John Stuart Mill

De Viquip??dia

John Stuart Mill

John Stuart Mill (n. 20 de maig de 1806 - ??? 8 de maig de 1873) fou fil??sof i economista angl??s i el pensador liberal m??s influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria ??tica ja proposada per el qui fou el seu padr?? Jeremy Bentham.

[edita] Biografia

John Stuart Mill nasqu?? a Pentonville, Londres (Anglaterra) i fou el primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajuda de Jeremy Bentham i Francis Place. Reb?? una educaci?? molt rigorosa i fou a??llat deliberadament del contacte amb altres nois de la seva edat. El seu pare, un seguidor de les idees de Bentham i de l'associacionisme, tenia la idea de crear una figura intel??lectual que continu??s difonent les idees utilitaristes despr??s de les morts de Bentham i d'ell mateix.

Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als tres anys sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues amb la seva corresponent traducci?? a l'angl??s, a l'edat de vuit anys les faules d'Hisop, l'An??basi de Xenofont i l'Her??dot i tenia coneixements de Luci, Di??genes, Is??crates d'Atenes i Plat??. Tamb?? tenia for??a coneixements de la hist??ria d'Anglaterra. Als vuit anys, comen???? a estudiar llat??, geometria i ??lgebra i f??u de mestre als seus germans m??s petits. Les seves lectures principals eren sobre temes d'hist??ria si b?? lleg?? tots els autors cl??ssics grecs i llatins que es llegien a les universitats de l'??poca; aix?? a l'edat de deu anys llegia Dem??stenes i Plat?? amb facilitat. El 1818 el seu pare public?? Hist??ria de l'??ndia. immediatament despr??s, comen??a a estudiar l??gica i llegeix els tractats d'Arist??til. En els anys seg??ents, s'introdueix en l'economia pol??tica i estudia Adam Smith i David Ricardo.

Mill treball?? per la Companyia de les ??ndies Orientals brit??nica, per?? fou tamb?? Membre del Parlament pel partit liberal. En la seva obra "Consideracions sobre el govern representatiu", Mill exposa v??ries reformes per al parlament i el sistema electoral, especialment en temes de representaci?? proporcional i extensi?? del dret de sufragi.

El 1851 Mill es cas?? amb Harriet Taylor despr??s de 21 anys d'amistat. Harriet Taylor tingu?? una gran influ??ncia en l'obra de Mill tant al llarg de la seva amistat com posteriorment durant el matrimoni; n'??s un exemple la defensa que fa Mill dels drets de la dona.

[edita] Obra

La seva obra Sobre la Llibertat fou un llibre de gran transcend??ncia sobre la naturalesa i els l??mits del poder, el qual podria ser leg??timament exercit per la societat sobre l'individu. Un argument b??sic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, ??s a dir, la gent ??s lliure de fer el que li sembli convenient sempre que aix?? no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill defens?? que el paper de l'estat hauria de ser la supressi?? de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany.

D'acord amb Isaiah Berlin, Mill nom??s parla de llibertat negativa, ??s a dir, que per a ell la llibertat es defineix com l'abs??ncia d'impediments obstacles i/o coerci??. Aquesta concepci?? de la llibertat contrasta amb la idea de llibertat positiva que centra el focus d'atenci?? en la capacitat d'actuaci?? i en la pres??ncia d'oportunitats per exercir la llibertat.

L'obra magna de Mill fou Sistema de L??gica, de la qual es realitzaren nombroses edicions. En aquesta obra avalua les categories aristot??liques i proposa el seu propi sistema. Exposa la seva teoria de termes i proposicions i es centra en el proc??s inductiu. Aquesta obra recull una forta influ??ncia de l'obra de William Whewell Hist??ria de les ci??ncies inductives (1837).

La reputaci?? d'aquesta obra es basa en l'an??lisi de la prova inductiva, en contrast amb els sil??logismes d'Arist??til basats en el m??tode deductiu. Mill formula cinc m??todes inductius: