Michel Foucault
De Viquip??dia
Michel Foucault, (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - Par??s, 26 de juny de 1984), va ser un fil??sof franc??s i titular d'una c??tedra al Coll??ge de France a la qual va donar el t??tol d'Hist??ria dels Sistemes de Pensament.
Taula de continguts |
[edita] Esb??s biogr??fic
Va fer estudis de filosofia i psicologia a l'??cole Normale Sup??rieur. Despr??s d??acabar-los ensenya filosofia a llocs tan diversos com Lille, Upsala, Vars??via, Hamburg, Sao Paulo i Tunis entre d??altres. Doctorat en Filosofia per la universitat de la Sorbona, finalment es convert?? en professor del prestigi??s Coll??ge de la France el 1970. Precisament des d??eixa ??poca, tot just despr??s de maig del 68, comen???? a participar en diferents grups marginals i alternatius de lluita pol??tica i social, sense adscriure??s, per??, mai als grans partits ni als grans sindicats. Aix??, fund?? en el 71, amb Naquet i amb Domenach el GIP(Grup d??Information Prisons), lluita que s'englobava dins dels moviments de reforma penitenciaria de l'??poca. El 1975 va estar expulsat de l' Estat Espanyol quan acud??, junt amb altres intel??lectuals a protestar per la condemna a mort de 5 militants d' ETA i del FRAP (darrers ajusticiats amb la m??xima pena del franquisme). El 1984 va morir de SIDA.
[edita] Obra
Michel Foucault ha estat catalogat dins l'estructuralisme i, m??s darrerament, dins de la postmodernitat. La primera etiqueta va estar rebutjada pel propi Foucault. En qualsevol cas, la seua filosofia t?? prou relleu per no requerir etiquetatges. Molt influenciat pel Friedrich Nietzsche (havia nascut el 15 d'octubre igual que el fil??sof alemany) i per Martin Heidegger, segons ell mateixa reconeixia, aix?? com tamb?? per Kant i pel seu contemporani i amic Gilles Deleuze, el seu pensament es troba centrat sobretot al voltant de dos temes: a) repensar la hist??ria per tal de comprendre el present (fer una "ontologia del present" segons paraules seues) i b) Deixar al descobert les classificacions que sobre el saber, i, sobretot, all?? que s??ha anomenat "??sser hum??" s??han fet, especialment, des del segle XVII fins ara. Al respecte es podrien distingir tres etapes.
[edita] Primera etapa
La primera seria l??arqueol??gica (1960-1970); per??ode del qual s??n Hist??ria de la follia en l'??poca cl??ssica, L??arqueologia del saber i Les paraules i les coses. All?? que ??s caracter??stic d??aquesta ??poca ??s un q??estionament i repensament del saber relatiu a all?? hum??. Foucault arriba a afirmar que l'??sser hum?? ??s un invent recent. Aquesta etapa podria haver estat influ??da pel seu amic "historiador de la filosofia" Fran??ois Ch??telet.
[edita] Segona etapa
La segona etapa seria la geneal??gica (1970-1980). D??aquesta ??poca s??n Vigilar i castigar (1975) i el primer volum de la Hist??ria de la sexualitat (1976). Focault, inspirant-se en Nietzsche, utilitza un nou m??tode de fer hist??ria. Aquest es caracteritza per intentar eliminar tota metaf??sica de la hist??ria. Una premissa fonamental ??s no intentar recon??ixer en el passat el nostre present imaginant una mena de continu??tat hist??rica (un exemple, no foucaulti??, per?? comprensible per a tots seria: no identificar als regnes ib??rics del segle XV amb Espanya, o no considerar a Ramon Llull un fil??sof espanyol). La genealogia aspira, m??s aviat, a evidenciar la dispersi?? dels elements hist??rics, la seua diversitat i heterogene??tat sovint irreconciliable. A difer??ncia de la hist??ria tradicional, la genealogia no construix identitats, sin?? que evidencia la ficci?? d??aquestes. La genealogia, a la manera de Nietzsche i Her??clit, concep al passat com canviat i en permanent lluita. La tasca de la genealogia ??s evidenciar els b??ndols en lluita, per?? no com a parts amb certa continu??tat a la manera hegeliana (amo i esclau) o marxista (burg??s i proletari) que caminen cap una reconciliaci?? o s??ntesi, sin?? com a faccions que poden mutar, desapareixer o canviar-se els papers. L??esdevenir pot ser ent??s aleshores com una mena de carnestoltes. A aquesta prol??fica ??poca de Focault pertanyen les seues investigacions sobre l??hermafrodita Herculine Barbin (Herculine Barbin anomenat Alexina B., 1978), sobre el criminal Pierre Rivi??re (Jo Pierre Rivi??re, havent estrangulat a ma mare, la meua germana i el meu germ??...(1977) aix?? com sobre Jeremy Bentham i el seu pan??ptic, concepci?? tecnol??gica per a la vigil??ncia i el control de grans masses sobre la qual es basen les societats desenvolupades, i sobre la qual estigu?? Foucault el primer en cridar l??atenci??.
[edita] Tercera etapa
La darrera etapa (1980-1984) seria la de la cura de si o les tecnologies del jo a la qual pertanyen els dos darrers volums de la Hist??ria de la sexualitat (1984). En aquesta, Foucault despr??s de dues etapes caracteritzades per pensar les categories, les tecnologies i les narracions amb les quals s??ha atrapat el "jo" recupera el concepte de cura de si de S??crates i, seguint la pregunta kantiana es planteja "qui s??c jo" per?? en aquest moment concret de la hist??ria, tot just amb l' objectiu de prendre consci??ncia i alliberar-se.
[edita] Bibliografia b??sica
- Michel Foucault, L??ordre del discurs i altres escrits, Laia, Barcelona, 1982.
- Michel Foucault, Foucault vist per Foucault, Bromera, Alzira, 2003.
[edita] Enlla??os externs
- Dossier Foucault (a cura de Ramon Alcoberro)
- Foucault a Filoxarxa
- Enric: J. Novella: Foucault,la psicoan??lisi i el subjecte
