Pl??tan (arbre)

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre el Platanus x hispanica. Per a d'altres pl??tans, vegeu Platanus.

Pl??tan

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Plantae
Divisi??:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Proteales
Fam??lia:	Platanaceae
G??nere:	Platanus
Esp??cie:	P. x hispanica

Nom binomial

Platanus x hispanica

El pl??tan (Platanus x hispanica, tamb?? referit com a Platanus hybrida, Platanus orientalis x occidentalis o Platanus acerifolia) ??s un arbre caducifoli de la classe dels magnoli??psids, de la subclasse de les hamam??lides i de la fam??lia de les platan??cies (que alguns sistemes de classificaci?? inclouen dintre de la fam??lia de les prote??cies).

Fruit del pl??tan

Els pl??tans a una edat madura desprenen sovint plaques fines de la seva escor??a que donen al tronc un aspecte clapejat.

Les fulles s??n grans, palmades, amb cinc l??buls punxeguts (de vegades tres) i amb un pec??ol llarg eixamplat a la base en forma de pipa (o de didal). T?? les flors reunides en aments esf??rics i unisexuals, i el fruit en aqueni emplomallat, reunit en gl??buls d'uns 4 cm de di??metre. Fructifica a la tardor.

Es considera el creuament entre una esp??cie americana (Platanus occidentalis) i una d'oriental (Platanus orientalis), si b?? per la seva major semblan??a amb aquesta ??ltima hi experts que consideren que en pot ser una varietat.

La fusta de pl??tan ??s una fusta tova per?? molt apreciada. Al nordest de Catalunya, excepcionalment, ??s una esp??cie forestal aprofitada per la fusta.

Ha estat molt emprat com a arbre ornamental, sobretot en l'arbrat d'aliniaci?? (al llarg de carrers i carreteres) i tamb?? en parcs i fonts. En alguns llocs es troba subespontani en boscos de ribera.

Un notable plantat de pl??tans es troba al Parc de la Devesa de Girona.

Fulla, amb cinc l??buls punxeguts

Detall del fruit globular (infrutesc??ncia, en realitat)

Els fruits del pl??tan es presenten en grups de fins a sis gl??buls

[edita] El pl??tan a Barcelona

Pl??tan acabat de podar al carrer de Val??ncia, a l'Eixample de Barcelona. Observeu que la severitat de la poda gaireb?? nom??s ha deixat el tronc. Malgrat aix??, l'arbre quasi sempre torna a treure brots nous amb for??a.

L'any 2004, dels 155.541 arbres d'aliniaci?? que hi havia a Barcelona, 54.354 eren pl??tans, si b?? aquesta esp??cie t?? un creixement r??pid i una gran amplitud que li impedeixen desenvolupar-se adequadament a la majoria de carrers. Aix?? obliga a podes severes que debiliten els arbres i li ocasionen podridures, i facil??liten l'entrada d'infeccions (xancre i o??di, principalment). A m??s, t?? una pol??linitzaci?? anem??fila i produeix una gran quantitat de pol??len que causa al??l??rgies a una part de la poblaci??.^[1]^[2]

Per aix?? actualment va essent substitu??t per d'altres esp??cies que es consideren m??s adients. Nom??s en voreres amples (de m??s de 6 m), en que hi ha espai suficient perqu?? puguin desenvolupar-se correctament, es mantenen els pl??tans. A m??s, bona part dels carrers amb voreres amples s??n vies emblem??tiques com la Granvia, el Passeig de Gr??cia o la Rambla, amb una imatge molt lligada als seus pl??tans i que es vol conservar.^[1]

Als carrers dels districtes de l'Eixample i Sant Mart??, tradicionalment ocupats per pl??tans gaireb?? en monocultiu, l'arbre que l'est?? substituint ??s el lledoner (Celtis australis) a les voreres d'entre 3,5 i 6 m d'amplada (les voreres de la gran majoria de carrers d'aquests districtes tenen 5 m d'ample), i la prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera atropurpurea) a les m??s estretes. La substituci?? d'esp??cies es fa principalment aprofitant la reposici?? d'arbres morts.^[1]

[edita] Refer??ncies

??? ^1,0 ^1,1 ^1,2 I.M.PARCS I JARDINS. Pla de gesti?? de l'arbrat viari de Barcelona. Barcelona 2004 (PDF)
??? FAV??. M. Petits paisatges de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 2003