Premi Nobel d'Economia
De Viquipèdia
El Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, vulgarment conegut com a Premi Nobel d'Economia, per bé que no ho és, va ser instituït pel Banc de Suècia (el banc central més antic del món) l'any del seu 300 aniversari, el 1968. Encara que no era un dels premis originals establert al testament d'Alfred Nobel, els premiats reben un diploma i una medalla d'or de part del monarca suec durant la mateixa cerimònia dels premis Nobel de física, química,medicina i literatura, i la quantitat de diners que se'ls atorga és la mateixa que als premis Nobel.
El febrer de 1995 es va decidir que el premi d'economia fos definit com un premi de les ciències socials, la qual cosa va permetre que les grans contribucions en les àrees de les ciències polítiques, psicologia i sociologia poguessin accedir al premi. A més, la constitució del comitè va canviar i ara requereix que dos integrants que no siguin economistes decideixin el premi cada any; anteriorment el comitè era integrat per cinc economistes.
[edita] Controvèrsia
El prestigi d'aquest premi es deriva, en part, de l'associació amb els altres premis creats a partir del testament de Nobel, una associació que ha estat una font de controvèrsia. No obstant el premi s'anomena popularment Premi Nobel d'Economia.
Peter Nobel, descendent d'Alfred Nobel, afirma que «no hi ha cap menció a les cartes d'Alfred Nobel que hagués apreciat un premi d'economia. El Banc de Suècia, com un cucut, ha posat el seu ou en el niu d'un altre ocell. El que va fer el Banc va ser equivalent a la infracció d'una marca registrada - robar inacceptablement els Premis Nobel de veritat»[1]
[edita] Guanyadors del premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel
| Any | Premiat | Notes |
|---|---|---|
| 2007 | Leonid Hurwicz (EUA), Eric Maskin (EUA) i Roger Myerson (EUA) | per establir les bases de la teoria del disseny de mecanismes |
| 2006 | Edmund S. Phelps (EUA) | per les seves anàlisis sobre compensacions internacionals en la política macroeconòmica |
| 2005 | Robert J. Aumann (Israel/EUA) i Thomas Schelling (EUA) | per la seva aportació per la comprensió dels conflictes i la cooperació per mitjà de l'anàlisi de la Teoria de Jocs |
| 2004 | Finn E. Kydland (Noruega) i Edward C. Prescott (EUA) | per les seves contribucions a la Macroeconomia dinàmica: la consistència en el temps de la política econòmica i les forces impulsores del cicle econòmic |
| 2003 | Robert F. Engle (EUA) i Clive W. J. Granger (Regne Unit) | pel desenvolupament de mètodes d'anàlisi temporal amb tendències comunes: cointegració |
| 2002 | Daniel Kahneman (Israel/EUA) | per haver integrat aspectes de la investigació psicològica en la ciència econòmica, especialment en allò que el judici humà i la presa de decisions sota la incertesa |
| Vernon Smith (EUA) | per establir l'experimentació com una eina d'anàlisi econòmica empírica, especialment en l'estudi dels mecanismes dels mercat alternatius | |
| 2001 | George Akerlof (EUA) i Michael Spence (EUA) i Joseph Stiglitz (EUA) | pe les seves anàlisis dels mercats amb informació asimètrica |
| 2000 | James Heckman (EUA) | pel desenvolupament de la teoria i dels mètodes d'anàlisi de mostres selectives |
| Daniel McFadden (EUA) | pel desenvolupament de la teoria i dels mètodes d'anàlisi de l'opció discreta | |
| 1999 | Robert Mundell (Canadà) | pels seus treballs sobre els moviments internacionals de capitals econòmics |
| 1998 | Amartya Sen (Índia) | pels seus treballs sobre l'economia del benestar |
| 1997 | Robert Merton (EUA) i Myron Scholes (Canadà) | pels seus estudis econòmics sobre els derivats financers |
| 1996 | James Mirrlees (Regne Unit) i William Vickrey (EUA) | pels seus estudis de la teoria econòmica dels incentius amb informació assimètrica |
| 1995 | Robert Lucas (EUA) | pels seus estudis sobre les expectatives racionals |
| 1994 | John Harsanyi (EUA) i John Forbes Nash (EUA) i Reinhard Selten (Alemanya) | pels seus treballs sobre la Teoria de jocs |
| 1993 | Robert Fogel (EUA) i Douglass North (EUA) | pels seus estudis sobre economia històrica per l'aplicació de mètodes quantitatius per explicar els canvis econòmics |
| 1992 | Gary Becker (EUA) | pels seus estudis sobre microeconomia |
| 1991 | Ronald Coase (Regne Unit) | pel descobriment i acceleració del significat dels costos de transacció i drets de propietat per l'estructura institucional i el funcionament de l'economia |
| 1990 | Harry Markowitz (EUA), Merton Miller (EUA) i William Sharpe (EUA) | pels seus estudis de la teoria econòmica enfocats en el camp empresarial |
| 1989 | Trygve Haavelmo (Noruega) | pels seus estudis sobre la teoria economètrica i l'anàlisi de les estructures simultànies econòmiques |
| 1988 | Maurice Allais (França) | pels seus estudis, pioners, sobre l'economia dels mercats |
| 1987 | Robert Solow (EUA) | pels seus treballs sobre la teoria del creixement econòmic |
| 1986 | James McGill Buchanan (EUA) | pels seus treballs de les bases contractuals i constitucionals de la teoria econòmica i el procés de presa de decisions |
| 1985 | Franco Modigliani (Itàlia/EUA) | pels seus estudis, pioners, sobre els mercats financers |
| 1984 | Richard Stone (Regne Unit) | pel desenvolupament de models comptables usats a nivell nacional i internacional |
| 1983 | Gerard Debreu (França/EUA) | pels seus treballs sobre l'equilibri general en economies competitives |
| 1982 | George Stigler (EUA) | pels seus treballs sobre estructures industrials, el funcionament dels mercats i els efectes de la regulació pública |
| 1981 | James Tobin (EUA) | pels seus treballs sobre l'anàlisi dels mercats financers |
| 1980 | Lawrence Klein (EUA) | per la formulació de models economètrics |
| 1979 | Theodore Schultz (EUA) i Arthur Lewis (Regne Unit) | per les seves aportacions a les investigacions en matèria de desenvolupament econòmic, i en especial als problemes als quals s'enfrenten els països en vies de desenvolupament |
| 1978 | Herbert Simon (EUA) | per la seva recerca, pionera, en el racionalització de les preses de decisió |
| 1977 | Bertil Ohlin (Suècia) i James Meade (Regne Unit) | per demostrar els efectes de la política econòmica en el comerç exterior i analitzar els problemes d'estabilització en les economies obertes |
| 1976 | Milton Friedman (EUA) | pels seus estudis de l'economia monetària |
| 1975 | Leonid Kantorovich (URSS) i Tjalling Koopmans (Països Baixos/EUA) | per les seves recerques al voltant de l'econometria, especialment sobre la localització econòmica |
| 1974 | Friedrich Hayek (Àustria) i Gunnar Myrdal (Suècia) | pels seus estudis, pioners, sobre la teoria del diner i les fluctuacions econòmiques |
| 1973 | Wassily Leontief (URSS/EUA) | pel desenvolupament del mètode "imput-output" i la seva aplicació a l'economia |
| 1972 | Kenneth Arrow (EUA) i John Hicks (Regne Unit) | pels seus estudis, pioners, sobre l'equilibri general de l'economia |
| 1971 | Simon Kuznets (URSS/EUA) | pels seus estudis del creixement econòmic |
| 1970 | Paul Samuelson (EUA) | pel desenvolupament de les teories econòmiques estàtica i dinàmica |
| 1969 | Ragnar Frisch (Noruega) i Jan Tinbergen (Països Baixos) | per l'anàlisi dels processos econòmics i el desenvolupament dinàmic de models de decisió econòmica |
[edita] Referències
- ↑ “Abolish the “Nobel” in economics” many scientists agree!” per Hazel Henderson
