Michel Foucault
De Viquipèdia
Michel Foucault, (Poitiers, 15 d'octubre de 1926 - París, 26 de juny de 1984), va ser un filòsof francès i titular d'una càtedra al Collège de France a la qual va donar el títol d'Història dels Sistemes de Pensament.
Taula de continguts |
[edita] Esbós biogràfic
Va fer estudis de filosofia i psicologia a l'École Normale Supérieur. Després d´acabar-los ensenya filosofia a llocs tan diversos com Lille, Upsala, Varsòvia, Hamburg, Sao Paulo i Tunis entre d´altres. Doctorat en Filosofia per la universitat de la Sorbona, finalment es convertí en professor del prestigiós Collège de la France el 1970. Precisament des d´eixa època, tot just després de maig del 68, començà a participar en diferents grups marginals i alternatius de lluita política i social, sense adscriure´s, però, mai als grans partits ni als grans sindicats. Així, fundà en el 71, amb Naquet i amb Domenach el GIP(Grup d´Information Prisons), lluita que s'englobava dins dels moviments de reforma penitenciaria de l'època. El 1975 va estar expulsat de l' Estat Espanyol quan acudí, junt amb altres intel·lectuals a protestar per la condemna a mort de 5 militants d' ETA i del FRAP (darrers ajusticiats amb la màxima pena del franquisme). El 1984 va morir de SIDA.
[edita] Obra
Michel Foucault ha estat catalogat dins l'estructuralisme i, més darrerament, dins de la postmodernitat. La primera etiqueta va estar rebutjada pel propi Foucault. En qualsevol cas, la seua filosofia té prou relleu per no requerir etiquetatges. Molt influenciat pel Friedrich Nietzsche (havia nascut el 15 d'octubre igual que el filòsof alemany) i per Martin Heidegger, segons ell mateixa reconeixia, així com també per Kant i pel seu contemporani i amic Gilles Deleuze, el seu pensament es troba centrat sobretot al voltant de dos temes: a) repensar la història per tal de comprendre el present (fer una "ontologia del present" segons paraules seues) i b) Deixar al descobert les classificacions que sobre el saber, i, sobretot, allò que s´ha anomenat "ésser humà" s´han fet, especialment, des del segle XVII fins ara. Al respecte es podrien distingir tres etapes.
[edita] Primera etapa
La primera seria l´arqueològica (1960-1970); període del qual són Història de la follia en l'època clàssica, L´arqueologia del saber i Les paraules i les coses. Allò que és característic d´aquesta època és un qüestionament i repensament del saber relatiu a allò humà. Foucault arriba a afirmar que l'ésser humà és un invent recent. Aquesta etapa podria haver estat influïda pel seu amic "historiador de la filosofia" François Châtelet.
[edita] Segona etapa
La segona etapa seria la genealògica (1970-1980). D´aquesta època són Vigilar i castigar (1975) i el primer volum de la Història de la sexualitat (1976). Focault, inspirant-se en Nietzsche, utilitza un nou mètode de fer història. Aquest es caracteritza per intentar eliminar tota metafísica de la història. Una premissa fonamental és no intentar reconèixer en el passat el nostre present imaginant una mena de continuïtat històrica (un exemple, no foucaultià, però comprensible per a tots seria: no identificar als regnes ibèrics del segle XV amb Espanya, o no considerar a Ramon Llull un filòsof espanyol). La genealogia aspira, més aviat, a evidenciar la dispersió dels elements històrics, la seua diversitat i heterogeneïtat sovint irreconciliable. A diferència de la història tradicional, la genealogia no construix identitats, sinó que evidencia la ficció d´aquestes. La genealogia, a la manera de Nietzsche i Heràclit, concep al passat com canviat i en permanent lluita. La tasca de la genealogia és evidenciar els bàndols en lluita, però no com a parts amb certa continuïtat a la manera hegeliana (amo i esclau) o marxista (burgès i proletari) que caminen cap una reconciliació o síntesi, sinó com a faccions que poden mutar, desapareixer o canviar-se els papers. L´esdevenir pot ser entès aleshores com una mena de carnestoltes. A aquesta prolífica època de Focault pertanyen les seues investigacions sobre l´hermafrodita Herculine Barbin (Herculine Barbin anomenat Alexina B., 1978), sobre el criminal Pierre Rivière (Jo Pierre Rivière, havent estrangulat a ma mare, la meua germana i el meu germà...(1977) així com sobre Jeremy Bentham i el seu panòptic, concepció tecnològica per a la vigilància i el control de grans masses sobre la qual es basen les societats desenvolupades, i sobre la qual estigué Foucault el primer en cridar l´atenció.
[edita] Tercera etapa
La darrera etapa (1980-1984) seria la de la cura de si o les tecnologies del jo a la qual pertanyen els dos darrers volums de la Història de la sexualitat (1984). En aquesta, Foucault després de dues etapes caracteritzades per pensar les categories, les tecnologies i les narracions amb les quals s´ha atrapat el "jo" recupera el concepte de cura de si de Sòcrates i, seguint la pregunta kantiana es planteja "qui sóc jo" però en aquest moment concret de la història, tot just amb l' objectiu de prendre consciència i alliberar-se.
[edita] Bibliografia bàsica
- Michel Foucault, L´ordre del discurs i altres escrits, Laia, Barcelona, 1982.
- Michel Foucault, Foucault vist per Foucault, Bromera, Alzira, 2003.
[edita] Enllaços externs
- Dossier Foucault (a cura de Ramon Alcoberro)
- Foucault a Filoxarxa
- Enric: J. Novella: Foucault,la psicoanàlisi i el subjecte
