Jaime Gil de Biedma
De Viquip??dia
Jaime Gil de Biedma y Alba (Barcelona, 1929-1990), poeta catal?? en llengua castellana, ??s un dels autors m??s rellevants de la generaci?? del 50.
Nascut a Barcelona el 1929 en el si d'una fam??lia benestant (propietaris de l'empresa Tabacos de Filipinas), la seva poesia presenta inicialment un gran contingut social i intimista que, dins un intens pessimisme permanent, evolucionar?? de l'existencialisme envers el nihilisme. ??s, a la vegada, una poesia que evita constantment el surrealisme i fa costat a la racionalitat a trav??s d'un llenguatge contundent, cru i directe, que obvia tota mena de refer??ncies innecess??ries.
Veritable exponent del que popularment s'anomena portar una doble vida, Biedma va desenvolupar activitats empresarials (el seu pare el va introduir en la direcci?? de l'empresa tabaquera familiar), per?? simult??niament coquetejava intel??lectualment amb el marxisme i la seva vida interior quedava absolutament marcada per la seva condici?? d'homosexual, circumst??ncia que, dins el seu profund pessimisme, el va portar a viure al l??mit tot un seguit d'experi??ncies ??ntimes de caire, fins i tot, violent i autodestructiu.
Biedma va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i la seva obra t?? clares influ??ncies del simbolisme franc??s (especialment Charles Baudelaire) i de la poesia anglosaxona. Aix?? mateix mostra una gran afinitat amb Cernuda. Aviat entra en contacte amb el cercle d'intel??lectuals, escriptors i poetes de la Barcelona dels anys cinquanta entre els quals destaquen Gabriel Ferrater, Carlos Barral, Jaime Salinas i Juan Mars??
En 1959 publica Compa??eros de viaje, que juntament a Moralidades (1966) integren la part m??s social de la seva poesia, amb poemes plens de den??ncia pol??tica que evoquen la hipocresia burgesa, la mis??ria que presideix el sistema capitalista, l'opressi?? del poble per l'Espanya franquista i la discriminaci?? de la dona.
En 1965 apareix la seva obra A favor de Venus, un recull de poemes d'amor impregnats d'erotisme, i en 1968, per ??ltim, publica Poemas p??stumos. A partir d'aleshores Biedma publicar?? diversos poemes en revistes liter??ries, aix?? com les seves mem??ries: Diario de un artista seriamente enfermo
L'any 1974, Biedma pateix una crisi que el mena a deixar de banda la seva vida art??stica. Aquesta crisi ??s f??cilment visible en la seva evoluci?? liter??ria. El seu rebuig a l'establishment burg??s que en un inici l'havia portat a defensar, en algun dels seus poemes, els postulats marxisme i la lluita de classes que transformi les estructures de poder i substitueixi el capitalisme, acabar?? posicionat-lo en una actitud fermament nihilista. El determinisme palesat en la incapacitat d'una societat per canviar la seva hist??ria, i el conformisme i desenc??s, que impregna el m??n intel??lectual d'esquerres despr??s de la transici?? a la democr??cia a l'estat espanyol, l'abocaran definitivament al dessassossec i a la desesperaci??. Aix?? el conduir?? a posar en q??esti?? la seva pr??pia exist??ncia i les seves forces per sobreviure a l'apatia del conformisme burg??s del qual no aconsegueix escapar. Aquesta crisi personal el portar?? a abandonar pr??cticament la seva producci?? liter??ria fins a la seva mort.
Al gener de 1990, al costat del seu darrer company, l'actor Josep Madern, Biedma mor v??ctima de la sida i les seves despulles s??n incinerades al Cementiri de Collserola.
