Vilfredo Pareto
De Viquipèdia
Vilfredo Pareto (París, 1848 - Céligny, Suïssa 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.
Fill d'un genovès i d'una francesa, després d'estudiar enginyeria a la Universitat de Torí (1870), va treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, es va dedicar a la política, va viatjar i assolir una àmplia cultura, fou lector d'economia a la Universitat de Florència (1886) i succeí Léon Marie Walras a la càtedra d'economia política de la Universitat de Lausana (1893).
Ha destacat per ser un dels primers científics en aplicar el mètode matemàtic a la teoria econòmica i a la sociologia. El seu ideari polític exigia el govern d'una elit, cosa que va propiciar que acabés a les files feixistes de Benito Mussolini, qui el nomenà senador vitalici, tot i que sempre mantingué la seva posició crítica i independent.
És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes, coneguda com a òptim de Pareto, definit com a aquella situació en la que hom no pot millorar la seva situació sense empitjorar la d'altri. Teòricament, tot sistema liberal ha de tendir de forma natural a la Pareto-eficiència, i per tant a un aprofitament òptim dels recursos.
Una altra de les seves aportacions va ser el desenvolupament dels gràfics Edgeworth-Pareto. Així mateix, la seva posició respecte a la intercomparabilitat de les satisfaccions entre diferents individus va ser una de les causes principals de l'escissió del liberalisme entre les escoles austríaca i americana.
Al 1906 va fer la famosa observació de que as Itàlia el 80% de la propietat estava en mans del 20% de la població, mes tard aquesta relació va ser generalitzada per Joseph M. Juran i altres que varen crear el que avui es coneix com a Principi de Pareto
