Capitalisme

De Viquip??dia

El capitalisme ??s un sistema econ??mic en qu?? els mitjans de producci?? s??n, en la seva majoria, propietat privada, i en qu?? el capital s'inverteix en la producci??, distribuci?? i el comer?? dels b??ns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici m??xim en un mercat lliure i competitiu. S'hi inclouen factors de producci?? com ara la terra i altres recursos naturals, aix?? com la m?? d'obra i els b??ns capitals. Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operaci?? dels mercats per afectar l'aplicaci?? o eliminaci?? de la regulaci?? governamental sobre la propietat i els mercats^[1]

Les pr??ctiques econ??miques capitalistes es van institucionalitzar a Europa entre els segles XVI i XIX, encara que algunes caracter??stiques de l'organitzaci?? capitalista ja existien des de l'Antiguitat.^[2] El capitalisme ha emergit en el m??n occidental com el sistema econ??mic dominant des del declivi del feudalisme eliminant les restriccions pol??tiques i religioses sobre l'intercanvi capitalista. Des de la Revoluci?? Industrial, el capitalisme s'ha est??s gradualment d'Europa (en especial des de la Gran Bretanya) a altres regions del m??n. Durant els segles XIX i XX, el capitalisme va ser el mitj?? m??s com?? (encara que no pas l'??nic) d'industrialitzaci??^[3]

El concepte de capitalisme t?? un valor anal??tic limitat, atesa la gran varietat dels casos hist??rics sobre els quals s'estudia i que varien amb el temps, la regi??, la pol??tica i la cultura. Alguns economistes han categoritzat diferents tipus de capitalisme, que depenen de la concentraci?? del poder i la riquesa econ??mica aix?? com dels m??todes de l'acumulaci?? de capital (Scott 2005). Durant l'??ltim segle, el capitalisme va ser contrastat (i fins i tot contraposat) a les economies planificades i al comunisme. La majoria dels pa??sos desenvolupats, encara que no tots, s??n economies capitalistes o de mercat mixt^[4] en qu?? existeix la propietat p??blica i la regulaci?? del govern sobre la producci??, el comer??, el cobrament d'impostos, l'oferta de diners i la disponibilitat de la infraestructura f??sica.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Perspectives sobre les caracter??stiques del capitalisme 2.1 Pol??tica econ??mica cl??ssica 2.2 L'economia pol??tica marxista 2.3 Sociologia pol??tica de Weber 2.4 L'Escola Alemanya i l'Escola Austr??aca 2.5 Economia keynesiana 2.6 Economia neocl??ssica i l'Escola de Chicago 3 Refer??ncies

[edita] Etimologia

L'arrel de la paraula capitalisme, capital prov?? del llat?? capitalis que es deriva, alhora, de caput, "cap", en refer??ncia als caps del bestiar. Es va comen??ar a utilitzar aquest terme per referir-se a les persones que posse??en riqueses. El significat modern de la paraula capitalisme el va originar Richard de Radonvilliers el 1842. Pierre Leroux (1848 i William Thackeray ([[1854, la primera aparici?? en el angl??s) entre altres. Karl Marx i Fredrich Engels van parlar de la "forma capitalista de la producci??" (capitalistishe produktionsofrm) per?? no van fer ??s de la paraula "capitalisme".

Al comen??ament del segle XX, el terme va comen??ar a popularitzar-se. Per Max Weber en el seu llibre, L'??tica protestant i l'esperit del capitalisme (1904), el capitalista (per raons religioses, segons Weber) decideix no consumir tots els seus b??ns; s'organitza de manera racional i met??dica amb l'??nic prop??sit de produir; acumula i inverteix els seus b??ns per produir-ne m??s i m??s, no pas amb la finalitat de consumir-los en el futur, sin?? a partir d'una l??gica de pura de creixement. Aqu??, i nom??s aqu??, apareix una ruptura major en relaci?? amb els sistemes anteriors, els quals funcionaven (llevat dels m??s primitius) igualment, o almenys en part, sobre la recerca dels guanys i de l'acumulaci?? de capital. El capitalisme, originalment, era un concepte sociol??gic, de l'an??lisi del funcionament econ??mic d'algunes societats.

Sovint, en la pr??ctica hom oposa el capitalisme a:

• l'economia primitiva, en qu?? els intercanvis s??n marginals i cada grup explota la naturalesa per compta pr??pia;
• l'economia de potlatch o els intercanvis que encara que s??n importants, no duen a una acumulaci?? de capital (ni tan sols a consumir-lo, ja que els b??ns es destrueixen despr??s de l'intercanvi) sin?? a una demostraci?? simb??lica del poder estatutari;
• el comunisme, que dissenya de manera general una teoria d'organitzaci?? pol??tica, social i econ??mica sense classes socials amb la intenci?? de crear un plantejament com?? dels mitjans de producci?? i dels b??ns de consum per respondre a les necessitats de cada persona (tanmateix, en la pr??ctica, poques societats han aplicat el comunisme pur).
• el comunisme pr??ctic o socialisme d'Estat, en qu?? la propietat privada es redueix al m??nim i en qu?? tot el capital productiu es gestiona col??lectivament.

Cal notar, per descomptat, que les formes pol??tiques rarament s??n pures en pr??ctica, de tal sort que el capitalisme coexisteix en gran part amb els altres sistemes. Alguns te??rics advoquen expl??citament les formes mixtes amb dosis variades segons el camp i l'objectiu.

El capitalisme dep??n d'un sistema pol??tic i legislatiu en operaci??: una de les bases necess??ries ??s l'exist??ncia d'una protecci?? jur??dica de la propietat privada i dels mitjans per fer respectar aquesta propietat (just??cia, policia, ex??rcit). Generalment s'admet que un Estat ??s necessari per realitzar aquestes tasques. No obstant, els anarcocapitalistes consideren que l'Estat ??s il??leg??tim i perill??s i que els homes poden prescindir-ne, utilitzant nom??s llur pr??pia capacitat de defensa o el dret natural aix?? com del suport d'organismes privats.

[edita] Perspectives sobre les caracter??stiques del capitalisme

El concepte de capitalisme ha evolucionat al llarg del temps, i els te??rics posteriors elaboren els seus an??lisis a partir de les teories anteriors. A m??s, els components que s'utilitzen per definir el capitalisme ???com ara la propietat privada, els mercats i la inversi????? han evolucionat junt amb els canvis en la teoria, en la llei, i en la pr??ctica. Les seg??ents seccions descriuen les diverses perspectives en qu?? els te??rics no necess??riament estan d'acord amb totes les definicions i caracter??stiques de l'escola de pensament a la que pertanyen, per?? han participat en el debat per entendre el que ??s el capitalisme.

[edita] Pol??tica econ??mica cl??ssica

La tradici?? "cl??ssica" del pensament econ??mic va sorgir a la Gran Bretanya a finals del segle XVIII. Els economistes pol??tics cl??ssics, Adam Smith, David Ricardo, Jean-Baptiste Say i John Stuart Mill van publicar an??lisis de la producci??, la distribuci?? i l'intercanvi de b??ns en una economia capitalista que ha format el fonament de l'estudi de la majoria dels economistes contemporanis. Les contribucions a aquesta tradici?? tamb?? es troben en les obres de David Hume i els fisi??crates com ara Richard Cantillon.

La cr??tica d'Adam Smith sobre el mercantilisme i el seu raonament sobre els "sistemes de llibertat natural" (1776) s??n considerades el comen??ament de l'economia pol??tica cl??ssica, encara que Anders Chydenius (1729-1803) el liberal cl??ssic de la hist??ria n??rdica, va publicar un llibre anomenat Els Guanys Nacionals el 1765 en qu?? proposave idees de llibertat de comer?? i ind??stria i explorava la relaci?? entre l'economia i la societat i exposava els principis del liberalisme i el capitalisme.

Adam Smith va proposar tres conjunts de conceptes que encara s??n fortament associats amb el capitalisme actual, en especial la seva teoria de la "m?? invisible" del mercat, per mitj?? de la qual al recerca de l'inter??s individual produeix el b?? col??lectiu per a tota la societat. Va criticar els monopoli, les tarifes i els impostos al comer?? i altres restriccions de l'Estat durant el seu temps i creia que el mercat era l'??rbitre m??s eficient dels recursos. David Ricardo compartia aquest punt de vista. Ricardo seria el segon economista cl??ssic mes important i un dels m??s influents de l'??poca contempor??nia. En el seu llibre "Els Principis de l'Economia i el Cobrament d'Impostos" va exposar la famosa teoria de l'avantatge comparatiu, la qual demostra, matem??ticament, les avantatges del comer??, fins i tot si un dels participants ??s menys eficient en tots els tipus de producci?? econ??mica. Aquest principi es va convertir en el fonament del comer?? internacional lliure. Ricardo creia en la llei de Say, que estableix que l'ocupaci?? plena ??s, o hauria de ser, l'equilibri normal d'una economia perfectament competitiva. Tamb?? va argumentar que la inflaci?? est?? relacionada amb els canvis en la quantitat de diners i de cr??dit, i va proposar la llei dels rendiments decreixents que estableix que cada unitat addicional d'entrada produeix cada vegada menys productes de sortida marginalment.

Els ideals de l'economia cl??ssica pol??tica estan associats amb la doctrina liberal cl??ssica de la m??nima regulaci?? o intervenci?? del govern en el funcionament de l'economia. No obstant, algunes branques del capitalisme liberal distingeixen entre l'economia i altres q??estions de l'activitat social en qu?? l'Estat ha d'intervenir.

[edita] L'economia pol??tica marxista

Per a Karl Marx el capitalisme era un tipus espec??fic i hist??ric de producci??, (??s a dir, la manera en qu?? la propietat privada s'administra en combinaci?? amb les relacions socials entre els individus basades en llur connexi?? amb el proc??s de producci??), i en qu?? el capital s'havia convertit en el mitj?? de producci?? dominant. L'estat de desenvolupament capitalista o la "societat burgesa" representava, per Marx, la forma m??s avan??ada de l'organitzaci?? social fins llavors. Segons aquest, un sistema es pot qualificar com a capitalista quan la gran majoria de la poblaci?? (que rebria el nom de proletariat) ??s nominalment lliure, per?? no disposa d'altre mitj?? per a la superviv??ncia que la seva for??a de treball bruta, la qual ha de vendre a una minoria privilegiada propiet??ria (la burgesia) dels mitjans de producci??.

Tal com ho faria Adam Smith, Marx fa distingir el valor d'??s de les mercaderies sobre la base del seu valor d'intercanvi en el mercat. El capital, segons Marx, es creat per mitj?? de la compra de les mercaderies amb el prop??sit de crear noves mercaderies amb un valor d'intercanvi major, major que la suma de les compres originals. Per a Marx, l'??s de la m?? d'obra s'havia convertit en una mercaderia m??s en el capitalisme; el valor d'intercanvi de la m?? d'obra ??s el salari, i aquest ??s sempre menor que el valor que produeix per al capitalista. La difer??ncia, argumenta Marx, constitueix un valor de super??vit o plus-v??lua que els capitalistes acumulen. Per als marxistes, la burgesia "compra" al proletariat la seva for??a de treball amb l'objectiu d'incrementar la seva propietat, seguint l'esquema D-M-D (Diners-Mercaderia-Diners). En el seu llibre Das Kapital, Marx argumenta que el tipus de producci?? capitalista es distingeix dels altres en la manera en qu?? els propietaris del capital extreuen aquest super??vit o plus-v??lua dels treballadors: totes les societats anteriors tamb?? l'havien estret, per??, el capitalisme ho fa per mitj?? del valor de venda de les mercaderies produ??des. ^[5]

Segons Marx, el cicle d'extracci?? del super??vit que feien els propietaris del capital, o la burgesia, es convertia en el fonament de la lluita de classes. No obstant, aquest argument tamb?? est?? enlla??at amb la teoria de la m?? d'obra de Marx que estableix que la m?? d'obra ??s la font de tot el valor, i per tant, dels guanys. Diversos economistes moderns, per??, han rebutjat aquesta teoria, incloent-hi alguns economistes marxistes. Alguns dels economistes marxistes del segle XX entenen el capitalisme com una formaci?? social en qu?? els processos de la classe capitalista dominen, per?? no s??n exclusius. Altres tend??ncies d'utilitzaci?? de m?? d'obra existeixen simult??niament en les societats en les que els processos capitalistes s??n dominants.

Els cr??tics de la definici?? marxista posen en dubte el rigor de la oposici?? dial??ctica entre treball i capital i el materialisme hist??ric. Entre aquests autors es com?? trobar refer??ncies al capital hum?? com a factor de producci??, la import??ncia de la capacitat intel??lectual de les persones.

[edita] Sociologia pol??tica de Weber

En algunes de les ci??ncies socials, la comprensi?? de les caracter??stiques del capitalisme ha estat influ??t for??a per les idees del te??ric social alemany del segle XIX, Max Weber. Weber considerava que l'intercanvi del mercat, i no pas la producci??, era la caracter??stica m??s important del capitalisme; les empreses capitalistes, a difer??ncia de les empreses dels anteriors models d'activitat econ??mica, racionalitzen la producci??, amb la meta de maximitzar l'efici??ncia i la productivitat. Segons Weber, els treballadors de les institucions precapitalistes entenien el concepte de feina en termes d'una relaci?? entre un mestre i un aprenent en un gremi, o entre un senyor i un pag??s.

En el seu llibre L'??tica Protestant i l'Esperit del Capitalisme (1904-1905) Weber va assajar de mostrar la manera en qu?? el capitalisme transformava els tipus tradicionals d'activitat econ??mica. Segons Weber, l'esperit del c??mput racional va eliminar les restriccions tradicionals sobre l'intercanvi capitalista i va promoure el desenvolupament del capitalisme modern. Aquest esperit es va codificar en lleis, permetent que els treballadors venguessin amb "llibertat" la seva feina, encoratjant el desenvolupament de la tecnologia i l'organitzaci?? de la producci?? sobre la base dels principis racionals, i clarificant la distinci?? entre les vides privades i les vides p??bliques dels treballadors, entre llurs llars i llurs llocs de treball. A difer??ncia de Marx, Weber no considerava que el capitalisme era la conseq????ncia dels canvis en els mitjans de producci??, sin?? que era el resultat del naixement d'un nou esperit emprenedor en els ??mbits culturals i pol??tics. En el seu llibre, Weber va suggerir que l'origen d'aquest esperit emprenedor estava relacionat amb el naixement del protestantisme, en especial el calvinisme.

Segons Weber, el capitalisme ??s el sistema econ??mic m??s avan??at de la hist??ria de la humanitat. Weber relaciona el capitalisme amb la creaci?? de les corporacions empresarials, el cr??dit p??blic i de la burocr??cia del m??n modern. Encara que Weber va defendre el capitalisme dels socialistes d'aleshores, s?? va considerar que les tend??ncies de racionalitzaci?? del capitalisme podrien amena??ar els valors culturals i les institucions tradicionals i que podrien convertir-se en una g??bia per a la llibertat humana.

[edita] L'Escola Alemanya i l'Escola Austr??aca

Des de la perspectiva alemanya, el capitalisme s'identifica amb l'organitzaci?? de la producci?? per als mercats. Encara que aquesta perspectiva ??s similar a la perspectiva de Weber, el seu ??mfasis en els mercats i el diners la distingeixen. Els seguidors de l'Escola alemanya creuen que el canvi principal entre les economies tradicionals hist??riques i el capitalisme va ser resultat del canvi de paradigma entre les restriccions al cr??dit i el diners de l'??poca medieval i l'economia monet??ria moderna junt amb l'??mfasi en els guanys en la producci??.

L'economista austr??ac Joseph Schumpeter va emfatitzar la "destrucci?? creativa" del capitalisme: que les economies de mercat estan en constant canvi. En qualsevol moment espec??fic hi ha ind??stries que neixen i d'altres que moren. Schumpeter i altres economistes influenciats per la seva obra, argumenten que els recursos haurien de fluir de les ind??stries que moren cap a les ind??stries que neixen per tal que l'economia creixi, per?? reconeixen que el moviment de recursos ??s lent a causa de les formes institucionals que es resisteixen als canvis.

Els economistes austr??acs Ludwig von Mises i Friedrich Hayek van ser els defensor m??s importants del capitalisme de mercat. Ells argumentaven que nom??s el capitalisme de mercat podia gestionar una economia moderna i complexa. Ja que l'economia moderna produeix un gran nombre de b??ns i serveis i est?? formada per un gran nombre de consumidors i empresaris, els problemes d'informaci?? s??n molt m??s grans que no pas la capacitat d'una organitzaci?? (o Estat) per processar-la. Segons els economistes austr??acs l'oferta genera la seva pr??pia demana.

Els conceptes de l'Escola austr??aca han estat una influ??ncia for??a important de la ideologia liberal, que considera que el laissez-faire ??s l'ideal econ??mic. Existeix una ??mplia varietat de moviments que identifiquen el capitalisme amb les teories liberals sobre l'economia. Cal destacar que aquesta definici?? no ??s obra de liberals (molts dels quals rebutgen l'aplicaci?? d'aquest nom a les seves teories), sin?? m??s aviat dels moviments antiliberals que l'intentaven desprestigiar, tot i que molts defensors de l'ordre capitalista se l'han apropiat per recuperar la dignitat d'aquest sistema.

Per als cr??tics, la identificaci?? entre liberalisme i capitalisme es fal??la??, ja sigui perqu?? consideren que el sistema liberal ??s neutral (i que per tant podria afavorir en determinades condicions a altres elements econ??mics), ja sigui perqu?? consideren que existeixen models capitalistes no necess??riament liberals (com ara el capitalisme d'Estat).

[edita] Economia keynesiana

El brit??nic John Maynard Keynes, en el seu llibre La Teoria General de l'Ocupaci??, l'Inter??s i el Diners (1936), argumenta que el capitalisme sofria d'un problema b??sic en la seva habilitat per a recuperar-se dels per??odes de desacceleraci?? en la inversi??. Keynes argumenta que l'economia pot romandre en un equilibri permanent malgrat l'exist??ncia de la desocupaci?? (a difer??ncia del que venia proposant Ricardo), rebutjant la llei de Say. Segons Keynes algunes persones prefereixen la liquiditat, ??s a dir, prefereixen conservar o estalviar diners en lloc de comprar nous b??ns i serveis (la qual cosa activaria l'economia). Aix??, va suggerir que la Gran Depressi?? mai no acabaria si no havia una socialitzaci?? ??mplia de la inversi??.

L'economia keynesiana va contradir la noci?? que l'economia capitalista de laissez-faire podia operar sense la intervenci?? de l'Estat el qual hauria de promoure la demanda, combatre la desocupaci?? i la deflaci?? que era com?? durant la d??cada de 1930. Ell i els seus seguidors recomanaven la despesa en d??ficit del govern per tal d'evitar la recessi??: reduir els impostos, incrementar els pr??stecs al govern i gastar durant una desacceleraci?? econ??mica. A m??s, s'haurien de controlar els salaris nacionalment, parcialment per mitj?? de la inflaci??, per tal de reduir el salari real i evitar que les persones estalvien, invertint o gastant diners reactivant aix?? l'economia. L'Escola Austr??aca, aix?? com l'economia neocl??ssica, s'oposen, per??, a les premisses de Keynes.

[edita] Economia neocl??ssica i l'Escola de Chicago

En l'actualitat, la major part de la recerca acad??mica del m??n angloparlant es basa en el pensament econ??mic neocl??ssic. La teoria neocl??ssica proposa la coordinaci?? extensa del mercat amb els patrons del govern (relativament neutrals) per a regular el mercat (o el funcionament del mercat) aix?? com per defendre els drets de propietat i no pas privilegiar a cap factor o actor social. Tamb?? proposen la liberalitzaci?? dels mercats laborals i de la depend??ncia dels sistemes financers nom??s del finan??ament de capital del mercat i no pas de l'Estat.

L'Escola de Chicago ??s reconeguda per el seu suport a les idees monet??ries i de lliure mercat. Milton Friedman, per exemple, argumenta que la Gran Depressi?? va ser resultat de la contracci?? o reducci?? de l'oferta de diners (que controlava la Reserva Federal) i no pas de la manca d'inversi??, com argumentava Keynes. D'acord amb Friedman i els monetaristes, les economies de mercat s??n estables inherentment si funcionen sense intervenci?? i que les depressions s??n el resultat de les intervencions del govern.

Els economistes neocl??ssics consideren que el valor ??s subjectiu, i que dep??n de la persona i del temps, i per tant rebutgen la teoria del valor de la m?? d'obra. El marginalisme ??s la teoria que proposa que el valor econ??mic prov?? de la seva utilitat marginal i del cost marginal. L'economia neocl??ssica considera que els capitalistes aconsegueixen els guanys en renunciar al consum present (per consum futur, d'acord al model intertermporal), prenent riscs i organitzant la producci??.

Una nova veu ??s la del premi Nobel en economia, Amartya Sen, que argumenta que el lliure mercat i el creixement econ??mic per se no es tradueixen necess??riament en major benestar. Segons Sen, el desenvolupament ??s resultat de les llibertats, llibertats de mercat, pol??tica, social i cultural. Sense llibertat pol??tica i social el creixement econ??mic no produir?? benestar per si mateix.

[edita] Refer??ncies