Hermen Anglada Camarasa
De Viquip??dia
Hermenegild o Hermen Anglada i Camarasa, m??s conegut com Anglada-Camarasa, (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollen??a, Mallorca 7 de juliol de 1959) fou el pintor catal?? amb m??s projecci?? internacional d???entre els pintors anteriors a les avantguardes; entre el modernisme i el noucentisme se l???ha considerat un destacat representant del postimpressionisme.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Anglada-Camarasa va estudiar l'art de la pintura primer amb Tom??s Moragas i despr??s amb Modest Urgell, a qui sempre va proclamar com el seu gran mestre, malgrat ser llurs estils de maduresa ben diferents. En aquest per??ode formatiu, la seva obra mostra un inter??s pel paisatge i la figura humana.
[edita] Par??s, 1894 a 1914
A Par??s, continu?? la seva formaci?? tant a l'acad??mia Julian com a l'acad??mia Colarossi. Realitz?? la seva primera exposici?? a la capital francesa el 1898. Anglada Camarasa ??s encara un representant de la Belle ??poque i els seus ambients nocturns, aproximant-se moderadament a les avantguardes del segle XX sense abandonar un toc impressionista.
Entre el 1900 i el 1904 es va hostatjar en un estudi al num 9 del carrer H??g??sippe Moreau al 18?? arrondissement de Par??s. La seva exposici?? individual a la Sala Par??s de Barcelona el maig del 1900, i el seu pas aleshores pel local de "Els 4 Gats" va aportar al Modernisme catal?? un ress?? direct??sssim del que era la pintura m??s moderna de Par??s, circumst??ncia que va ser determinant en el gir del jove Pablo Picasso cap a la modernitat pl??stica. El 1902 va ingressar a la Soci??t?? Nationale des Beaux-Arts, essent-ne un membre actiu i participant de les seves exposicions. El 1904 va participar en una exposici?? amb artistes de la Sezession Vienesa i les seves participacions a exposicions d'arreu del m??n foren constants. Sovint ha estat comparat amb Gustav Klimt pel car??cter preciosista i colorista de la seva pintura, i amb ell compart?? el m??xim premi de la gran Esposizione Internazionale delle Belle Arti de Roma de 1911.
Un viatge seu a Val??ncia el 1904 aport?? una nova lluminositat en la seva obra i el seu inter??s per tem??tiques folkl??riques vistes, per??, no amb ulls anecdotistes sin?? d'un colorisme rutilant modern; on gitanos i valencians en s??n els seus protagonistes.
[edita] Mallorca, 1914 a 1959
El 1913 va iniciar la seva resid??ncia a les Illes Balears on el va acompanyar el seu deixeble avantatjat Tito Cittadini, el 1916 quedava fundada per ells l'Escola de Pollen??a. Tot i que particip?? en diferents esdeveniments com l'Exposici?? Universal de Barcelona del 1929 en que dispos?? d'una sala especial; Anglada Camarasa va residir des de llavors a Mallorca d'una manera gaireb?? continuada fins la seva mort, a les Illes Balears gran part de les seves pintures aborden els paisatges, els costums, els personatges populars i interiors de caf??s. Tanmateix en aquesta etapa es produ?? el constant desplegament de la seva obra pels Estats Units, especialment a trav??s de Carnegie Institute de Pittsburgh.
Durant la Guerra Civil Espanyola es va refugiar al Monestir de Montserrat, per especial concessi?? de la Generalitat de Catalunya, i all?? la peculiar orografia de la muntanya origin?? la seva darrera gran ??poca pict??rica original. Despr??s de la guerra es va exiliar a Pougues-les-Eaux (Fran??a), tornant el 1947 i morint el 1959 al Port de Pollen??a. El 1967 la seva casa es va obrir al p??blic uns anys com museu privat.
El 1991 bona part de la seva obra conservada en aquest museu va ser adquirida per la Fundaci?? La Caixa. Actualment s'exhibeix a la seu de la Fundaci?? La Caixa de Palma de Mallorca, a l'edifici modernista de Llu??s Dom??nech i Montaner de l'antic Gran Hotel.
[edita] Museus
??s representat a diversos museus i col??leccions p??bliques com la Fundaci?? "la Caixa" de Palma de Mallorca, el MNAC de Barcelona, el Museu Reina Sof??a de Madrid, el Museo de Bellas Artes de Asturias d'Oviedo, el Museu de Montserrat, el Mus??e de Castres (Fran??a), el Mus??e d'Ixelles (B??lgica), la Galleria d'Arte Moderna de Ven??cia, la Thiel Gallery d'Estocolm, el museu de l'Ermitage de San Petersburg, The Hispanic Society of America de Nova York, el Museo de Bellas Artes de Buenos Aires, el Museo de Artes Decorativas de Buenos Aires, el Museo de Bellas Artes de la Habana, el British Museum de Londres, el Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, la Biblioteca Museu V??ctor Balaguer de Vilanova i la Geltr?? i va ser present tamb?? al Toledo Museum of Art (Ohio).
[edita] Bibliografia
- S. Hutchinson Harris, "The art of Anglada-Camarasa", Londres 1929.
- Fontbona, Francesc & Miralles, Francesc, "Anglada-Camarasa", Pol??grafa, Barcelona 1981.
- Cat??leg de l'exposici?? "Anglada-Camarasa [1871-1959]", Fundaci??n Cultural Mapfre Vida, Madrid 2002.
- Robinson, William H, Barcelona and Modernity: Picasso, Gaud??, Mir??, Dal??, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
- Cat??leg de l'exposici?? "El m??n d'Anglada camarasa", Caixaforum, Barcelona-Palma 2006.
- Fontbona, Francesc & Francesc MIRALLES. "Anglada-Camarasa. Dibujos. Cat??logo razonado", Editorial Mediterr??nia, Barcelona 2006
