Òptim de Pareto

De Viquipèdia

L'òptim de Pareto o eficiència de Pareto és un concepte introduït per l'economista italià Vilfredo Pareto. Aquest concepte s'aplica a la teoria dels jocs i les ciències socials. En general, trobem situacions d'òptim de Pareto en problemes de presa de decisió amb diversos criteris (presa de decisió multicriteri) i en problemes d'optimització.

Des d'un punt de vista econòmic, es diu que una situació és òptim de Pareto (o Pareto-eficient) quan no és possible que ningú hi obtingui un guany superior sense que hi perdi algú altre.

Les situacions eficients de Pareto representen un primer punt d'equilibri en tota situació econòmica: en efecte, en una situació que no és eficient de Pareto sempre hi ha almenys un dels actors que pot obtenir un guany superior sense que això perjudiqui ningú, i per tant tendirà a obtenir aquest guany, ja que el pot obtenir sense haver de vèncer cap resistència per part dels altres, almenys a priori.

En general, es considera que tota situació que no sigui òptim de Pareto representa un ús incomplet dels recursos disponibles.

En un entorn de presa de decisions, on es consideren diverses alternatives i per a cadascuna d'elles diverses avaluacions (diversos criteris), una situació és eficient de Pareto quan no és possible millorar cap avaluació sense empitjorar-ne d'altres.