John Maynard Keynes
De Viquip??dia
John Maynard Keynes, Bar?? Keynes de Tilton (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946) fou un economista angl??s, les idees radicals del qual tingueren un gran impacte en el pensament i la pol??tica econ??mica. ??s particularment recordat per apostar per una pol??tica governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monet??ries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econ??mics. ??s reconegut com el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econ??mica keynesiana.
[edita] Vida i obra
John Maynard Keynes fou fill de John Neville Keynes, un professor d'economia de la Universitat de Cambridge i Florence Ada Brown, una escriptora exitosa i una reformista social.
Keynes es llicenci?? en matem??tiques al King's College de Cambridge, (Universitat de Cambridge) i posteriorment s'an?? interessant progressivament per l'economia. Conseller del govern brit??nic durant la Primera Guerra Mundial, la seva primera aportaci?? p??blica com a economista ??s la publicaci?? el 1919 (tot just acabada la guerra) de Les conseq????ncies econ??miques de la pau. En aquesta obra argumentava que les reparacions de guerra que estava obligada a pagar Alemanya a les nacions vencedores eren excessives i portarien l'economia alemanya a la ru??na. Aquestes prediccions quedaren fora de tot dubte quan l'economia alemanya s'enfons?? el 1923 a causa de l'hiperinflaci?? soferta, quan tan sols havia pagat una part molt petita de les reparacions de guerra.
Keynes tamb?? public?? Tractat de Probabilitat el 1920, una notable contribuci?? als fonaments filos??fics i matem??tics de la teoria de la probabilitat.
La seva obra fonamental, Teoria general de l'Ocupaci??, l'Inter??s i el Diner fou publicada el 1936. En aquesta, Keynes exposa una teoria basada en el concepte de Demanda Agregada per explicar les variacions en el nivell d'activitat econ??mica que es pogueren observar durant la Gran Depressi?? (1929-1939) que succe?? la fallida de la borsa de Nova York. El llibre exhorta una pol??tica econ??mica activa per part dels governs amb la finalitat d'estimular la demanda en els per??odes d'atur, per exemple mitjan??ant la despesa en obres p??bliques.
Durant la Segona Guerra Mundial, Keynes argument?? a Com pagar la guerra que l'esfor?? d'un conflicte b??l??lic hauria de ser sufragat mitjan??ant un augment d'impostos en comptes de la manera tradicional de fer-ho mitjan??ant d??ficit p??blic amb la finalitat d'evitar tend??ncies inflacionistes.
Keynes tamb?? escrigu?? assajos biogr??fics d'economistes i persones notables, aix?? com Assajos de persuasi?? que mostren alguns intents de Keynes d'influir als responsables p??blics durant la Gran Depressi??.
Despr??s de la guerra, Keynes apost?? per un radical sistema monetari internacional que inclo??a un banc central per a tot el m??n i una unitat monet??ria comuna el Bancor.
El 1942 Keynes fou elevat al t??tol de Bar?? Keynes de Tilton.
[edita] Keynes, el mag de les finances
El brillant habilitat de Keynes com a inversor est?? demostrada per a les dades p??bliques d'un fons que ell administrava, el beneficiari del qual era el King's College de Cambridge.
Des de 1928 fins a 1945 malgrat una caiguda massiva durant el Crack de 1929, el fons administrat per Keynes experiment?? unes taxes de creixement d'un 13,2% anual (mentre que l'??ndex general del mercat brit??nic tenia taxes de creixement negatives d'un 0,5% anual).
Els principis adoptats per Keynes a l'hora de realitzar les inversions es poden resumir d'acord amb el seg??ent:
- 1. Una selecci?? curosa d'unes poques inversions que tinguin un preu relativament baix respecte el seu potencial i el seu valor intr??nsec a llarg termini i respecte la resta d'inversions alternatives.
- 2. Una tinen??a ferma d'aquestes inversions tant en els per??odes bons com en els dolents, potser durant diversos anys, fins que hagin complert les les expectatives o s'hagi evidenciat que la seva compra va ser un error.
- 3. Una posici?? equilibrada de les inversions. ??s a dir, diversificar els riscs i a ser possible en riscs oposats (ex: tenir una part invertida en or ja que aquest es comporta en direccions oposades a les fluctuacions generals)
