Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Modernisme - Viquip??dia

Modernisme

De Viquip??dia

Escales de l'interior de la Casa Horta, un dels exemples m??s refinats de l'arquitectura modernista
Escales de l'interior de la Casa Horta, un dels exemples m??s refinats de l'arquitectura modernista
Edifici de la Sezession a Viena
Edifici de la Sezession a Viena

El modernisme va ser un moviment cultural produ??t a Occident a la fi del segle XIX i al comen??ament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya t?? un sentit molt m??s ampli (vegeu modernisme catal??), va tenir incid??ncia sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.

El modernisme es coneix a d'altres pa??sos com a Art Nouveau (a Fran??a i a B??lgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a ??ustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a It??lia), Modernismo (a Espanya). Si b?? existeix certa relaci?? que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada pa??s el seu desenvolupament es va expressar amb caracter??stiques distintives.

D'acord amb Francisco Rico, la paraula ??Modernisme?? va ser un calc d'una tend??ncia heterodoxa pel que fa al catolicisme tradicional, condemnada com modernisme per Lle?? XIII i P??o X, i debatuda en les dues ??ltimes d??cades. Posteriorment va ser un calc despectiu del modern, fins que els modernistes la van adaptar com signe d'identitat. (Francisco Rico, El Modernismo como actitud, p. 46).

Taula de continguts

[edita] Corrents ideol??gics

  • Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a trav??s de l'art.
  • Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi, la seva religi?? i tamb?? va ser molt important la seva mare.

[edita] Caracter??stiques reconeixibles

Tirador de porta. Hotel Horta. Brussel??les
Tirador de porta. Hotel Horta. Brussel??les

Les caracter??stiques que ???en general??? permeten recon??ixer a l'??Art Nouveau?? decoratiu pr??piament dit s??n:

  • La inspiraci?? en la naturalesa i l'??s prof??s d'elements d'origen natural per?? amb prefer??ncia en els vegetals i les formes arrodonides de tipus org??nic entrella??ant-se amb el motiu central.
  • L'??s de la l??nia corba i l'asimetria, tant en les plantes i al??ats dels edificis com en la decoraci??. En aquesta ??ltima ??s molt freq??ent l'??s de la cridada ??l??nia fuet??. Una derivaci?? d'aquest estil en la d??cada de 1920 ??s el denominat Art dec?? pel que de vegades se li sol confondre amb l'Art Nouveau.
  • Hi ha tamb?? una tend??ncia a la estilitzaci?? dels motius, sent menys freq??ent la representaci?? estrictament realista d'aquests.
  • Una forta tend??ncia a l'??s d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gr??cils, amb un aprofitament gener??s de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
  • Una actitud tendent a la sensualitat i a la complac??ncia dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'er??tic en alguns casos.
  • La llibertat en l'??s de motius de tipus ex??tic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiraci?? en diferents cultures llunyanes o antigues (Jap??, Egipte antic, la cultura cl??ssica grecorromana).
  • L'aplicaci?? evolupant del motiu prenent alguna de les caracter??stiques anteriorment esmentades en contraposici?? amb les caracter??stiques habituals de l'objecte a decorar. Aix?? es pot observar en l'aplicaci?? en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o posters promocionals o en objectes d'??s quotidi?? on l'element destacat de tipus org??nic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.

[edita] Hist??ria del modernisme

El modernisme va tenir el seu cl??max entre els anys 1892 i 1902. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el Castell de Roquetaillade (Fran??a). Eugene Viollet-le-Duc va restaurar el castell en la d??cada de 1850 i tot i que la seva ideal per a la torrassa del castell era produir una recreaci?? g??tica, la imitaci?? va donar lloc a frescos que s??n exemples de l'un estil germinal modernista, a la vista dels seus moviments org??nics, els colors i la gr??cia de les seves formes.

El primer senyal evident del moviment modernista es pot recon??ixer en la d??cada de 1880 en un conjunt de dissenys progressistes tals com el disseny per a la tapa del llibre publicat en 1883 del dissenyador i arquitecte Arthur Mackmurdo que va fer en refer??ncia a les esgl??sies dissenyades per Sir Christopher Wren. Es pot adduir tamb?? la tend??ncia en alguns dissenys de ferro forjat amb formes flotants lliures, o algunes dissenys t??xtils florals, la majoria dels quals posse??en algun ??mpetu derivat dels patrons del disseny victori??.

La llibertat de la d??cada de 1890 pels artistes de les distintes secessions ocorregudes en les diferents ciutats europees va donar sustento ideol??gic i visibilitat p??blica al moviment.

Un punt destacat en l'evoluci?? del modernisme va ser la Exposici?? Universal de Par??s del 1900, en la qual el modernisme va triomfar en cada mitj?? exposat. De totes maneres es pot dir que va arribar el seu apogeu en l'Exposici?? Internacional de l'Art Decoratiu Modern de 1902 en Tor??, It??lia, on els dissenyadors van exhibir obres de tots els pa??sos europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer ??s de moltes innovacions tecnol??giques de finals del segle XIX, especialment l'ampli ??s del ferro exposat ???aprofitant-lo m??s enll?? de la seva funci?? arquitect??nica- aix?? com l'??s de grans peces de cristall de forma irregular ??? vitraux- en arquitectura. Per al comen??ament de la Primera Guerra Mundial, la naturalesa altament decorativa del disseny modernista ???que ho feia car de produir- va comen??ar a ser abandonat en favor de el art modern que amb els seus tra??os m??s simples i rectilinis -i per tant m??s barat- i estant m??s en harmonia amb l'est??tica plana i tosca dels dissenys industrials despr??s derivaria en el Art Dec??.

[edita] El modernisme en les arts gr??fiques

Butlleta amb decoraci?? pr??pia de l'??poca
Butlleta amb decoraci?? pr??pia de l'??poca
Cartell d'estil modernista
Cartell d'estil modernista

El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les arts gr??fiques. Ja sigui en el disseny de cobertes de llibres, a il??lustracions de revistes de tot tipus, des de cartells comercials a panells decoratius, des del disseny de tipografia per a impremta a la confecci?? de postals, el modernisme va deixar la seva marca.

De tots els autors que van poder fer aportis a aquesta gran amplitud, un dels m??s influents i imitat va ser el Txec Alfons Molta. L'acceptaci?? dels seus dissenys, fets amb exquisida delicadesa i que inclo??en en la seva gran majoria la figura femenina com figura central li va guanyar treballs a nivell internacional, produint tamb?? la clau guanyadora d'un estil art??stic comercial a imitar pels il??lustradors de l'??poca.

Mereix destacar-se Aubrey Beardsley ???malgrat la seva curta vida- com un dels m??s originals exponents del modernisme gr??fic i -si escau- amb il??lustracions en blanc i negre, amb un estil personal que li ha reputat admiraci?? a pesar del controvertit i irreverent que els temes que il??lustra en les seves obres van ser per a la seva ??poca.

Altres dissenyadors coneguts s??n Charles Rennie Mackintosh (amb el moviment d'Arts and Crafts), T. Privat-Livemont, Koloman Moser i Franz von Stuck.

[edita] Joieria Modernista

Una joia modernista
Una joia modernista

L'art de la joieria es va veure revitalitzat pel modernisme, tenint a la naturalesa com la principal font d'inspiraci??. Van complementar aquesta renovaci?? els nous nivells de virtuosisme arribats en el esmaltat i els nous materials com ??pals i altres pedres semiprecioses. L'inter??s generalitzat en el Art japon??s i l'entusiasme especialitzat en les habilitats del metall, van fomentar noves aproximacions i temes de ornamentaci??.

En els dos segles previs, l'??mfasi en la joieria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els diamants pel que la preocupaci?? principal de joier consistia a proveir un marc adequat per al seu llu??ment. Amb el modernisme va sorgir un nou tipus de joieria, motivada i encausada cap al disseny art??stic abans que en el mer desplegament de les gemes.

Els joiers de Par??s i Brussel??les van ser els quals principalment van definir el modernisme en la joieria i ??s en aquestes ciutats on l'estil va guanyar el millor renom. Els cr??tics francesos contemporanis eren un??nimes al recon??ixer que la joieria estava travessant una transformaci?? radical i que el dissenyador, joier i vidrier Ren?? Lalique estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalesa en la joieria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals ???com lib??l??lules i herbes- inspirats en les seves trobades amb l'Art japon??s.

Els joiers estaven desitjosos d'establir aquest nou estil com una tradici?? distingida i per a aix?? van buscar inspiraci?? en el renaixement per a les seves joies d'or esmaltat i esculpit, acceptant a m??s l'estatus del joier com artista m??s que com artes??. En la majoria dels treballs esmaltats les gemmes van cedir la seva primacia. ALS diamants se'ls donava un paper subsidiari en combinaci?? amb materials menys familiars com el vidre modelat, el ivori i banya animal.

[edita] Arquitectura i arts decoratives

Casa dels paraig??es a les Rambles de Barcelona
Casa dels paraig??es a les Rambles de Barcelona

El modernisme sorgeix per l'evoluci?? de l'eclecticisme i el historicisme. ??s un art burg??s, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. El modernisme ??s un corrent essencialment decoratiu, encara que posse??x solucions arquitect??niques originals. Es desenvolupa a cavall entre els segles XIX i XX.

El modernisme deixa de costat les solucions que la revoluci?? del ferro i del cristall aporten a l'arquitectura, encara que se serveix de la ind??stria per a la decoraci?? d'interiors i les forges de les reixes, etc. Les seves formes s??n toves i arrodonides, encara que no ??s aix?? el caracter??stic del modernisme, sin?? la profusi?? de motius decoratius. La influ??ncia del modernisme arquitect??nic es deixa sentir a l'arquitectura actual, la dels anys 80 i 90 del segle XX. El modernisme com a tal, neix a B??lgica de la m?? de Van de Velde i Victor Horta amb el nom d'art nouveau.

Henry Clemens van de Velde (1863-1957) ??s un dels primers modernistes: constru??x la casa Bloemenwert, per?? el m??s interessant ??s el disseny de la seva decoraci??, amb influ??ncies de l'expressionisme alemany, i s??n t??piques les seves teulades ondades.

Victor Horta (1861-1947) ??s el m??s pur dels modernistes, i el m??s representatiu. Tamb?? s??n t??piques les seves teulades ondades aix?? com les seves fa??anes, que provoquen un joc de llums i ombres molt decoratiu que recorda el barroc. Descobreix les possibilitats del ferro, amb el qual crea grans forges. Els elements decoratius de la seva arquitectura es corben, assemblant-se a la vegetaci?? natural. Obres seves s??n l'escala del carrer Paul-Emile Janson a Brussel??les, m??ltiples quioscos de ferro i boques de metro luxosament decorades. Tamb?? va fer la casa Solvay a Brussel??les. El m??s caracter??stic d'aquesta casa s??n els seus interiors luxosament decorats i molt recarregats, amb llums, paper pintat i vidrieres; tot de disseny. Altres obres seves s??n les cases Tassel, Solvay i del Poble, el palau de Belles Arts, a Brussel??les i el Gran Basar de Frankfurt.

William Morris (1834-1896) ??s un altre dels grans modernistes, d'origen angl??s. El seu modernisme no cau en els excessos decoratius, ??s el m??s sobri del moviment, encara que continua sent recarregat. Sobretot dissenya mobles i petits utensilis quotidians. Un altre angl??s ??s Charles Rennie Mackintosh (1868-1928) que ??s un dels m??s grans arquitectes amb influ??ncies modernistes. Els seus plantejaments s??n originals i aporten noves solucions als seus problemes arquitect??nics. En s??n caracter??stiques les formes prism??tiques i octogonals. Mackintosh ??s l'arquitecte modernista m??s sobri en els exteriors, el que li val ser un precursor del racionalisme. Dissenya mobles i joies, i construeix l'Escola d'Art de Glasgow .

[edita] Artistes modernistes

A Val??ncia hi ha poques representacions modernistes, per?? cal destacar l'Estaci?? del Nord i el mercat de Colon.

[edita] Literatura modernista

En la literatura les caracter??stiques m??s importants s??n el preciosisme, l'exotisme, la bucolitzaci?? de les ??rees rurals, la dualitat (oposici?? de les normes socials a la voluntat individual, oposici?? ciutat-camp), l'al??lusi?? als nobles, els m??ns desapareguts (l'edat mitjana cavalleresca, les corts dels Llu??sos a Fran??a, les monarquies xineses i japoneses). Tenen molta influ??ncia el simbolisme i el parnassianisme.

Un dels s??mbols m??s importants ??s el cigne. El modernisme oposa all?? que ??s llat?? a all?? que ??s anglosax??. El modernisme ??s una reacci?? que va en contra del positivisme, i que s??interessa per la teosofia i les ci??ncies ocultes. En la narrativa s'oposa al realisme, optant per la novel??la hist??rica o la cr??nica d??experi??ncies de l'al??lucinaci?? i la bogeria; la descripci?? d'ambients de refinada boh??mia. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i a la mort.

[edita] Escriptors modernistes

[edita] Modernisme musical

El terme Modernisme Musical ha estat utilitzat per l'investigador Carl Dahlhaus per designar aquest per??ode.

A partir del 1890 comen??a a reflectir tamb?? l'actualitat. Aix?? fa n??ixer una nova est??tica en la que la m??sica no ha de ser necess??riament bella i harmoniosa, sin?? sobretot aut??ntica, i per tant, tamb?? pot arribar a ser desagradable.

A Catalunya, el modernisme va ser una de les ??poques musicals m??s esplendoroses. El Modernisme musical catal?? t?? alguns punts de contacte amb els altres modernismes, com ??s la voluntat de modernitzaci??, per??, alhora molts punts divergents.

La m??sica modernista catalana es caracteritza principalment pel wagnerisme (influ??ncia de l'obra de Richard Wagner) i el nacionalisme. Alguns dels compositors representants del modernisme musical a Catalunya s??n:

A nivell internacional es poden citar compositors que van realitzar obres amb caracter??stiques d'aquest per??ode:

[edita] Bibliografia

  • El modernisme (Programa de l'exposici?? hom??nima) Olimp??ada Cultural, 1992. (catal??)

[edita] Enlla??os externs