Milton Friedman
De Viquip??dia
 |
| Premi Nobel d'Economia (1976) |
Milton Friedman ( Nova York, EUA 1912 - San Francisco 2006 ) fou un economista nord-americ?? guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1976.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer el 31 de juliol de 1912 a la ciutat de Nova York, fill de jueus immigrants provinents de Bessar??bia, pertanyent a la monarquia del Danubi, i que avui en dia forma part de Mold??via. A la mort del seu pare l'any 1927 va haver de treballar en diversos botigues i restaurants per poder-se pagar la matr??cula de la Universitat de Rutgers, situada a la ciutat de Nova Jersey, per poder estudiar economia. En aquesta es gradu?? el 1932, continu?? per?? els seus estudis amb un postgrau l'any 1933 a la Universitat de Chicago i el doctorat en estad??stica a la Universitat de Columbia l'any 1934.
A m??s de la seva activitat com a professor universitari a la Universitat de Chicago entre 1946 i 1976 va treballar en el transcurs de la seva vida per al "National Bureau of Economic Reserarch", el "US Treasury Department" com a consultor per a la realitzaci?? del Pla Marshall i a partir de 1960 com a assessor pol??tic del govern per a afers interiors i exteriors dels presidents Richard Nixon i Ronald Reagan.
[edita] Recerca econ??mica
El 1947 va fundar amb Friedrich August von Hayek la societat neoliberal "Mont P??lerin". El 1957 va exposar en la seva obra A theory of the Consumption Function el sup??sit contrari al de Keynes, ??s a dir, que la demanda privada no era depenent de l'ingr??s corrent sin?? de l'ingr??s permanent dels subjectes econ??mics. En el curt termini l'elevaci?? dels ingressos corrents no provocava un efecte addicional sobre la demanda, de tal manera que la intervenci?? fiscal per part de l'Estat no aconseguia reactivar l'economia. El 1956 en el seu article "Studies in the Quantity Theory of Money" va reprendre la teoria cl??ssica quantitativa dels diners i en ell expressava el seu convenciment, contrari al de Keynes, de la relativa inefic??cia de la pol??tica monet??ria.
El 1963 en la seva publicaci??, realitzada conjuntament amb Anna Schwartz, Monetary History of the United States, 1867-1960 intenta mitjan??ant una detallada an??lisi al llarg del per??ode estudiat, explicar que la crisi econ??mica mundial de la Gran Depressi?? va ser el resultat de la pol??tica monet??ria restrictiva vigent.
Ferm defensor del liberalisme econ??mic i el lliure mercat, ??s el m??s conegut dels economistes que van formar part de la denominada Escola de Chicago, gr??cies a la difusi?? de la seva obra escrita, i fou el fundador del monetarisme. L'enunciat fonamental del monetarisme ??s que el creixement econ??mic estable i l'estabilitat en els preus nom??s podria arribar a trav??s d'un continu creixement de la quantitat monet??ria, per aix?? els bancs centrals deurien ser els responsables de la quantitat de diners en circulaci??. La influ??ncia de la taxa d'inter??s com a instrument de pol??tica monet??ria seria igualment rebutjat tant com l'ideal keynesi?? de l'estat de benestar.
Una forta intervenci?? en l'economia per part de l'Estat contradiu la comprensi?? de Friedman sobre la llibertat. En la seva obra principal apareguda el 1962 "Capitalisme i llibertat", explica les seves conviccions sobre la politica social, i expressa que el capitalisme no nom??s representa el millor sistema econ??mic sin?? que tamb?? ofereix l'espai m??s apte per a la autorealitzaci?? individual. Advoca per l'abolici?? del salari m??nim regulat, per l'anul??laci?? de les subvencions (per exemple, en el sector agrari i de l'habitatge), per l'alliberament de l'acc??s a les professions, la privatitzaci?? de la seguretat social, l'abolici?? de les restriccions a les importacions, entre d'altres. Friedman va arribar a ser fam??s especialment per la idea d'atorgar a tots els alumnes bons d'educaci?? (Bildungsgutscheine) i substituir totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les fam??lies per sota de la l??nia de pobresa. Aquest model de val (model de xec) es troba per exemple en les actuals adopcions del xec dels nens i en els diners assistencials per als discapacitats.
Friedman, a m??s del seu significat com a cient??fic, figura entre els economistes m??s coneguts del segle XX, especialment per la seva emerg??ncia pol??tica col??laborant en els projectes de tendencies conservadores, autoritaris i antikeynesianes de la d??cada del 1970 i 1980. L'assessorament a la dictadura militar xilena d'Augusto Pinochet durant els anys '70 a trav??s dels anomenats "Chicago Boys" va significar que per primera vegada les idees de Friedman es van dur a la pr??ctica amb conseq????ncies desastroses per a la poblaci??, per?? amb indubtables beneficis per als interessos nord-americans.
El 1976 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis en els camps de l'an??lisis del consum, hist??ria i teoria monet??ria i per la demostraci?? de la complexitat de la pol??tica d'estabilitzaci??.
[edita] Mort
El 1976 es trasllad?? a la ciutat de San Francisco per integrar-se a la Instituci?? Hoover, on va continuar defensant la liberalitzaci?? econ??mica. El 16 de novembre de 2006 mor?? en un hospital de San Francisco a conseq????ncia d'un atac de cor a l'edat de 94 anys.
[edita] Obres m??s destacades
- 1953: Essays in Positive Economics
- 1957: A Theory of the Consumption Function
- 1959: A Program for Monetary Stability
- 1962: Capitalism and Freedom
- 1963: Inflation: Causes and consequences
- 1969: The Optimum Quantity of Money and Other Essays
- 1970: The Counter-Revolution in Monetary Theory
- 1980: Free to Choose: A personal statement, amb Rose Friedman
- 2000: "Analytical and Continental Traditions in Perspective", pp. 145-159, Friedman, M. a A Parting of the Ways. Carnap, Cassirer, And Heidegger
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) P??gina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1976
- (castell??) V??deos amb les opinions de Milton Friedman
