Samuel Beckett

De Viquip??dia

Premi Nobel de Literatura (1969)

Samuel Barclay Beckett ( Dubl??n, Irlanda 1906 - Par??s, Fran??a 1989 ) fou un escriptor d'obres teatrals, novel??lista i poeta irland??s. Les obres de Beckett s??n fonamentalment minimalistes, i profundament pessimistes en quant a la naturalesa i condici?? humanes, tot i que el pessimisme es veu compensat amb un gran sentit de l'humor. Beckett va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1969.

Taula de continguts 1 Infantesa 2 Primeres obres 3 Segona Guerra Mundial 4 Arriba la fama: novel??les i teatre 5 Darrers anys i obres 6 El llegat de Beckett 7 Bibliografia seleccionada 7.1 Obra dram??tica 7.2 Prosa 7.3 Poesia 8 Enlla??os externs

[edita] Infantesa

Va n??ixer el 13 d'abril de 1906 al suburbi de Foxrock, situat a la ciutat de Dubl??n que en aquells moments formava part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda en una fam??lia protestant irlandesa.

Va entrar a l'escola Earlsford House School al centre de la ciutat. M??s endavant, el 1919, va anar a la mateixa escola a la qu?? va anar Oscar Wilde: la Portora Royal School d'Enniskillen, al comtat de Fermanagh. Durant aquests anys fou un excel??lent jugador de cricket per?? aviat va tenir prefer??ncia per l'escriptura.

[edita] Primeres obres

Va estudiar franc??s, itali?? i angl??s al Trinity College de Dubl??n, des de 1923 fins 1927, graduant-se amb el t??tol de Bachelor of Arts. Al poc temps va entrar com a professor d'angl??s a l'??cole Normale Sup??rieure, a Par??s. Fou en aquesta darrera escola on va con??ixer a James Joyce de la m?? de Thomas MacGreevy.

Les seves primeres contribucions liter??ries pretenien fer una defensa de l'obra del seu admirat Joyce. La seva primera hist??ria curta fou Assumption (o Assumpci??). El 1930 va guanyar un discret premi literari amb la seva composici?? Whoroscope (un joc de paraules entre who o qui, i horoscope o hor??scop), obra biogr??fica sobre Ren?? Descartes. Les relacions amb Joyce es van refredar quan va rebutjar les insinuacions amoroses de la seva filla Lucia, per?? llevat d'aix?? Beckett i Joyce sempre van ser grans col??legues.

Va tornar al Trinity College com a professor, aquest cop de franc??s, en 1930, per?? aviat ho va deixar pels viatges per Europa.

A Londres va publicar un estudi cr??tic sobre Marcel Proust. I dos anys m??s tard, el 1933, quan tot just es va morir el seu pare, va comen??ar a estudiar psicoter??pia Jungiana de la m?? del Dr. Wilfred Bion. Fou per aquestes dates quan va escriure la seva primera novel??la Dream of Fair to Middling Women (o Somnis de dones belles a mediocres), per?? va deixar-la c??rrer per no tenir qui la publiqu??s; l'obra fou publicada al cap de molts anys, el 1992. El jove escriptor no va desistir i al cap d'un any tregu?? un llibre d'hist??ries curtes, More Pricks Than Kicks (o M??s pessics que puntades de peu).

Tampoc va poder publicar un seg??ent llibre, de poemes aquest cop. Finalment aquell any 1934 s?? que va poder publicar un recull d'assajos i revisions, com Recent Irish Poetry (o Poesia recent irlandesa), o Humanistic Quietism (o Quietisme human??stic). Ambd??s treballs se centraven en l'obra de MacGreevy, Brian Coffey, Denis Devlin i Blanaid Salkled, que li suggerien els contemporanis del Celtic Twilight (etapa de la poesia irlandesa), Ezra Pound, T. S. Eliot i els simbolistes francesos com a llurs precursors. Els va descriure com el "nucli de la poesia [d'aquell temps] d'Irlanda", amb la qual cosa estava perfilant el que m??s tard es coneixeria com modernisme po??tic irland??s. Ambd??s escrits foren reimpresos en els anys 70 per la publicaci?? The Lace Curtain amb la intenci?? de reviure aquesta tradici?? alternativa.

El 1935 Beckett va escriure una carta als famosos cineastes russos Sergei Eisenstein i Vsevolod Pudovkin per poder estudiar a l'Escola Estatal de Cinematografia de Moscou. Sembla ser que la carta es va perdre enmig de les quarentenes per la verola.

Aquell mateix any Beckett va estar treballant en la seva novel??la Murphy. I en acabar, se'n va anar de viatge per Alemanya, omplint quaderns d'anotacions i esborranys, i sentint rebuig del nazisme de l'??poca. El 1937 va tornar a Irlanda. Un any despr??s es publicava Murphy i ell mateix la traduiria al franc??s al cap de poc temps. I un altre cop es va traslladar a Par??s, aquest cop amb voluntat de quedar-s'hi, ja que segons ell era preferible viure a "Fran??a en guerra que no pas a Irlanda neutral".

Per?? el gener de 1938 Beckett fou apunyalat al pit, i gaireb?? mor. El seu company Joyce va aconseguir-li una habitaci?? privada a un hospital. I ??s llavors quan es retroba amb Suzanne Descheveaux-Dumesnil, que ja coneixia de la seva primera estada a Par??s, aquest cop per establir uns lla??os que perdurarien tota la vida. Quan se li preguntava el motiu de l'agressi??, Beckett sempre responia "Je ne sais pas, Monsieur" ("no ho s?? pas, senyor"), i sovint hi feia broma dient que l'agressor era ben plantat i que tenia bones maneres; aquests arguments van arribar a esdevenir un tema recurrent a algunes de les seves obres.

[edita] Segona Guerra Mundial

El 1940 va ser l'any en que l'Alemanya nazi va ocupar Fran??a. Beckett va formar part de la resist??ncia francesa, treballant com a missatger. Van ser diverses les ocasions en qu?? fou intervingut per la temuda Gestapo. L'agost de 1942 la seva unitat fou posada al descobert per la tra??ci?? d'un capell?? cat??lic. Beckett i Suzanne van fugir a la petita poblaci?? de Rousillon, al departament de Vaucluse; i all?? van poder continuar amb les activitats de la resist??ncia tals com l'emmagatzematge d'armes a la seva pr??pia llar.

Beckett gaireb?? mai va parlar del per??ode de guerra. Se sap que va col??laborar amb els maquis a les muntanyes de Vaucluse, sabotejant l'ex??rcit alemany. Per aquesta activitat fou guardonat amb la Croix de Guerre (o Creu de guerra) i amb la M??daille de la R??sistance pel govern franc??s. Mentre era amagat va comen??ar a escriure la novel??la Watt, que acabaria el 1945, i que publicaria el 1953.

[edita] Arriba la fama: novel??les i teatre

El 1945 Beckett fa una breu visita a la Dubl??n natal, durant la qual t?? una visi??. Li ??s revelada la seva futura vida liter??ria. L'experi??ncia la va plasmar a Krapp's Last Tape.

Les seves obres seg??ents van ser Les Temps Modernes, que era la primera part de Suite (tot i que Simone de Beauvoir li va negar la publicaci?? de la segona part), Mercier i Camier (la quarta novel??la), i Eleutheria.

A comen??aments de 1950, Beckett va escriure tres novel??les bastant conegudes, la trilogia de Molloy, Malone Meurt (o Malone mor) i L'innommable (o L'innominable), totes escrites en franc??s. Molloy t?? moltes de les caracter??stiques d'una novel??la convencional, com s??n el temps, el lloc, el moviment i la trama, i en certa manera sembla una novel??la detectivesca. A Mallone Meurt, el moviment i la trama deixen el pas al lloc i al transc??rrer del temps. L'acci?? del llibre pren la forma d'un mon??leg interior. Finalment, a L'innommable tot el sentit del lloc i del temps desapareix. El tema central ??s el conflicte entre la necessitat de parlar com a forma de continuar existint, i la urg??ncia de trobar el silenci i l'oblit. ??s temptador veure en l'obra un reflexe de l'experi??ncia de Beckett i comprendre qu?? va suposar la guerra per al m??n. Tot i el toc pessimista que hom vol atribuir a l'obra de Beckett, sempre sembla sortir guanyador el desig per viure.

Tot i que la llengua materna de Beckett era l'angl??s, preferia escriure en franc??s, ja que segons deia, "??s m??s f??cil escriure-hi sense estil". Alguns cr??tics han argumentat que fou una voluntat de distanciar-se del seu ??dol, l'escriptor en angl??s Joyce. Posteriorment ell mateix traduiria la gran majoria de les seves obres a l'angl??s.

La seva obra teatral per excel??l??ncia, En attendant Godot (o Tot esperant Godot), la va comen??ar a escriure en franc??s el 1947. ??s una representaci??, com va dir el cr??tic Vivian Mercier, "a la que no hi passa res, per duplicat", o com va dir V??zquez Montalban, "??s una met??fora de l'esperan??a in??til". El 1953 s'estrena l'obra i l'??xit comen???? a fer-se notar per tota Fran??a, als Estats Units, a Alemanya... L'obra arriba a tenir una immensa popularitat i els comentaris, cr??tiques, controv??rsies i opinions comencen a ploure per tot arreu. Avui dia continua sent una obra molt representada a tot el m??n, inclosa Catalunya (en especial en el centenari del seu neixement).

Amb la fama vingu?? l'oportunitat de publicar moltes m??s obres de teatre,com Endgame (o Fi de partida), Embers i Happy Days (o Dies feli??os), escrites en angl??s. La tem??tica general de les obres de teatre d'aquest per??ode va continuar en la mateixa t??nica que les novel??les, ??s a dir, fent especial esment en la desesperaci?? i en el desig de viure enmig d'un m??n mancat de comprensi??. Tot i aix??, tamb?? n'??s caracter??stic el t?? de com??dia en tractar aquesta mena de tem??tica. L'estil minimalista ha portat a nomenar el teatre de Beckett com a teatre de l'absurd.

[edita] Darrers anys i obres

El 1960 va ser un per??ode de canvis, tant personals com literaris. Per una banda va contreure matrimoni amb Suzanne en una cerim??nia civil secreta a Anglaterra, endut per raons legals donades les lleis d'her??ncia franceses. L'??xit de les seves obres van atreure un munt d'invitacions als assajos de les esmentades obres per tot el m??n, de forma que va esdevenir director de teatre. El 1959 va tenir la primera comissi?? de la BBC per una obra emesa per r??dio, Embers. Van succeir-se les obres escrites per a la r??dio, i el 1964 f??u el salt a la televisi?? amb Film. Va ser durant aquesta etapa que va tornar a escriure en angl??s m??s que en franc??s.

La fama, el premi Internacional de Literatura de 1961, el Premi Nobel de Literatura de 1969... de sobte Beckett veu com esclata l'inter??s per ell, i com neix una mena d'"ind??stria Beckett". Tot d'escriptors, estudiants, acad??mics, poetes, novel??listes, gent de teatre... van voler saber-ne m??s sobre Samuel Beckett.

La seva darrera obra en prosa fou Comment C'est (o Com ??s). Est?? escrita com una seq????ncia de par??grafs sense puntuaci?? que donen la sensaci?? d'estar llegint missatges telegr??fics. Relata les aventures d'un narrador mentre fa bra??ades al fang amb una bossa plena de menjar enllaunat.

Les seg??ents obres foren treballs minimalistes sobre l'autoconfinament i autoobservaci??. Es va centrar en la cada cop m??s clara postura de rebuig a la tirania del realisme en l'art, i a la dictadura de les normes i espectatives socials. A l'obra Catastrophe (1982), dedicada al txec V??clav Havel, va concentrar-se en formes m??s dures de dictadura. L'estil minimalista es veu tamb?? a les tres novel??les Company (1979), III Seen III Said' (1982) i Worstward Ho (1984).

La seva darrera obra, el poema What is the Word (Qu?? ??s la paraula), l'escriu el 1989 des d'el llit en el qu?? agonitzava d'enfisema i possiblement de Parkinson de la seva resid??ncia de Par??s, morint el 22 de desembre del mateix any, cinc mesos despr??s de morir la seva dona Suzanne. Ambd??s romanen al Cementiri de Montparnasse, de la ciutat de Par??s.

[edita] El llegat de Beckett

De tots els modernistes en llengua anglesa, Becket ??s qui millor representa l'atac continuat contra la tradici?? realista. Ell m??s que cap altre va permetre un drama i una ficci?? exempta de trames convencionals i d'unitats de temps i lloc, per tal de concentrar-se en els components essencials de la condici?? humana. Escriptors com V??clav Havel, Aidan Higgins i Harold Pinter han manifestat p??blicament l'agra??ment a l'exemple de Beckett. Tamb?? ha tingut una gran influ??ncia en l'escriptura experimental des de 1950. En el marc irland??s, ha deixat una forta imprempta en escriptors com Trevor Joyce i Catherine Walsh.

Tamb?? s'han vist influenciats alguns grans compositors del segle XX que han creat treballs musicals basats en els textes de Beckett, com Gy??rgy Kurt??g, Morton Feldman, Philip Glass o Heinz Holliger. O artistes visuals com Bruce Nauman i Alexander Arotin.

En catal?? ha estat tradu??t per diversos autors, com ara, Joan Oliver, Joan Cavall??, Sergi Belbel, V??ctor Batall?? i Joaquim Mallafr??.

[edita] Bibliografia seleccionada

[edita] Obra dram??tica

• Eleutheria (1940s/publicat 1995)
• En attendant Godot (teatre, 1952)
• Act Without Words I (teatre, 1956)
• Act Without Words II (teatre, 1956)
• Endgame (teatre, 1957)
• Krapp's Last Tape (1958)
• Rough for Theatre I (darrers 1950s)
• Rough for Theatre II (darrers 1950s)
• Embers (1959)
• Happy Days (1960)
• Film (1963)
• Eh Joe (1965)
• Catastrophe (1982)

[edita] Prosa

• Proust (1931)
• Dream of Fair to Middling Women (1932/publicat 1992)
• More Pricks Than Kicks (1934)
• Murphy (novel??la en angl??s, 1938)
• Mercier and Camier (novel??la, 1946/publicat 1974)
• Molloy (novel??la, 1951)
• Malone Meurt (novel??la, 1951)
• L'innommable (novel??la, 1953)
• Watt (1953)
• Nouvelles et Textes Pour Rien (1954)
• Comment C'est (novel??la, 1961)
• First Love (1973)
• Company (prosa breu, 1979)
• Ill Seen Ill Said (1981)
• Disjecta (1983)
• Worstward Ho (prosa breu, 1984)

[edita] Poesia

• Whoroscope (poema en angl??s, 1930)
• Echo's Bones and other Precipitates (1935)
• Collected Poems in English (1961)
• Collected Poems in English and French (1977)
• What is the Word (1989)

[edita] Enlla??os externs

• (angl??s) P??gina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1969
• (angl??s) beckett.english.ucsb.edu
• (angl??s) samuel-beckett.net
• (angl??s) Samuel Beckett Dublin Ireland