Censura
De Viquipèdia
La censura és l'ús de poder, per part d'un Estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió. També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa d'alguna cosa, encara que té la tendència a que és prohibeix que eixa cosa siga mostrada perquè es considera que no s'ha de saber. La censura criminalitza determinades accions o la comunicació de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix a qualsevol intent de prohibir la informació, els diferents punts de vista o formes d'expressió com l'art o la parla vulgar entre d'altres. La censura es du a terme amb la fi de mantenir el statu quo, control·lant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès. Es molt comuna la censura a la religió, els clubs i d'altres grups socials, principalment pels governs. No obstant, també existeixen molts grups en defensa dels drets civils, oposats a distintes formes de censura.
El Dia Mundial per a la Llibertat de Premsa és commemora el 3 de maig des de 1442.
La censura pot ser explícita, com una llei aprovada per a no permetre que determinades informacions siguen publicades o difoses (per exemple, a Austràlia la legislació es de les més restrictives del món occidental, si be no s'aplica; o en major mesura a Xina, que de vegades no ha permès l'entrada a determinades pagines Web), o implícita, com la intimidació governamental o la censura popular, sota les quals la gent té por d'expressar o donar suport a opinions concretes per por a perdre la vida, treball, posició a la societat, o acadèmica-cultural.
La censura es un aspecte típic de les dictadures i d'altres sistemes polítics autoritaris. Sistemés politics com els de l'Alemnya nazi, l'Italia feixista o l'Espanya franquista son exemples tradicionals d'estats amb una censura institucionalitzada i aplicada a molts ambits socials d'aquestos estats. Als països suposadament reconeguts com democràtics és generalment molt menys institucionalitzada, ja que a aquestos països és dóna prou o bastant importància a la llibertat d'expressió.
Així i tot, existeixen casos de censura a països que tenen governs en semblança democràtics, i no sols a les seues administracions nacionals, sinó que també els avanços contra la llibertat de premsa es veuen a les administracions municipals i comunals. En aquest cas s'utilitzen mitjos de pressió més subtils, com eliminar programes crítics amb el govern ja siga directament als mitjans de comunicació com televisions o ràdios públiques, o per part de pressions polítiques i econòmiques als organismes de direcció privats.
Davant casos com aquestos, diversos pensadors consideren que els nous mètodes de censura inclouen altres temptatives d'eliminar perspectives o idees, com la propaganda, la manipulació dels mitjos de comunicació, les relacions públiques o la desinformació. Mètodes que, col·lectivament, funcionen disseminant informació enganyosa, allò que fa menys receptiu al públic a altres idees.
De vegades, una informació específica i única, la existència de la qual quasi no es coneguda pel públic, es mantinguda a la situació d'una subtil aproximació a la censura, i és considera com “subversiva” o “inconvenient”. Per exemple, el texte de Michel Foucault, La llei del pudor, s'edità l'any 1978 – originalment publicat com La loi de la pudeur - defensant l'abolició de l'edat de consentiment, i a l'agost de 2006 es quasi totalment invissible a Internet, tant a l'anglès, com altres llengües, i no apareix fins i tot a llocs web especialitzats en Foucault.
Altres senyalen com censura la supressió d'accés als mitjans de disseminació per agències governamentals com la Comissió Federal de les Comunicacions als Estats Units d'Amèrica, per un periòdic que no publica comentari amb el qual no estiga d'acord l'editora, o una sala de conferències que no es deixe alquilar a un orador en particular. Aquesta posició es debatuda per altres, com explica Ayn Rand.
Els “refugis de dades o informació” i els sistemes de compartir arxius, com Freenet o altres, poden fer més difícil la censura. Encara que fets com els banejos d'usuaris per determinades opinions (sempre i quan no siguen per insults ja que estos és podrien considerar un tipus d'agresió cap altres usuaris) no fan sino que afavorir la censura.
[edita] Vegeu també
- Heterodòxia
- Propaganda
- Desinformació
- Finlandització, forma d'autocensura
