Alfonso Costafreda
De Viquipèdia
Alfonso Costafreda (Tàrrega, 1926- Ginebra, 1974) va ser un poeta català. Se'l considera el gran oblidat de la seva generació.[cal citació]
Taula de continguts |
[edita] Biografia
La seva infantesa transcorregué a la ciutat de Tàrrega, a la comarca de l'Urgell fins que van enviar-lo a Madrid a cursar els estudis de Dret. Allà fou on conegué a Carlos Bousoño, també a Vicente Aleixandre. El 1948 es traslladà a Barcelona, pressionat per la seva família, per tal de continuar els seus estudis. Va ser allà on conegué a Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i Gay entre altres. En les seves memòries, Alberto Oliart el descriu així: Alfonso vivía para escribir poesía, para ser poeta; todo lo demás... no solo lo ponía en un segundo lugar sino en otro plano de su vida y de su mundo. [1]
El 1949 guanya el presitigós Premi Boscán de poesia amb Nuestra elegía, la seva primera obra. Premi que anys més tard guanyarien els seus amics i companys de generació José Agustín Goytisolo i Blas de Otero.
Contrau matrimoni amb Maj-Britt i el 1955 es trasllada a Ginebra per exercir de funcionari internacional de l'Organització Mundial de la Salut. Costafreda visqué a Ginebra fins a la mort convençut de no tornar a Espanya fins la fi de la dictaura.
[edita] Obres
- Nuestra elegía (1949)
- Ocho poemas (1952)
- Compañera de hoy (1966)
- Suicidios y otras muertes (1974)(Obra pòstuma)
- Poesía completa (1990) (Antologia)
[edita] Enllaços externs
[edita] Notes
- ↑ Alberto Oliart, Contra el olvido. Barcelona, Tusquets 1998
