Liberalisme
De Viquip??dia
El liberalisme ??s un grup d'ideologies pol??tiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acci?? individual per sobre de la col??lectiva. Aix?? implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenci?? al m??nim necessari per a garantir la conviv??ncia, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (en franc??s: "deixar fer, deixar passar").
Taula de continguts |
[edita] Liberalisme pol??tic
[edita] Hist??ria
Tot i que les seves arrels s'enfonsen dins la nit del temps, amb una especial menci?? a l'Antiga Gr??cia, el liberalisme modern neix al voltant del segle XVIII com a afirmaci?? de les llibertats i els drets de l'individu davant la tirania de les monarquies absolutes de l'Ancien R??gime. Evoluciona de forma paral??lela a ambd??s costats del Canal de la M??nega, a Fran??a en la seva forma revolucion??ria i a Gran Bretanya en la variant reformista.
El primer gran pensador classificable com a liberal fou John Locke, fil??sof d'origen brit??nic. La seva obra Dos Tractats sobre el Govern suposa el comen??ament del liberalisme pol??tic, en ser aplicat arran de la Revoluci?? del 1688. En aquest assaig es nega l'origen div?? de l'autoritat del rei, defensant la teoria de que aquest emana del poble, i per tant el sistema de monarquia constitucional i representativa.
Continuant aquesta l??nia, apareixen a Fran??a els pensadors il??lustrats, precursors de la Revoluci?? Francesa, entre els que destaquen Montesquieu (autor de la teoria de la separaci?? de poders), Rousseau (te??ric del contracte social) i Voltaire. Per?? la repressi?? pol??tica a Fran??a duu a molts liberals a l'exili angl??s, produint en aquest darrer pa??s un aut??ntic intercanvi d'idees que donar?? l'impuls definitiu a la ideologia liberal. L'ajuda que els hi ofereix el reformador Jeremy Bentham (te??ric de l'utilitarisme) li val, al 1792, el t??tol de Ciutad?? d'Honor de Fran??a.
El triomf relatiu en la conquesta del poder pol??tic marca l'inici de l'aplicaci?? sistem??tica de la visi?? del m??n liberal a la resta dels ??mbits socials, estacant la seva vessant econ??mica, iniciada per Adam Smith a la seva obra La Riquesa de les Nacions, continuada per David Ricardo i John Stuart Mill, i finalment completada per la teoria general de l'equilibri de L??on Walras.
L'??poca hegem??nica del liberalisme coincideix amb la modernitat, ??s a dir, el per??ode compr??s entre el frac??s de la Restauraci?? i la Primera Guerra Mundial, arran de la qual els grans desequilibris econ??mics (especialment al camp monetari i financer) convertiren el sistema econ??mic liberal en inviable. Com a conseq????ncia, es produeix un fort ascens dels nacionalismes i els totalitarismes.
D'aquest enfonsament del sistema liberal, culminat amb el Crac de 1929 i la Gran Depressi??, sorgeix una nova efervesc??ncia dins el pensament liberal (a part d'una aguditzaci?? de la lluita de classes), que acaba escissi?? en dos corrents: el Liberalisme Americ?? i el Liberalisme Austr??ac.
Aquest cisma es gesta des de principis del segle XX, arran de la discussi?? te??rica sobre el rigor dels agregats macroecon??mics, d'una evident utilitat pragm??tica, per?? discutible en els seus m??todes. Vilfredo Pareto arriba al fons de la q??esti?? quan, despr??s de llegir sobre una disputa entre un funcionari brit??nic i un braman sobre el Sistema de Castes de la ??ndia, nega l'intercomparabilitat de la satisfacci?? entre dos individus, trencant aix?? amb la tradici?? igualitarista de Bentham.
Segons Pareto, la satisfacci?? es una magnitud ordinal i personal, i per tant no se pot quantificar, ni molt menys sumar a la d'un altre individu. Aix?? no nom??s desbarata la possibilitat de realitzar-ne agregats de satisfacci?? social, sin?? que justifica les m??s extremes desigualtats de base.
Amb la concepci?? de Bentham, seguint la Llei de Rendiments Decreixents, es pot demostrar que la distribuci?? de la renda ??ptima per a la societat es la completa igualtat. La nova teoria de Pareto negava aquesta conclusi??, proposant una altra situaci?? ??ptima: quan ning?? pogu??s incrementar la seva satisfacci?? sense reduir-ne la d'un altre. Existeixen infinites situacions que compleixen aquest criteri, i van des del total acaparament de la riquesa per part d'una ??nica persona fins a l'??ptim social igualitarista.
Tot i que el problema de fons ??s aquest, l'escenari de la ruptura definitiva fou molt m??s superficial. Al 1936 John Maynard Keynes public?? la seva Opera Magna: Teoria General de l'Ocupaci??, l'Inter??s i el Diner. Dins ella, es defensa la intervenci?? activa de l'Estat en l'economia, per tal de garantir l'estabilitat de la demanda agregada, i amb ella l'ocupaci?? i el creixement econ??mic.
Aquesta deriva cap al socialisme i l'economia mixta no va agradar gens als pensadors austr??acs, liderats per Friedrich Hayek. Les disputes dial??ctiques acabaren en un gran distanciament entre els sectors m??s progressistes i els m??s conservadors dins del liberalisme.
L'Escola Americana, representant dels progressistes, va comen??ar a defensar la intervenci?? de l'Estat en mat??ria macroecon??mica, en promoci?? de la mobilitat social, control dels oligopolis que la creixent automatitzaci?? i producci?? en massa fomentava, etc.
Per contra, l'escola austr??aca culpabilitza de tots els trastorns macroecon??mics a l'Estat, veu amb bons ulls les desigualtats socials i considera els oligopolis com a s??mbol de l'??xit en la gesti??. Alguns sectors, fins i tot critiquen el liberalisme pol??tic perqu?? segons ells duria als m??s febles a instaurar un govern socialista totalitari.
Despr??s de la Segona Guerra Mundial es produeix una divisi?? del m??n en dos grans blocs: el comunista i el capitalista, passant a un per??ode anomenat Guerra Freda. Al bloc capitalista s'intenta reconstruir un sistema, prenent aquest un caire keynesi??, molt influ??t per la por a una nova Gran Depressi?? i al comunisme. Aquesta por l'allunya dels postulats de l'economia liberal, per?? el liberalisme pol??tic i social es mant??.
M??s endavant, la Crisi del Petroli, la neutralitzaci?? de l'amena??a comunista i, sobre tot, l'ascens a comen??ament dels anys 80 d'una nova generaci?? que no va patir la Gran Depressi??, suposen un canvi de direcci?? brusc. Liderats per Margaret Thatcher al Regne Unit i per Ronald Reagan als Estats Units d'Am??rica, els te??rics austr??acs arriben al poder, iniciant el que molts politic??legs ja qualifiquen com a nova era d'hegemonia liberal.
[edita] Corpus ideol??gic actual
Per a una ideologia tan madura com el liberalisme, els anys han suposat la creaci?? d'un esquema d'idees radicalment coherent, o m??s ben dit, varis esquemes. Aix?? no vol dir, ??bviament, que tots els liberals ho siguin: de fet es com?? trobar-se amb gent d'ideologia no-liberal (auto)identificada com a "liberal" pel simple fet de compartir petits punts amb el liberalisme. Al m??n anglosax?? l'escola americana ha propiciat una identificaci?? amb corrent de pensament socialistes, mentre que a l'Europa continental la influ??ncia austr??aca l'ha emmarcat dins moviments reaccionaris i conservadors. Per exemple, a l'Estat espanyol ??s com?? trobar-se amb post-franquistes intentant fer-se passar per liberals, pel simple fet de sentir afinitat pel sistema capitalista i oposici?? al progressisme pol??tic.
Deixant de banda l'??s abusiu de la paraula, cal definir els fonaments dels corrents de pensament liberals, comen??ant per l'escissi?? en dues fam??lies, basades en dues concepcions diferents de l'home i la societat.
[edita] Fam??lia paretiana
Aquesta fam??lia es pot considerar actualment com a la m??s genu??na representaci?? del liberalisme, ja que duu fins a l'extrem els seus postulats b??sics. A conseq????ncia de l'explicaci?? de Pareto de la satisfacci??, el liberalisme pareti?? considera a l'individu finalitat en si mateixa, ignorant qualsevol consideraci?? social. L'individu es la base de tot, i la mesura de totes les coses. Per?? cal dir que els liberals paretians no escatimen a la incoher??ncia de rec??rrer a arguments socials i als indicadors macroecon??mics que tant critiquen a la teoria, per q??estions purament ret??riques, cosa que pot arribar a confondre a l'hora de classificar ideol??gicament a aquesta persona.
Amb l'individu com a finalitat en si mateixa, neixen tres ideologies pr??piament dites (cadascuna amb la seva diversitat interna): l'anarcocapitalisme, el liberalisme autoritari i l'autodeterminisme o poliarquia.
- L'anarcocapitalisme veu en l'Estat una amena??a permanent per a l'individu, i per tant advoca per la seva destrucci??. Com a defensa de la seva propietat i integritat, cada individu s'haur?? d'espavilar, ja sigui armant-se, ja sigui pagant a "empreses de seguretat privada". Segons els anarcocapitalistes, aquesta "llei de la selva" ??s l'ordre natural de les coses. Molts te??rics consideren l'anarcocapitalisme com la vessant no-estatista del liberalisme autoritari (i per tant, part d'aquesta ideologia).
- El liberalisme autoritari considera l'Estat com a un mal necessari per a garantir un ordre liberal, ??s a dir, el r??gim de propietat privada, l'espai de seguretat, etc. Per?? en cap moment ha de sortir d'aquests ??mbits, i per tant cal restringir fortament les llibertats pol??tiques d'aquells que defensen un major intervencionisme. Els m??s moderats es limiten a prohibir constitucionalment la pol??tica social del govern, mentre que els m??s radicals defensen l'abolici?? del r??gim democr??tic i la instauraci?? d'una dictadura liberal i un estat polic??ac.
- L'autodeterminisme i la poliarquia son, segurament, els m??s flexibles dels sistemes paretians, i per tant els m??s propers a l'esperit del liberalisme cl??ssic (pre-Guerres Mundials). De fet, l'origen d'aquesta ideologia parteix de la teoria del Contracte Social de Rousseau, segons la qual la sobirania emana de l'individu, i que aquest la delega mitjan??ant un pacte amb la resta de la societat. Amb aquest pacte, un determinat col??lectiu s'identifica com a Subjecte Constituent, i crea la seva pr??pia forma de govern. Seguint aquesta filosofia, ja que l'individu n'??s el propietari de la seva sobirania, qualsevol grup d'individus es podria posar d'acord i constituir-se com a Subjecte Pol??tic, amb la seva forma de govern particular.
- Les difer??ncies entre aquests dos corrents de pensament interns ??s que, mentre l'autodeterminisme defensa la territorialitat de la llei (estatisme), la poliarquia mant?? que la llei b??sicament s'aplica a les persones i les seves propietats, i que per tant no ha de desenvolupar-se necess??riament dins un ??mbit territorial determinat. Aix?? fa de la Poliarquia un corrent mes anarquitzant, i a l'hora m??s tolerant cap a les formes totalit??ries de govern, ja que per fugir d'elles no ??s necess??ria l'emigraci??.
[edita] Fam??lia benthamiana
Si hem de ser estrictes, no existeix la fam??lia ideol??gica benthamiana, ja que aquesta no ??s m??s que la vessant liberal d'una de m??s gran: la col??lectivista. Per?? emmarcada dins el grup liberal pren plena autonomia i un car??cter genu??nament propi.
El tret diferencial d'aquesta "fam??lia" respecte a altres col??lectivismes n'??s la convicci?? de que l'acci?? individual , a la recerca de maximitzar la seva pr??pia satisfacci??, resulta socialment m??s eficient que la col??lectiva (tot i que el col??lectiu ha de vetllar per l'inter??s general), en garantir una major adaptaci?? a les prefer??ncies dels seus membres.
Aix?? suposa que les accions del govern b??sicament vagin encaminades a generar unes determinades condicions generals, favorables a que la totalitat dels individus puguin trobar el seu lloc a la societat independentment del seu origen (mobilitat social). A m??s, en comptes de prohibicions i obligacions, tendeix a proposar incentius i penalitzacions, ampliant aix?? el marge de maniobra de les persones.
A l'hora de cercar difer??ncies entre pensadors, el fet d'acceptar l'exist??ncia d'una satisfacci?? social fa de la fam??lia benthamiana un corrent fortament pragm??tic, adaptant-se en cada moment a unes condicions hist??riques i socials determinades, cosa que dificulta una classificaci?? taxon??mica de les ideologies que la formen. B??sicament en trobem dos: el social-liberalisme de dretes i el d'esquerres.
- El social-liberalisme de dretes ??s la ideologia menys intervencionista d'aquesta fam??lia, ja que considera que, excepte causes de for??a major (cat??strofes, malalties, etc.), l'individu forja el seu dest?? amb la seva pr??pia actitud. Per tant, nom??s aspira a garantir la total igualtat de partida, donant per suposat que la posterior actitud de l'individu anir?? assumint, de forma responsable i coherent, els sacrificis i beneficis entre els que, al llarg de la seva vida, haur?? d'elegir.
- En conseq????ncia, tendeix a garantir una educaci?? b??sica igual per a tots els ciutadans, a limitar l'her??ncia privada (substituint-la per una de col??lectiva) i a crear un sistema de seguretat social, ??s a dir, una asseguran??a de malaltia, accident o cat??strofe.
- El social-liberalisme d'esquerres dubta de la coher??ncia i la responsabilitat de l'individu, assumint que una persona al llarg de la seva vida pot canviar de prefer??ncies, i pot cometre greus error. Per tant, tendeix a donar una segona oportunitat a les persones que al llarg de la seva vida cauen en desgr??cia, oferint un sistema de benefic??ncia m??s o menys elaborat (que en alguns casos inclou la renda b??sica), aix?? com nombroses possibilitats de reciclatge professional, a m??s dels drets b??sics oferts pel social-liberalisme de dretes.
- Tamb?? destaca el fet que, en alguns casos, unes determinades estructures socials prenguin especial for??a per damunt de la voluntat de l'individu, i que per tant fomentarien l'aparici?? de desigualtats i altres injust??cies socials. Aquestes estructures, que s'identifiquen generalment amb grans empreses o grans sindicats, haurien de ser controlades per l'Estat, qui s'encarregaria de mesures d'arbitratge i de defensa dels ciutadans davant d'elles.
[edita] Cr??tiques al liberalisme pol??tic
La coher??ncia adquirida al llarg dels anys per part del liberalisme no hagu??s estat possible sense l'allau de cr??tiques que ha sofrit al llarg dels anys, primer en la seva lluita contra l'absolutisme i despr??s per mantenir-se com a sistema hegem??nic, enfront de l'embat obrerista.
Aquestes cr??tiques es poden agrupar, de forma resumida, dins tres categories:
[edita] Cr??tiques col??lectivistes
La principal cr??tica de la fam??lia col??lectivista es centra en la concepci?? paretiana de l'home. Afirma, per tant, que la incomparabilitat de satisfaccions es una fal??l??cia ja que s'ignora t??citament la nostra capacitat d'empatia, aix?? com nombrosos estudis psicol??gics, sociol??gics i biol??gics. Per tant, existeix la possibilitat de comparar satisfaccions, i l'??nica manera de justificar desigualtats seria a traves de difer??ncies en el sistema de prefer??ncies (uns prefereixen descansar a tenir doblers, etc.).
Despr??s, existeixen les cr??tiques internes de la fam??lia, dirigides contra aquells que accepten la igualtat de base dels ??ssers humans, per?? que aposten per l'individu. B??sicament, son les cr??tiques socialistes al social-liberalisme, segons les quals a un sistema liberal l'Estat es incapa?? de garantir la total igualtat de base (ja que, per exemple, escapa del seu control una part de l'her??ncia, i sobre tot la part de l'educaci?? que transmeten els pares als fills), i resalta que gran part dels ??xits i fracassos d'una persona depenen m??s de factors casuals que de les seves eleccions. Per tant, l'??nica forma de garantitzar la igualtat es mitjan??ant l'acci?? col??lectiva (socialitzaci?? dels mitjans de producci??, etc.).
A m??s, ressalta el fet de que una gran part de la satisfacci?? provenen de coses que dif??cilment se poden sotmetre a r??gims de propietat privada (o el seu equivalent no-mercantil), per?? que cal protegir davant d'externalitats. Aix?? ho accepten la majoria dels social-liberals, per?? a una escala for??a m??s redu??da que els socialistes i els ecologistes.
Aix?? mateix, es destaca la gran quantitat de projectes que, per motius t??cnics, econ??mics, etc. dif??cilment son viables fora de l'acci?? col??lectiva, per?? que beneficien a tothom de tal manera que son indispensables. Aquest podria ser el cas dels sistemes GPS o similars.
[edita] Cr??tiques espirituals i moralitzants
Durant el seu enfrontament amb els absolutistes, el liberalisme va rebre una s??rie de cr??tiques de car??cter moralitzant. Aquesta l??nia tamb?? es pot trobar entre alguns sectors marxistes, tot i que en el seu moment aquest moviment tamb?? va ser blanc d'aquests atacs.
De forma resumida, aquestes cr??tiques es basen en l'abs??ncia d'una moral preestablerta al propi sistema, de forma que aquesta ??s definida per les accions dels humans. Aix?? implica que valors superiors als humans (religiosos, naturals, etc.) es deixen de banda.
En el cas de la moralitzaci?? pseudomarxista, la cr??tica prov?? de la no-fixaci?? de valors al propi sistema. Per?? al propi marxisme aquests valors tampoc estan fixats, sin?? que aquests son definits pel col??lectiu. Aquesta cr??tica, per tant, ve d'individus egoc??ntrics que proposen convertir en sistema la totalitat de les seves pr??pies conviccions morals, negant la validesa de la dels altres.
Com a aclariment a aquestes paraules, cal dir que cap sistema manca de moral, per?? si que es cert que la moral liberal es molt m??s laxa que la d'altres ideologies.
[edita] Cr??tiques pragm??tiques
La cr??tica pragm??tica fa incid??ncia en els problemes d'ordre pr??ctic que pot oferir la ideologia liberal. ??s important no perdre de vista que el pragmatisme es el cam?? realista cap a un ideal, i que per tant no est?? exempt d'ideologia (ni en respon a una d'??nica).
Un exemple de cr??tica pr??ctica ja ha estat mencionat a les cr??tiques ol??lectivistes, i versa sobre la impossibilitat (o gran dificultat) de sotmetre al r??gim de propietat coses com el paisatge, l'aire (tot i que alguns en proposin la seva privatitzaci??), les ones electromagn??tiques que pugui enviar un sat??l??lit de posicionament global (GPS), etc.
Per posar-ne un altre, hi podr??em incloure problemes d'ordre p??blic en cas d'apar??ixer grans desigualtats socials (argument de paretians pragm??tics).
[edita] Liberalisme religi??s
El liberalisme dintre de l'??mbit de la religi?? est?? lligat generalment a les esgl??sies del protestantisme (principalment l'anglo-sax??) contr??ries als dogmes i que afirmen la llibertat del creient en q??estions de fe. Aquesta afirmaci?? de la llibertat i dignitat personal ha portat a membres d'aquestes esgl??sies a ser capdavanters en temes socials com ara el dret de vot, la igualtat racial i de g??nere, l'ordenaci?? de les dones, l'acceptaci?? del matrimoni homosexual i altres q??estions de tipus social i moral. S??n esgl??sies liberals els qu??quers, els unitaris i els universalistes, aix?? com algunes branques dels anglicans i dels baptistes, entre d'altres.
Per extensi??, es parla tamb?? de liberalisme per referir-se a moviments contraris al dogmatisme i al fonamentalisme a altres religions: aix?? es pot parlar de budisme liberal (tamb?? conegut com a "comprom??s"[1], islam liberal (el m??s disposat a acceptar els drets individuals reconeguts a la societat occidental)[2], etc.
[edita] Liberals
La seg??ent llista recull una breu relaci?? orientativa de liberals de gran rellev??ncia en la hist??ria d'aquest corrent de pensament intel??lectual, acad??mic i pol??tic.
[edita] Pensadors
|
[edita] Economistes
|
[edita] Pol??tics
|
[edita] Divulgadors
|
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os
- Internacional Liberal (angl??s)
