Herbert Spencer
De Viquipèdia
Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril de 1820 - Brighton, 8 de desembre de 1903) fou filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.
Enginyer de ferrocarrils i de formació autodidacta, es va interessar tant per la ciència com per les lletres. En l'any 1848 va assumir l'adreça de la revista The Economist, òrgan del liberalisme radical de l'època. Des del punt de vista sociològic cap considerar-li com primer autor que va utilitzar de forma sistemàtica els conceptes d'estructura i funció. Per altra banda, va concebre la sociologia com un instrument dinàmic al servei de la reforma social.
Va dedicar la seva vida a elaborar el seu sistema de filosofia evolucionista, en la qual considera l'evolució natural com clau de tota la realitat, a partir de la llei de la qual mecànic-materialista cap explicar qualsevol nivell progressiu: la matèria, el biològic, el psíquic, el social, etc. En les seves lectures va conèixer la teoria de l'evolució exposada a la fi del segle XVIII pel naturalista francès Jean Lamarck. La seva teoria, avui desacreditada, sostenia que els trets adquirits d'un organisme eren hereditaris. Les teories de Lamarck sobre l'evolució van influir profundament en l'obra de Spencer. Va aplicar la teoria de l'evolució a les manifestacions de l'esperit i als problemes socials, entre ells el de l'educació, amb la seva obra Educació: intel·lectual, moral, física. La seva doctrina va quedar principalment exposada en el seu Sistema de filosofia sintètica (11 volums).
De la seva extensa bibliografia, cap esmentar: L'estàtica social (1850), Principis de psicologia (1855), Primers principis (1862), Principis de biologia (1864), La classificació de les ciències (1864), La sociologia descriptiva(1873), Principis de sociologia (1877-1896) i L'individu contra l'Estat (1884). A pesar que Spencer no va assolir crear escola, el seu ambiciós intent de sistematitzar tot el coneixement dintre del marc de la ciència moderna i especialment en termes de l'evolució, li ha fet mereixedor de figurar entre els principals pensadors de finals del segle XIX.
