Exist??ncia
De Viquip??dia
La paraula "exist??ncia" designa el fet d'??sser, per exemple el fet d'??sser d'una manera absoluta, el fet de ser donat per a la percepci??, o fins i tot per a la consci??ncia.
"Exist??ncia" s'oposa al mateix temps a la ess??ncia (el que ??s) i al res que ??s la seva negaci??.
Taula de continguts |
[edita] El problema metaf??sic de l'exist??ncia
Tots els ??ssers existeixen, i ??s una evid??ncia el dir que el pensament (i fins i tot l'imaginari) i la acci?? suposen l'exist??ncia. Existir ??s ser; ??sser ??s existir. Aix?? doncs l'exist??ncia ??s una mica l'immediat, que constitueix el comen??ament de tot.
En aquest sentit, l'exist??ncia ??s el simple fet de ser, l'??sser concebut sense determinaci?? alguna, sense predicat, sense no-res: l'??sser comen??a doncs per la indeterminaci?? de l'exist??ncia, indeterminaci?? del fet de ser pur i simple. Aix??, aquesta primera idea de l'exist??ncia ens la far?? concebre per un coneixement immediat. Des d'aquest punt de vista:
- ??sser i pensament s??n id??ntics;
- l'exist??ncia ??s immediatament coneguda.
El coneixement del que ??s l'exist??ncia ??s doncs originada de l'exist??ncia mateixa. Cadasc?? tindria llavors un saber immediat de l'immediat. Aquests punts aixequen algunes de les dificultats de la filosofia:
- Si l'exist??ncia ??s coneguda per un jo, es pot deduir d'aix?? l'exist??ncia de les coses?
- ??s l'exist??ncia immediatament coneguda per nostra consci??ncia?
- ??s l'exist??ncia un objecte de coneixement?
Aquestes preguntes impliquen unes distincions:
- exist??ncia per a un jo (subjectiu) i exist??ncia de les coses (objectives): en el idealisme modern, ??s l'exist??ncia subjectiva en tant que pensament la que ??s absolutament certa.
- ??sser i exist??ncia: es distingeix entre "??sser" i "ser un ??sser".
[edita] L'origen metaf??sic de l'exist??ncia
En aquesta ??ltima distinci??, es pot estimar que la filosofia a triat tradicionalment l'??sser en detriment de l'exist??ncia, el que es tradueix per la formulaci?? de Arist??til: L'objecte etern de totes les recerques presents i passades, el punt sempre en suspens: qu?? ??s l'??sser? equival a preguntar qu?? ??s la subst??ncia? Segons Plat??, la recerca d'Arist??til se centra llavors sobre l'ess??ncia, i no sobre l'exist??ncia, i l'exist??ncia seria doncs ocultada: l'exist??ncia deu sempre metaf??sicament pensar-se en relaci?? a l'ess??ncia; l'ess??ncia ??s la condici?? de inteligibilitat de l'exist??ncia.
Des d'aquest punt de vista essencialista, es desprenen diverses conseq????ncies importants:
- l'ess??ncia ??s l'??sser possible, i l'exist??ncia l'??sser real;
- l'exist??ncia d'un ??sser ??s funci?? de la seva ess??ncia;
- l'exist??ncia ??s doncs definida per la seva ess??ncia, que li d??na doncs els seus l??mits i la seva perfecci??;
- la difer??ncia entre les ess??ncies produeix una jerarquia de les exist??ncies; una jerarquia de la realitat: hi ha ordre;
- com m??s perfecta ??s una ess??ncia, m??s perfecta ??s l'exist??ncia que es despr??n d'ella;
- D??u (o el B??, l'acte pur, etc.) - sent la sobirana ess??ncia, ??s d'on procedeix tota exist??ncia; Ell seria fins i tot l'??nica i veritable ess??ncia, de la qual l'exist??ncia es despr??n necess??riament, el que faria de qualsevol metaf??sica i qualsevol ci??ncia, una teologia (Filosofia primera per a Arist??til).
No obstant aix??, aquesta metaf??sica posseeix un problema molt simple: si l'exist??ncia dep??n fins a aquest punt de l'ess??ncia (definici??, inteligibilitat, estructura de el ??sser, ra?? de ser, etc) llavors per qu?? existeix alguna cosa fora de l'ess??ncia?
Una resposta ??s que D??u a creat les ess??ncies i complert aquest pas del possible al real que la ra?? humana no aconsegueix pensar (vegi's tamb?? Plat??, Timeu). Per?? el problema ??s sempre el mateix: com una ess??ncia suprema pot posar fora de si mateixa una mica contingent i inferior, l'exist??ncia?
[edita] Filosofia de l'exist??ncia
Enfront d'aquests problemes, un pot voler pensar en l'exist??ncia de manera aut??noma, independentment de l'ess??ncia. ??s la bolcada existencial de la metaf??sica: el fet d'existir es converteix en el punt de partida del pensament, el que d??na sentit veritablement a la nostra experi??ncia. ??s l'exist??ncia sense ess??ncia, sense ra?? i sense jerarquia.
[edita] L'an??lisi de l'exist??ncia com fenomen
L'exist??ncia, en la metaf??sica occidental, est?? fora del concepte: en aquest sentit, se li pot retreure l'haver ignorat l'exist??ncia, ja que l'exist??ncia ??s simplement el que escapa a l'ess??ncia: l'exist??ncia no es dedueix del concepte, no ??s un predicat sin?? una posici?? - el que est?? posat aqu?? i ara (Kant).
Per?? l'exist??ncia ??s tamb?? l'individual, i per tant revela no el saber del que ??s, sin?? subjectivitat. ??s doncs l'individu qui ??s l'existent, i el coneixement de la seva realitat passa per la seva consci??ncia i pels seus actes (la seva voluntat). No obstant aix??, ??s aquest aspecte de l'exist??ncia que l'especulaci?? metaf??sica ignora, a la qual s'oposen les filosofies que parteixen de l'individu, de la seva llibertat i de les seves eleccions de vida.
[edita] La consci??ncia de l'exist??ncia
La realitat de l'exist??ncia pot ser apresa de manera efectiva (la sensibilitat per a Rousseau), independentment de la ra??, que el que d'aix?? s'obt?? do es dedueix de l'ess??ncia, no ??s demostrable, ??s irrefutable (Nietzsche) i sembla doncs sobretot un fenomen irracional. Per?? aquesta consci??ncia afectiva pot ser concebuda com un "humor" (Stimmung, Heidegger) a priori, una tonalitat de l'exist??ncia que precedeix la captaci?? de coses en la seva particularitat. Aquesta tonalitat ??s llavors contempor??nia del que ??s cridat "obertura al m??n"
- n??usea, per a Sartre, les coses que perden el seu sentit utilitari ja no es poden nomenar; ??s llavors la seva exist??ncia pura la qual es torna invasiva, incontrolable. La consci??ncia dubta entre la fusi?? subjecte/objecte i el rebuig.
- angoixa: per a Heidegger, l'angoixa, al contrari que la por, no t?? un objecte real identificable en l'experi??ncia. La por pot ser combatuda emprant mitjans de protecci?? contra un perill ben identificat. L'angoixa, per contra, al no tenir objecte, ??s una angoixa de res i la seva font ??s per tant el propi existent que ha de ser de manera aut??ntica.
- plaer: al contrari de les filosofies contempor??nies de l'exist??ncia que posen en el cor de l'existent, en la seva propi estructura, sentiments m??s aviat negatius, un fil??sof com Rousseau pensa trobar sota la falsedat de la vida social el pur plaer de l'existir que ??s el gaudir natural de la sensibilitat: aquesta sensibilitat ??s per a ell el punt de partida de l'exist??ncia.
[edita] L'??sser d'aquest m??n
[edita] La finitut
En les filosofies de l'exist??ncia, la llibertat ??s un absolut, l'ess??ncia irrebatible de l'exist??ncia. Per?? aquesta llibertat no pot ser el seu propi fonament, doncs hi ha una facticitat origin??ria de la llibertat que revela doncs la finitut no sobremuntable de la mateixa. La llibertat ??s ni m??s ni menys que l'home mateix, la seva exist??ncia i defineix la condici?? humana: estem condemnats a la llibertat, som llan??ats a ella, exactament com som llan??ats aqu?? al m??n.
[edita] L'art d'existir
- saviesa i mort
- l'??tica
- la cultura de si mateix (est??tica de l'exist??ncia)
- la fe
[edita] Matem??tiques
Que els nombres imaginaris existeixin o no, aix?? importa poc per als matem??tics d'avui.
Prenguem un exemple: imaginem que el nostre univers sigui un pl??nol en el qual totes les criatures siguin cucs plans. Dibuixem una m?? esquerra i una m?? dreta. En el pl??nol, no hi ha cap manera de passar del dibuix d'un al de l'altre. Per?? el cuc pla pot imaginar una tercera dimensi?? perpendicular a les altres 2 que li va a permetre fer una rotaci?? tridimensional imagin??ria de manera que podr?? transformar un dibuix de m?? dreta en un dibuix de m?? esquerra. Duguem ara aquest exemple al ser hum??: mitjan??ant una rotaci?? en un espai de 4 dimensions podr??em transformar un guant dret en un guant esquerre. No podem fer-lo i aix?? prova b?? que la 4?? dimensi?? ??s imagin??ria respecte de les altres 3. Per?? aix?? no impedeix fer c??lculs i geometria de 4 dimensions.
Qu?? ??s la realitat en relaci?? amb la percepci?? que tenim d'ella? La matem??tica va m??s enll?? del debat real o imaginari, a m??s el terme complex significa real i imaginari.
[edita] Bibliografia
- *Proslogion, Anselm de Canterbury
- La Ciutat de D??u, August?? d'Hippone
- De la producci?? original de les coses presa d'arrel, Leibniz
- Cr??tica de la ra?? pura, Kant
- Enciclop??dia de les ci??ncies filos??fiques, Hegel
- M??ditations cart??siennes, Husserl
- ??tre et temps, Heidegger
- L'??sser i l'Exist??ncia, Etienne Gilson
- Fenomenologia de la Percepci??, Merleau-Ponty
- El Mite de S??sif, Albert *Camus
