Existencialisme
De Viquip??dia
L'existencialisme ??s un moviment filos??fic que situa l'exist??ncia humana al centre de la reflexi??. No pas l'exist??ncia entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'exist??ncia de les coses o realitats no humanes, sin?? l'exist??ncia humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, trobem la supremacia de l'exist??ncia sobre la ess??ncia de l'home, la consideraci?? de l'??sser al drama immediat de l'exist??ncia dins un mateix i amb els altres, l'an??lisi dels sentiments que revelen la immersi?? limitada i individual de l'home al m??n, o la consideraci?? de l'home com a responsable del seu ??sser, per damunt de creences deterministes. L'existencialisme es planteja la consci??ncia de la pr??pia exist??ncia humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del m??n hum??: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat... L'existencialisme ??s present al pensament de fil??sofs com ara S??ren Kierkegaard, Friedrich Nietzsche, Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre o Karl Jaspers, i tamb?? a la literatura de Franz Kafka, Fiodor Miljhailovic Dostoievski o Albert Camus, entre altres.
Taula de continguts |
[edita] Origen del pensament: Kierkegaard
El fil??sof dan??s S??ren Kierkegaard (1813-1855), pot considerar-se el pare de l'existencialisme. Kierkegaard reflexion?? sobre la subjectivitat de la veritat i la realitat, at??s que per al seu pensament, l'??sser hum?? nom??s pot entendre's des de l'interior, en termes de la seua experi??ncia i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biol??gics, psicol??gics o d'altres teories de la natura humana. L'existencialisme emfatitza l'acci??, la llibertat i la decissi?? com a fonamenals per a l'exist??ncia humana, oposant-se fonamentalment a la tradici?? racionalista i al positivisme, ??s a dir, argumenta en contra de la definici?? de l'??sser com a prim??riament racional, que es relaciona amb la realitat com amb un objecte de coneixement o l'acci?? del qual pot o ha d'??sser regulada per principis racionals, definits en termes de la seua conducta. M??s en general, refusa tota la concepci?? occidental de l'??sser com l'objecte central de totes les coses existents. Kierkegaard tendeix a veure l'home com un subjecte dins un univers indiferent, objectiu, de vegades ambigu i absurd, el significat del qual no li ??s donat per ordre natural, per?? tampoc pot crear-se per mitj?? d'accions o interpretacions humanes.
[edita] L'existencialisme cristi??: Marcel i Jaspers
Kierkegaard creia en l'exist??ncia de D??u i les seues teories van influir decisivament en la teologia del Segle XX i en pensadors cat??lics de l'??poca com Jaspers o Marcel, qui encuny?? el terme existencialisme que dona nom global al pensament. La reflexi?? de Marcel posa especial ??mfasi en subratllar els aspectes subjectius de l'??sser hum?? considerat com a criatura de D??u. Jaspers, per la seua banda, tot i no parlar expl??citament de D??u, fa al??lusi?? a l'encaminament cap a la trancend??ncia a trav??s de la forma d'una exist??ncia oculta.
[edita] L'existencialisme agn??stic: Heidegger
Heidegger, no troba cap rellev??ncia en la possibilitat d'exist??ncia de d??u pel que fa a l'home. Les seues teories aportaren major profunditat al pensament de Kierkegaard, considerant l'??sser hum?? com exposat a, o en paraules de propi fil??sof, llan??at a l'existencia. El seu existencialisme considera l'exist??ncia per damunt de l'ess??ncia humana, afirmant que l'home no pot aspirar a entendre la seva exist??ncia, sin?? qu?? ha de dedicar-se a assolir els seus objectius amb convicci??, sent conscient de la certesa de la mort i de la total manca de sentit concret de la vida.
[edita] L'existencialisme ateu: Sartre
Sartre, igual que Nietzsche, refusa frontalment l'exist??ncia d'un d??u i el seu paper en l'exist??ncia de l'home. El pensament sartri??, fonamentalment pessimista, l'home no naix amb ess??ncia ni naturalesa, comen??a per no ??sser res, i s??n els seus fets els qu?? li concedeixen exist??ncia, que ??s fonamentalment absurda i, per tant, provoca sensaci?? de n??usea. Tot i aix??, Sartre remarca el paper humanista de l'existencialisme, subratllant el paper de les decisions i la llibertat, i la responsabilitat de l'home en les conseq????ncies de les seves eleccions. El seu pensament ha quedat reflectit, a m??s d'en diversos assaigs i treballs purament filos??fics, en obres liter??ries (novel??les i drames teatrals) com La n??usea.
[edita] L'existencialisme a la literatura
A m??s de a les obres de Sartre, l'existencialisme te el seu reflex a la literatura de l'??poca, a les novel??les de l'escriptor jueu Franz Kafka, com ara El proc??s (1925) o El castell (1926), on els individus a??llats s'enfronten a potents burocr??cies. Tamb?? a l'obra de Dostoievski com Els germans Karamazov, a diverses obres de l'espanyol Unamuno, que observa el problema de la immortalitat, a pr??cticament tota l'obra d'Albert Camus, que estudia l'absurd de l'exist??ncia i la indifer??ncia de l'univers, al teatre de Samuel Beckett o les novel??les dels americans Arthur Miller o Norman Mailer.
