Plàtan (arbre)
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el Platanus x hispanica. Per a d'altres plàtans, vegeu Platanus. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Platanus x hispanica |
||||||||||||||
El plàtan (Platanus x hispanica, també referit com a Platanus hybrida, Platanus orientalis x occidentalis o Platanus acerifolia) és un arbre caducifoli de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les hamamèlides i de la família de les platanàcies (que alguns sistemes de classificació inclouen dintre de la família de les proteàcies).
Els plàtans a una edat madura desprenen sovint plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat.
Les fulles són grans, palmades, amb cinc lòbuls punxeguts (de vegades tres) i amb un pecíol llarg eixamplat a la base en forma de pipa (o de didal). Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals, i el fruit en aqueni emplomallat, reunit en glôbuls d'uns 4 cm de diàmetre. Fructifica a la tardor.
Es considera el creuament entre una espècie americana (Platanus occidentalis) i una d'oriental (Platanus orientalis), si bé per la seva major semblança amb aquesta última hi experts que consideren que en pot ser una varietat.
La fusta de plàtan és una fusta tova però molt apreciada. Al nordest de Catalunya, excepcionalment, és una espècie forestal aprofitada per la fusta.
Ha estat molt emprat com a arbre ornamental, sobretot en l'arbrat d'aliniació (al llarg de carrers i carreteres) i també en parcs i fonts. En alguns llocs es troba subespontani en boscos de ribera.
Un notable plantat de plàtans es troba al Parc de la Devesa de Girona.
 Fulla, amb cinc lòbuls punxeguts |
 Detall del fruit globular (infrutescència, en realitat) |
 Els fruits del plàtan es presenten en grups de fins a sis glòbuls |
[edita] El plàtan a Barcelona
L'any 2004, dels 155.541 arbres d'aliniació que hi havia a Barcelona, 54.354 eren plàtans, si bé aquesta espècie té un creixement ràpid i una gran amplitud que li impedeixen desenvolupar-se adequadament a la majoria de carrers. Això obliga a podes severes que debiliten els arbres i li ocasionen podridures, i facil·liten l'entrada d'infeccions (xancre i oïdi, principalment). A més, té una pol·linització anemòfila i produeix una gran quantitat de pol·len que causa al·lèrgies a una part de la població.[1][2]
Per això actualment va essent substituït per d'altres espècies que es consideren més adients. Només en voreres amples (de més de 6 m), en que hi ha espai suficient perquè puguin desenvolupar-se correctament, es mantenen els plàtans. A més, bona part dels carrers amb voreres amples són vies emblemàtiques com la Granvia, el Passeig de Gràcia o la Rambla, amb una imatge molt lligada als seus plàtans i que es vol conservar.[1]
Als carrers dels districtes de l'Eixample i Sant Martí, tradicionalment ocupats per plàtans gairebé en monocultiu, l'arbre que l'està substituint és el lledoner (Celtis australis) a les voreres d'entre 3,5 i 6 m d'amplada (les voreres de la gran majoria de carrers d'aquests districtes tenen 5 m d'ample), i la prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera atropurpurea) a les més estretes. La substitució d'espècies es fa principalment aprofitant la reposició d'arbres morts.[1]
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 I.M.PARCS I JARDINS. Pla de gestió de l'arbrat viari de Barcelona. Barcelona 2004 (
PDF) - ↑ FAVÀ. M. Petits paisatges de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona 2003
[edita] Enllaços externs
Herbari Virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informació d'aquesta espècie
