIII, amb la façana d'estil romànic civil català, curiosament reproduïda al Poble Espanyol de la ciutat de Barcelona. Aquest edifici, va pertànyer als Marquesos de la Floresta d'aquí el seu nom. A principis de segle XVIII va passar a mans d'Anton de Potau, propietari d'una finca a la Floresta, el qual va rebre el títol de marquès, de mans del rei Felip V al 1703. L'any 1980 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional integrat dins el conjunt artístic. La conservació de l'edifici és excel·lent, i és troba situat prop del començament del carrer del Carme, entre dos edificis moderns del segle XX. Avui dia, encara conserva elements originals, com són les finestres coronelles d'arcs ogivals.

La primera referència documental del Castell de Tàrrega, és de l'any 1056, data en que el comte Ramon Berenguer I dóna el castell a la seva muller Almodis. L'any 1057, Ricard Altemir en va ser el primer castellà, nomenat pel comte de Barcelona. Avui en dia, només es conserven alguns vestigis d'aquests edifici que aviat complirà un mil·leni. L'any 1985, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

La seu del Consell Comarcal fou construïda al segle XIX, a ordre del notari català Marià Terés. Va ser seu de l'Escola d'Arts i Disseny Superior Ondara.

L'ermita de Sant Eloi, és un edifici romànic del segle XIII, d'una sola nau amb arcs apuntats. L'església fou construïda al cim d'una petita serra, des d'on podem gaudir d'unes vistes excel·lents de la ciutat, de l'Urgell i de la Segarra. L'any 1977 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

El bastí del antic convent dels Mercaders, fou fundat l'any 1227, per Jaume I. L'església del Mercè, ha sofert diverses modificacions, en les quals destaquen l'ampliació de l'edifici l'any 1803. Presenta una nau única transversal coberta d'una volta de canó. A l'absis hi ha una imatge amb la mare de Déu de la Mercè. Avui en dia, l'església de la Mercè, és propietat de l'Escola Pia de Tàrrega.

L'església parroquial de Santa Maria de l'Alba és un edifici de línies classicistes projectat per Josep de la Concepció. Es bastí damunt de una església que va ser enderrocada l'any 1674, com a conseqüència de la caiguda del campanar. Les obres de construcció, van finalitzar al segle XVIII, concretament l'any 1742, tot i que la façana es va concloure a principis del segle XX, amb la instal·lació a la portada d'un conjunt decoratiu barroc, destinat en un principi a porta d'accés al cor. Al museu comarcal, encara es conserven en bon estat tres escultures gòtiques dels dotze apòstols, que havien estat dins de l'antiga església que va ser enderrocada.

L'església del Sant Antoni, va ser construïda al segle XIV, i encara conserva alguns elements gòtics originals. La façana està rematada per un campanar d'espadanya, en el qual s'hi troba esculpit l'escut de la família Ardèvol, que en deuria ser benefactora. Avui en dia, s'hi venera el Sant Crist Trobat, que és una peça d'orfebreria del segle XIII, que conserva restes d'esmalt i incrustacions de pedreria. El Sant Crist, fou trobat l'any 1650, enterrat dins de la mateixa esglèsia. Al costat de l'església, s'hi troba l'Hospital, que va ser aprovat al segle XIII per Jaume II i va ser construït (per lo menys la façana) l'any 1740.

La creu gòtica de pedra, és un clar exponent del gòtic florit català. Aquesta, va sortir d'un taller de qualitat al segle XV. Originàriament, estava col·locada a extramurs davant el portal que hi havia a l'extrem superior de l'actual carrer del Carme. La part superior de la creu, es va malmetre al segle XIX, quan s'enderrocà a causa d'un temporal de vent, que afectà al municipi. Després de ser reconstruïda amb èxit, al segle XX es va traslladar al la plaça Major. L'any 1980 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

[edita] Allotjaments i restaurants

La població de Tàrrega no es una gran font de turisme. És durant La Fira del teatre al carrer i la Fira del caçador, quan Tàrrega acull a més persones. El nombre d'allotjaments no és molt abundant. Aquests són els llocs on allotjar-se i els principals restaurants de Tàrrega.

[edita] Allotjaments

• Hotel Pintor Marsà ***
• Hotel Ciutat de Tàrrega ***
• Habitacions Goya *
• Residència Ca'n Aleix

[edita] Restaurants

• Restaurant la Granja. Carrer Sant Pere Claver s/n
• Restaurant Cal Ponet. Carrer Sant Pelegrí nº42
• Restaurant Les Brases. Carrer Sant Pelegrí nº3
• Restaurant LaLà. Carrer Sant Roc nº17
• Restaurant El Traginer. Av. Catalunya nº41
• Restaurant La Canaleta. Pol Industrial La Canaleta Parc 5 - Nau 8
• Restaurant Rogetó. Pol Industrial La Canaleta s/n
• Restaurant Ciutat de Tàrrega. Carrer Sant Pelegrí nº95
• Restaurant Pintor Marsà. Av. Catalunya n º112
• Restaurant Tastapans. Av. Catalunya
• Restaurant Goyam's. Av.Catalunya n°132
• Restaurant Magic. Carrer Sant Pelegrí nº39

[edita] Centres educatius a Tàrrega

[edita] Llars d'Infants

• Llar d'infants La Pau
• Llar d'Infants Sant Eloi
• Llar d'infants El Niu

[edita] Centres públics

• CEIP Àngel Guimerà
• CEIP Jacint Verdaguer
• CEIP Tàrrega
• IES Alfons Costafreda
• IES Manuel de Pedrolo

[edita] Centres Educatius Privats

• Col-legi Sant Josep
• Escola Pia de Tàrrega

[edita] Centres d'Educació Especial

• Centre de Formació "La Solana"
• Escola d'Adults
• Escola d'Art i Superior de Disseny Ondara
• Escola de Santa Maria de l'Alba
• Escola de Capacitació Agrària
• Escola Municipal de Música
• Escola Activa
• Escola Oficial d'Idiomes
• Escola de Sobrestants i Obres Públiques
• goTIC

[edita] Fires, festes i mercats

D'entre les activitats socials i culturals que tenen lloc al municipi, la més rellevant és la Fira de Teatre al Carrer, un certamen que es repeteix cada mes de setembre i acull companyies i visitants de tot el món.

• Fira del Caçador - Ciutat de Tàrrega [1]
• Firacóc, aplec del cóc i mostra de productes de fleca.
• Fira d'artistes i activitats tradicionals
• Tres tombs
• Carnestoltes
• Festa Major de Maig
• Cercavila Nocturna Medieval[2],[3],[4]
• Festa Major de Setembre
• Aplec de sant Eloi
• Cavalcada de Reis
• Mercat d'antiguitats i les arts
• Mercat de segells, monedes i pins
• Mercat tradicional dels tres tombs de sant Antoni
• Mercapati, mercat de rebaixes
• Mercat de rebaixes i de l'oportunitat
• Mercat setmanal els dilluns al matí

[edita] Personatges cèlebres

Tàrrega fou la ciutat natal dels poetes Alfonso Costafreda i Mossèn Azà.

També Manuel de Pedrolo passà la seva infantesa i adolescència a la ciutat. Es considera que Pedrolo ambientà la seva obra més coneguda, el Mecanoscrit del segon origen, a la ciutat de Tàrrega, encara que a l'obra no hi apareguin referències explícites.

En l'àmbit de la pintura, hi podem trobar el famós Pintor Marsà (Francesc Marsà i Figueras, a qui hom ha dedicat diversos homenatges i Anton Tartera, més conegut per "Antonioti", que va morir l'any 2002. També podem trobar dos músics distingits: el conegut músic Mestre Güell (Josep Güell i Guillaumet) i el famós compositor Ramon Carnicer i Batlle.

Targarins coneguts en l'actualitat són el pintor Josep Minguell, que està acabant el frescos de la parròquia, el futbolista Joan Capdevila, que juga en el Vila-real CF.

[edita] Entitats

• Agrupació Excursionista de l'Urgell
• Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria
• 100 X 100 Fondistes
• Associació Alba
• Associació d'Amics de l'Arbre de Tàrrega
• Associació d'Immigrants Guineans de Lleida SABU
• Associació de Dones Arrel
• Associació Musulmana Almonatadila de l'Urgell
• Associació per la Cultura Nacional Guixanet
• Associació Sant Eloi d'immigrants magrebins a Tàrrega
• Associació Unió de la Comunitat Senegalesa de l'Urgell i la Segarra
• Cine Club La Lloca
• Club Tennis Tàrrega
• Club Natació Tàrrega
• Coral Infantil Mestre Güell
• Fundació La Xarxa
• Grup de Teatre BAT
• Aula d'Extensió Universitària de Tàrrega
• Carnaval Tàrrega o Comissió del Carnestoltes de Tàrrega
• Societat de Caçadors de Tàrrega i Comarca
• U.E Tàrrega, club de futbol

[edita] Varietat d'arbres a la ciutat

Dins la ciutat de Tàrrega hi ha una gran varietat botànica.La zona que acull més biomassa natural és el Parc de Sant Eloi que compta amb una extensió d'unes 20 hectàrees. Dins del municipi de Tàrrega (Sense comptar Sant Eloi ni les cases) es calcula que hi ha un total de 4.000 arbres aproximadament, on predominen la sòfora, el plàtan, el lledoner, la morera (que es la que més predomina), la troana, l'albízia, el pollancre i l'om siberià. Per les afores del terme municipal podem trobar gran varietat de oliveres i ametllers. A part, dins del terme municipal podem trobar, molta més varietat d'arbres, des del desconegut pi roig fins el conegut xiprer. Amb el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, es crearan 50 hectaàres de Sòl terciari o de Serveis, que implicarà la creació de noves zones verdes a la ciutat, el que implica que hi haurà un nombre major de plantes.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 285 323 310 1.413 3.909 5.687 5.761 6.114 6.477

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 6.951 7.413 7.884 7.783 8.622 8.918 10.281 10.959 11.438

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 11.282 11.521 11.855 12.181 12.548 13.210 13.999 15.155 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1515 incorpora Conill; el 1717, Corbella i Ofegat; el 1787, Montalbà; el 1857, Altet, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell; el 1970, Claravalls, la Figuerosa i el Talladell.

[edita] Política

[edita] Eleccions del 1999

Partit polític	Ideologia	Vots	Percentatge	Regidors
Convergència i Unió	liberal-democristià i nacionalista	2.395	39,9	8
Agrupació d'Independents Progressistes Nacionalistes	socialdemòcrata i catalanista	1.333	22,2	5
Partit dels Socialistes de Catalunya	socialdemòcrata i catalanista	738	12,3	2
Partit Popular	conservador i espanyolista	412	6,8	1
Independents pels Pobles	socialista i independentista	340	5,6	1
Esquerra Republicana	socialista i independentista	253	4,2	0
Iniciativa per Catalunya Verds	ecosocialista i catalanista	240	4,0	0

[edita] Eleccions del 2003

Partit polític	Ideologia	Vots	Percentatge	Regidors
Agrupació d'Independents Progressistes Nacionalistes	socialdemòcrata i catalanista	1.891	27,7	5
Convergència i Unió	liberal-democristià i nacionalista	1.860	27,2	5
Partit del socialistes de Catalunya	socialdemòcrata i catalanista	1.366	19,6	3
Esquerra Republicana de Catalunya	socialista i independentista	1.306	19, 06	3
Partit Popular	conservador i espanyolista	412	5,9	1
Iniciativa per Catalunya Verds	ecosocialista i catalanista	392	6	1

[edita] Eleccions del 2007

Partit polític	Ideologia	Vots	Percentatge	Regidors
Partit dels Socialistes de Catalunya	socialdemòcrata i catalanista	1.889	32	6
Convergència i Unió	lliberal-democristià i nacionalista	1.711	28	6
Esquerra Republicana de Catalunya	socialista i independentista	872	14	3
Plataforma per Catalunya	populista i conservador	453	7	1
Iniciativa per Catalunya Verds	ecosocialista i catalanista	392	6	1
Partit Popular	conservador i espanyolista	250	4	0
Partit Blau	populista	216	3	0

[edita] El futur de Tàrrega

Tàrrega és una ciutat en creixement, que es vol consolidar com la segona potència de la província de Lleida. Actualment Tàrrega ja és la segona població amb més habitants de la província (amb uns 16.131 habitants) , però Balaguer (amb 15.757 habitants) la segueix de prop. A Tàrrega si estan previstes moltes construccions, la gran majoria ja en obres i les altres ja aprovades. Aquestes són les futures construccions més importants de Tàrrega.

• Una Pista d'Atletisme.
• Un Parc Sanitari i Social. (Inclou Hospital, Centre Sòciosanitari i Residència Social assistida).
• Un nou Club de Tennis.
• Un nou Pavelló pel Club Natació (equip de bàsquet).
• Un nou Auditori.
• Una nova sala d'art
• Reforma de la N-II, pel pas de Tàrrega.
• Construcció d'un nou centre públic batejat amb el nom de CEIP Maria Mercè Marçal
• Transformació de la zona del Boscarró, en una gran àrea industrial. ^[2]

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tàrrega

• 1 Ajuntament de Tàrrega
• 2 Revista municipal Casa de la Vila (PDF)
• 3 Informació de la Generalitat
• 4 Informació de l'IDESCAT
• 5 Pàgina oficial de la Fira del Teatre al carrer
• 6 Informació sobre Tàrrega
• 7 Informació
• 8 Història i monuments targarins

editar	Municipis de l'Urgell
Agramunt | Anglesola | Belianes | Bellpuig | Castellserà | Ciutadilla | la Fuliola | Guimerà | Maldà | Nalec | els Omells de na Gaia | Ossó de Sió | Preixana | Puigverd d'Agramunt | Sant Martí de Riucorb | Tàrrega | Tornabous | Vallbona de les Monges | Verdú | Vilagrassa